Название | Detectiu boig. Detectiu divertit |
---|---|
Автор произведения | СтаВл Зосимов Премудрословски |
Жанр | Приключения: прочее |
Серия | |
Издательство | Приключения: прочее |
Год выпуска | 0 |
isbn | 9785005099662 |
– I mai no ho vaig fumar. Apchi. No sé com.
– Com un cigarret, només no deixis fumar. Dic, no el poseu completament a la boca, deixeu un buit per subministrar aire als pulmons i tireu-hi, tireu-hi i no deixeu sortir. Tireu-lo i sentiu-lo dins vostre.
Harutun va caminar lentament i va agafar la branca. Va fumar, segons va ordenar el cap. Al cap d’un moment, es va convertir en una verdura i es va mullar com un gall dindi.
– Doneu al nen. – Ottila es va oblidar i va ordenar a Harutun. – Deixa la broma davant de la presó … – després de mitja hora continuà Ottila -Arutun, alle. De què estàs disparant?
– Ah? Dona.. – el vell va agitar i va arribar als seus sentits. Va estendre la mà amb un cigarret. Idot va agafar la branca, va bufar-la i la va lliurar al barri. Va començar la segona volta i aviat l’Incefalòpata va acabar amb el taló.
– Bé, què? – deixar anar Bedbug. – fumar? Què estàs fumant, noi?
– Belomor. – Vaig tenir un paquet d’Idot i vaig agafar cadascuna una cigarreta i jo mateix. Destacat. Van agafar i fumar.
– Bé, digueu-me com heu tallat el cànem legalment? – Va començar Bedbug.
– Heh, em pots dir al principi com l’apchi legalment la va plantar? – va afegir Harutun.
– Com, heh. – va escriure Idot. – al tractor.
– Què persegueu, salaga? – Harutun va fer furor. – En un tractor, es rascada. Asseureu-vos, tonto! Per la vida!!!
– Sí, asseureu-vos, si no, us quedeu com un ganxo. Allà, asseieu-vos al porxo. – va suggerir Bed bug corporal.
– En resum, la broma era a la pràctica. – el començament d’Idot.
– I amb qui vas estudiar? va preguntar Klop.
– Sí, per a un tractorista generalista. Bé, van enviar als plans, cànem per netejar les cordes. Es cosirà una lona per al vostre UAZ a partir de cordes de cànem.
– Aquí és com? – va sorprendre Ottila. – I què?
– Bé, em van posar en una màquina de recol·lectar cànnabis.
– I què és això? va preguntar Klop.
– Sí. – Incefalòpata confirmada.
– I on saps? – va sorprendre Klop.
«Estic en la meva joventut, Apchi», va començar Harutun, però Idot va continuar:
– … era drogodependent.
– Calla, cadell! – Harutun estava emocionat. – jugues, apchi, t’asseus una bona estona.
– Calma’t, Harutun. – Klop va somriure. – continua.
– Bé, a la meva joventut vaig viure i estudiar al Caucas a Sharaga, i teníem una assignatura: es deia maquinària agrícola. Així doncs, vam passar per una màquina de recol·lecció de cànnabis. Ella, upchi, s’aferra a Bielorússia o a MTZ-40. Voot, apchi.
– I què passa? – va girar cap al noi.
– Bé, vaig a la planta de dalt … – va continuar Idot.
– Com va? va preguntar Klop.
«Sí, com les combinacions, apchi, l’un després de l’altre», va explicar Intsephalopath. – només tenim un destacament i, apchi, tenen una escala.
– Veig. Què passa després?
– Bé, me’n vaig. – el començament d’Idot.
– Em vaig emborratxar de seguida. – va afegir Klop.
– Què, apchi, el cànem és el mar. – va clavar Harutun.
– No, cap, una UAZ ens va portar a un tractor amb un agent de policia del districte i una infermera. Es podia portar un bash amb ranetka, però no més. El metge posa constantment pressió. No hi ha finestres al tractor, la calor, només el sostre i el vent, tant des de l’estufa com des de la caminada. Durant quatre hores el torn és tan respirat que no és necessari fumar. Al cap i a la fi, hi esteu tu mateix. Aquí I a través dels camps que hi ha al llarg de la carretera que hi ha entre els níquels, en un jeep, els kazakhs agafen el tractor i pugen cap a casa, cridant: «Obriu el tambor. Sí.» Però, si no ho obriu, matarà. Així obeeixis. Netegeu les pales del tambor de polsar-les i la pols és hash Galimovy. Per això, es llancen bucs a la cabina i es bolquen. Fins cinc quilograms de pes pesat, compte, pent!? El cap de partit durant tres hores cobreix cinc. Aquest és el tema.
– I tan pocs, i tres? – va preguntar el fill Izya, que es va quedar amb una mirada silenciosa. – per provar.
– Bé, va saltar a la casa, merda. No veieu que interrogo?
– Que escolti, és legal i instructiu: la mare, que també escalfava l’orella, va interrompre. – què hi ha a continuació?
– Bé, en resum, vaig, el brunzit vola i em va tapar, però no ho vaig fregar, només vaig arrabassar l’aire. I mira, el soci condueix davant, i saltarà del tractor i correrà cap al lateral, i el tractor encara va. Em miro al mirall, i un policia i un metge de la UAZ s’acosten a un canvi de torn. No estic al punt. I des de la UAZ, el pent es va quedar rebaixat al costat del maleter per agafar-se.
– I per què el va conduir, ho retreus? – error Klop.
– Fumat, moró, abans de la sega. I el vent del vent, en general, va enderrocar la torre dels pobres companys i li va semblar que tallava les mosques sobre els plans previstos, segons la seva opinió: els missatgers de drogues. I després, per tipus, es van cremar els pents. Bé, té la culpa.
– Hola, ah, hoh, no, no! – Klop va riure i Harutun va penjar, en algun lloc del Caucas … – I què, van agafar?
– Sí, en una hora. I el tractor va volar al canal.
– Divertit, apchi, allà. -Arutun va xuclar un mocs.
– Sí, divertit. – suportat Idot. – Bé, hi vaig anar?!
– Hehehehehe … – El llit va deixar de riure lentament. – Va, i demà al migdia vindràs. Encara ho fregueu i, després, us agafarem de nou, us traurem i us el plantarem definitivament.
– Per a què? – Idot es va sorprendre i va suspirar.
– Harutun, aconsegueix la seva subscripció per no sortir. – L’error es va aixecar i va arquejar l’esquena.
– O potser estarem d’acord? – va suggerir Idot, que de seguida va deixar de plorar. – Demà vindreu amb un porc, ja veurem. Tots surten tots dos. Estic cansat. La jornada laboral s’ha acabat.
– Anem, apchi, idiota. – va suggerir Harutun i va anar a la sortida.
– Idot. – va seguir el noi corporal.
– … I amb un porc, em portes un moltó. Ho tens? -Arutun es va aturar i va saltar Idot davant. Quan Idot va entrar al capdavant, Harutun li va donar un cop de peu al cul i el va empènyer a l’esquena, rient fort…
Aviat van marxar i Ottila va anar a la casa a sopar…
APULASE SEGONA
Ottila va obrir els ulls estrets i va examinar inexplicablement la cuina. Hi va haver un exclamat i va voler terriblement menjar, però la taula estava buida.
– Què era això? va pensar. – Està cobert!
Vaig descongelar les llàgrimes de la meva cadira i només volia començar a recollir menjar a la taula, quan ell estava custodiat per un gemec tranquil i alegre que sortia dels dormitoris de la part residencial de