Detectiu boig. Detectiu divertit. СтаВл Зосимов Премудрословски

només…

      – Bé, vinga, però només per motius de conclusió.

      Van bategar un cigarret i es van asseure a fumar.

      El matí s’acostava i s’asseien a la taula i raonaven com Holmes i Watson, encara més, ja que Holmes estava fumant opi i això no li va impedir treure conclusions deductives. Però Watson acabava de beure whisky, cirera, més curt com el de Lestrade, i per això eren contundents i van quedar tallats per sota de Sherlock. L’alcohol ensopega la ment, de manera que el govern del món permet, embrutar i prohibir la brotació a la Terra. Però el ximple no necessita menjar res. Ell és perquè és un ximple i no sap cap mesura. Però tots dos eren dissidents i sobre això van raonar així.

      – Campanya aquí al poble, algú va plantar el cànem de Chuy i va destrossar el poble. – Va començar Bedbug.

      – Però qui? apchi, ídot o vell? – va continuar Harutun.

      – O potser un tercer? I aquests només poden ser testimonis del que va passar i van decidir tirar endavant, després d’haver-ho intentat.

      – gripau, apchi.

      – Què, gripau?

      – El nom del vell, apchi, – gripau.

      – gripau? Heh. Que hi hagi un gripau… Un gripau blanc en honor a un cigne blanc.

      – Què? apchi.

      – No, res. Bé, què, vaja?!.. Però no. Espera… Vine, menja junts?!

      Harutun va obrir els ulls i va llançar la llengua lleugerament per sorpresa.

      – NO en contra? -preguntà, fent els ulls malintencionats a Ottil. – No heu menjat tot el dia i la nit segons els plans dels addictes?

      – Sí, apchi, exactament. – clavant les mans, Harutun va córrer bruscament i es va asseure a una altra cadira.

      – Què es va asseure? – Ottila va conduir.

      – Què, què… jo, i què sóc? – El cos es va enrenou i es va esbufegar.

      – Vés, pren-ho: hi ha sopa, hi ha culleres, plats, un refrigerador, – el llit va començar a assenyalar amb les mans, representant la cuina. -… hi ha un cuiner. Bé, ja saps… Un negoci seriós ha girat.

      – Què? Sobre anasha? – sufocant la sopa, va suspirar Harutun.

      – Simplement no esternudeu. Suqueu-lo i no espatlleu la gana.

      Harutun va seguir els consells del xef i es va xuclar a si mateix.

      – Cal establir una vigilància sobre un níquel i atrapar tots els toxicòmans.

      – Només, apchi, passarem la jornada de treball comunitari al poble.

      – Exactament! I el mariscal cobrirà totes les nostres despeses. I per descriure i destruir totes les drogues…

      – I llavors destruirem aquest níquel.

      – Això és legal? Apchi

      – Què?

      – Bé, sobre el senglar, apchi.

      – Vostè ofensa, tot això s’inclourà a l’informe, com a bonificació per al gos oficial Polkan, per la captura d’Idot i Toad.

      – Però vaig ser jo, apchi, qui els va agafar?

      – Tu, però encara em deus, recordes?

      – Sí, apchi, recordeu… Que hi hagi Polkan.

      – … I enviarem l’informe per Internet a Marshall.

      – Alguna vegada has vist mariscal, apchi. -Arutun va alentir la cullera.

      – No. Tot i que alguna vegada vaig treballar com a adjutant.

      – Aleshores, qui va signar els documents? -Arutun va aconseguir una arengada i la màniga va tocar la grassa capa de borsch. Hi ha una finestra a la porta, com en una caixa registradora: hi ha papers secrets i grub, que us dic un secret, no vaig escopir més d’una vegada.

      – I no ho sabia? apchi.

      – Si no ho reconegués, jo no seria aquí.

      – No ho entenc, hi vivíeu com el formatge a la mantega, per què calia escopir?

      – En aquest país, escopir és un insult, i a la meva terra natal és un signe de salutació i amor, com un petó. Al cap i a la fi, quan fa un petó, xucla l’ofegament de la seva parella. I aquest és un petó a la distància… Ningú li va veure la cara. Bé, bé, menja i vés a veure el centèric.

      – I tu? apchi.

      – I vaig a pensar. Si què?!.. – Klop va badar. Estic sota el zhinka.

      – Al dormitori?

      – Al lavabo, moltó, és clar. Millor tancar-los al garatge. A partir d’aquí, encara no sortiran fins al matí.

      – I el cotxe? apchi.

      – Quin cotxe?

      – Bé, des del garatge, apchi, hi ha un cotxe?

      – Hi havia una vegada, més precisament, una moto. Izya va trencar, ara només hi havia una peça de metall arrugada, que hi havia al voltant…

      – Bé, vaig anar, cap?! apchi.

      Al matí va venir el vell Toad i, després de rebre instruccions, va anar a netejar el graner. Al graner durant molt de temps no es va aplicar la mà del mestre i tot el que hi havia estava cobert de merda. Ottila, com és habitual, es va asseure per alinear les ungles. Vull destacar que tots els detectius tenen una afició que els porta a pensar: Holmes té un joc de violí, Poirot confia en les seves cèl·lules grises sense interferències, l’agent Kay té un pastís i Klop ha allisat les ungles. I quan acabessin, els conduiria i els arrencaria per tornar-los a endreçar i, alhora, sentir un soroll de pensaments.

      Bale, bale, bale, bale. Així, hora rere hora, dia rere dia, any rere any, i… De sobte, un rostre desagradable de Toad va aparèixer des del graner i va mirar fixament, somrient al policia.

      – Què vols, pudor? Va preguntar Ottila.

      – Puc fumar, cap? va preguntar el vell incertament.

      – Què, fa pudor?

      – No és la paraula adequada. Vostè, caminada, va donar la volta a un cadàver podrit d’un dinosaure?

      – No, només ho vaig tirar i deixar fora el colomet, que per si mateix no s’oxigena.

      – D’acord, fuma.

      El vell va sortir al carrer i va treure una cigarreta.

      – Espereu!

      – Què, cap?

      – Només deixeu el cul al graner.

      – Hehe, la broma va entendre. – Agafat per la granera i volia encendre un cigarret…

      – … Cant, o què? – Bug.

      – No, cap, només Belomor.

      – Vine aquí.

      El vell va estirar un cigarret. Ottila la va agafar i la va encendre. El cigarret estava net, sense additius.

      – On, fuma. – Va donar Ottil al cigarro Toad.

      – I vosaltres fa molt de temps que nosaltres?

      – He estat sis anys aquí i he estat pensant per sempre. M’he reconciliat. Va escopir la seva carrera. Comercialitzat per aquest meravellós món, del qual transporta fang i merda… Maleït ell. En resum, de què estic cansat ja?

      – No, quan vaig viure aquí fins a la darrera vegada que vaig servir, els policies del districte es van canviar de guants.

      – I per què?

      – Les