Detectiu boig. Detectiu divertit. СтаВл Зосимов Премудрословски

va tornar a cridar Ottila de nou.

      – Jo, crec… merda. – Idot va admetre la seva vista i va mirar Arutun a l’espera de l’ordre d’execució. I aquest», va assentir amb el cap,» Vaig estar al costat del mocador del coll, així que vaig donar la mà als pantalons, no vaig tenir temps d’eixugar el cul, així que vaig xocar amb el punyetet dels pantalons i em vaig fregar a les granotes. Ara està cremant.

      Ottila va empassar.

      – Què li heu portat? Encara és una merda des d’un quilòmetre d’ell.

      – Llavors, apchi, estic estalviant, fregant …!? – va respondre Intsefalòpata. – Mireu els palmells, l’apchi, estan untats de hash..

      – … i merda. – va afegir Idot. – No vaig agafar paper amb mi i vaig eixugar el cul amb les palmes.

      – Quina mà? Va preguntar Klop de manera sarcàstica.

      – Tots dos. – Un nen d’uns quinze anys, descarat a l’estil del punk o el schmuck, va examinar els seus palmells i en va triar un més brut. – que aquest

      – Anem, Harutun, oloreu-lo. – va preguntar Ottila.

      – Què? apchi. – va preguntar el caporal.

      – Oloreu la mà i feu una conclusió sanitària i epidemiològica de la composició de la substància aplicada a la pell. Ho tens?

      Incefalòpata va girar el cap d’acord i es va dirigir de mala gana al nen i va posar-se amb mà la mà al nas. Vaig renyar els vapors que s’evaporaven del palmell de la mà i vaig sacsejar la punta del nas, després el pont del nas, després per inèrcia l’ona va passar als colls, al front i als llavis, i va quedar clar com ho va empassar tot. El barret i els dits de la palma d’Idot es van apretar molt, agafant el nas molt llarg d’Arutun i el van tirar cap a ell.

      Harutun va agafar el puny amb les dues mans, va arrugar la cara i va intentar arrencar-lo del nas, però el nen prèviament havia relaxat els dits i el va treure bruscament. Incefalòpata va sacsejar el cap al cul i gairebé va caure sobre el cul. Es va recuperar i va donar una bufetada a Idot. Ell, que havia rebut una cosa així més d’una vegada, es va evadir i Harutun, en faltar, va seguir per la inèrcia a mà i va caure en un llit de flors.

      – Bé, fa pudor? va preguntar Klop i va lliurar la seva petita mà a un company perquè es pogués aixecar.

      – Mdaa, apchi. -Arutun es va alçar, rebutjant les ofertes de Klop.

      – Què és «Mdaa»?

      – No vaig acabar de sortir, Apchi, va tartamudejar-me i agafar-me el nas, va passar Harutun.

      – Heu comprovat els seus documents?

      – Sí, es tracta d’un visitant, apchi, del Kazakhstan, on hi ha un chuyka.

      – Quina aroma?

      – Bé, apchi, vall de Chuiskaya, hi creix cànem.

      – I què va arribar aquí? – va preguntar Idota Klop.

      – I què vau venir aquí? – va contestar Idot.

      – Ets un llebrer? Vaig néixer aquí.

      – No sembla que hagi vingut aquí? – Va assenyalar un dit cap a l’intsefalòpata Patzan.

      – I al front? apchi.– va sacsejar el nas i va esquitxar elefants al Harutun caucàsic.

      – Vaig preguntar, què va venir aquí?

      – Rodaki es va moure. Tampoc hi vivia malalt. – adolescent avorrit.

      – I què, no pots oblidar Anasha? Corrent?

      – No entenc què vols dir? Dic, merda i es va eixugar el cul amb la palma…

      – I què ets tan vulgar? No els Kents, el mateix amb tu, i el termini… Deu brilla… Che no rius?

      – Almenys apchi. – va afegir Harutun. – Plus – resistència a les autoritats.

      El nen es va ruboritzar.

      – I què, a Kazakhstan, no us serveixen per anasha? – Ottila va canviar de to.

      – Bé, de fet la planten, – Idot es fregava el nas. però vaig treballar legalment.

      – Què és legal? apchi. – va sorprendre Harutun.

      – Cànem recollit? Ai! – Ottila va colpejar de nou el mateix dit amb un martell.

      – Com va? Alguna cosa, apchi, condueixes una tontería, schmuck. – Arutun va colpejar.

      – On el vas agafar? – error Klop. – lluny d’aquí?

      – No, per la casa, a les escombraries. Apchi, i el més important, creix allà uniformement, com en un jardí… Vau plantar, apchi, un gos?

      – Espereu, Harutun, … vingueu aquí? – va ordenar Klop.

      Idot es va acostar de mala gana.

      – Seieu. Ottila va assenyalar un cubell proper i el va capgirar, però estava sense fons. Idot es va asseure.

      – Estendre les mans cap a mi, les palmes cap avall… Aquí. Ara, Harutun, porta el diari.

      – D’on? apchi.

      – Pregunteu a la vostra dona..

      – Pisyunya, dóna’m un diari! apchi.

      – Qui? Pisyunya?

      – Apchi, apchi, apchi … – Harutun es va tornar vermell

      Idot va riure.

      – De què esteu rient? – Ottila es va dirigir al porxo. «Izolda, porta el paper aquí!»

      – Preneu-lo vosaltres mateixos! Ni madrastra va créixer! Isolda va roncar.

      – Vés a aconseguir-ho. – En veu baixa va enviar el corporal Klop. Harutun va portar el diari en mitja hora, Ottila ja havia aconseguit alinear un centenar d’ungles.

      – Quina porra que vas anar per la mort? Vine aquí

      Ottila va agafar el diari i el va estendre sobre l’enclusa.

      – Tres. – va ordenar l’error

      – Quatre. – Va respondre Idot per desconcert.

      – Què, quatre?

      – Bé, tres – quatre – cinc…

      – Estàs fent broma? escopir a les mans i tres, tres a forats. Esborra tota la teva merda de les mans.

      – Per què?

      – Voleu demostrar-ho al laboratori del departament de policia de districte?

      – No.

      – Aleshores tres aquí i ràpid.

      El nen va fregar ràpidament una bola amb un pèsol i la va lliurar a Klop.

      – Dins? Uau! – va sorprendre Klop.

      – De seguida vaig sentir, apchi, la mà d’un professional.

      Pèsol envasat d’or d’un cigarret a sota d’un paper. I encendre un encenedor. El paper cremava i assecava el pèsol. Ottila va desplegar i va tirar un pèsol amb un martell. Es va afluixar amb el tabac es va treure d’un cigarret i es va apuntar. Segellat i completat al final. Vaig col·locar una peça de cartró retorçada de sota la caixa de llumines al lloc del filtre. I amb la llengua va humitejar la part superior del cigarret i la va encendre. La branca es va enredar i la retracció va xuclar directament als pulmons del recinte i va recordar Àfrica. Els seus espais oberts i la selva. Ballant per sota allà, amb les papuascas punxegudes de la boca. Olivier del cervell d’un home negre d’una tribu veïna que venia a buscar sal. Primer sexe amb hipopòtam i molt més. Al final, ell, fent petar com una bombolla, va respirar,