Detectiu boig. Detectiu divertit. СтаВл Зосимов Премудрословски

has vist el gat?

      – Allà, el forat. Va sortir d’aquí i es va mudar? – va caure al color d’Isold. – Volia estafar-la, buscant, i es va convertir en una mòmia i aquest avi-babai.

      – On és la meva dona, feixista? – preocupava Osteroid.

      On són aquests treballadors migrants? – va preguntar l’esposa Klop.

      – No ho sé? – va encollir Isolde. – Ahir a la nit ja estaven asseguts en un tres, aquí.

      – I llavors? – Ottila es va aixecar. – I tu – asseureu-vos, ara ho tindrem en compte.

      – I després vaig anar a dormir.

      – On van anar? Els dos estan bé, però el gripau?! És castigat per arrest amb treballs forçats. Es van escapar. Escapar!!! Truca a Intsefalata amb urgència. Tenim una escapada.

      – I on és la meva dona? – Va dir l’avi amb veu tremolosa.

      – No va venir a practicar treballs forçats. Ella s’asseurà igual … – El Bedbug estava furiós.

      – Cap!!! Apchi, va dir l’intsefalòpata, i va aparèixer en un forat del costat del carrer.

      – Ah, ja esteu aquí? – Què estàs cridant? – va saltar Bedbug. – Ràpid, elogi.

      – Blablabla, apchi, patró, sou aquí? Vaig pensar que estaves a casa, així que vaig cridar.

      – Per què?

      – Així, això, apchi, vaig portar…

      – Qui?

      «El químic, apchi», va respondre Intsephalopath i, en lloc de la seva tassa, va aparèixer un forat pel forat, cobert d’acne i anguiles, un musell inclinat i d’ulls vermells d’un vilatà i es va canviar immediatament per la cara de Arutunov.

      – Bé, com? – va preguntar el caporal.

      – Què, com? – Otila es va congelar preguntant agre. «M’ho ofereixes?» Estic casat, si us plau…

      – No, el cartutx, el vaig detenir, apchi, – I l’Incefalòpata va empenyir el químic al forat. -Però es va enganxar amb l’esmentat lloc que hi havia. Com diuen: ni tudy ni syudy. És així, mig centre al lloc anunciat. Així que el cul no va entrar. Un cefalòpata es va quedar darrere de la paret, al costat del cul del químic al carrer.

      – Què va fer? La mateixa frega de cànem?

      – No, pitjor. Fer burles a casa, animals. – va respondre Harutun des de darrere de la paret.

      – El meu bestiar, el que vull, llavors creo …, fu, creo. – ruixant amb elefants, amb un químic llisat.

      – I què va fer? – va intervenir l’avi.

      – Sí, vaig veure el porc senglar amb una motoserra, apchi, veïns i vaig trucar. – va informar Harutun.

      – I què és? Si volgués carn gelificada, per l’excusa que vaig quedar detingut. – llavors ordeneu-me que talli el porc sencer? A més, encara no hi ha prou pes i la nevera es va cremar.

      – Sí, ella hauria mort per tu?! – Sorprès, parat darrere del marit d’Isold i va riure.

      – Sí, no em moriria, et dic, vet i guareixo les ferides, i després vaig cosir.

      «Línia de pesca, apchi», va afegir Harutun.

      – I què és?

      – I què es processa? va preguntar Klop.

      – Lluna de sol.

      – Sí, anestesiat, apchi, – va somriure Harutun. – que el porc cridava per tot el poble, que fins i tot els Apchis, drogodependents del níquel de cànem es van desfer. I jo, Apchi, per cert, els vaig passar dos dies, sense dormir, sense falcó, sense Isold Apchi, una cinta.

      – Quin tipus de cinta elèctrica? va preguntar l’avi.

      «Bé, estimada», Harutun va vacil·lar i va plorar.

      – Quines mans van lligades a Amèrica. – Em vaig preguntar a Isolde.