Els valencians, poble d'Europa. AAVV

alguns dels punts de divergència amb l’AVL tal com consta en la introducció: «D’acord amb l’informe emés per l’AVL en data 13 de setembre de 2016, s’han revisat algunes solucions a fi d’adequar-les a les seues recomanacions», Criteris lingüístics de la Generalitat Valenciana, 2a ed., Generalitat Valenciana, abril 2017. A diferència dels criteris de llenguatge administratiu que fa servir el Govern valencià, el Llibre d’estil de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació aprovat pel Consell Rector de la CVMC el 7 setembre del 2017 sí que seguix les propostes de l’AVL pel que fa a l’estàndard oral.

22 Fora de l’àmbit del Consell s’han pogut dur a terme col·laboracions molt interessants per a la difusió del valencià entre l’AVL i institucions com ara la Presidència de les Corts Valencianes (elaboració dels mapes comarcals), o l’Ajuntament de València, amb la redacció d’un vocabulari de l’alimentació arran de la designació de València com a capital mundial de l’alimentació (2017). També és molt fluïda la cooperació amb molts altres ajuntaments de la Comunitat Valenciana amb els quals s’han signat convenis bilaterals (Alcoi, Alzira, Borriana, Dénia, Elx, Gandia, Vila-real i Vinaròs).

23 En els estatuts del congrés constituent del BNV figurava a l’art. 2. A hores d’ara apareix a l’article 3a.

24 Amadeu Mezquida, El valencianisme enfront d’Espanya. Una anàlisi estratègica, col·lecció Demos 8, Fundació Nexe/Riurau Editors, València/Barcelona, 2015.

25 Joan Francesc Mira, Crítica de la nació pura, Tres i Quatre, València, 1984, pp. 171-172.

26 A més de la seua gestió al front de la Conselleria d’Hisenda, que acredita el seu perfil valencianista, podeu llegir alguna de les seus reflexions com ara «Algunes claus per a superar la invisibilitat dels valencians», a Manuel Lanusse, Joan A. Martínez, August Monzon (eds.), Vida amunt i nacions amunt. Pensar el País Valencià en temps de globalització, op. cit., pp. 453-466.

27 La presència en el Congrés dels Diputats, com a tercera força estatal (67 diputats), del Grup Confederal de Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea, esdevé tota una novetat en la història política espanyola contemporània atés els pronunciaments inequívocs d’este grup parlamentari a favor de l’Espanya plural. A nivell valencià, Podemos ha mostrat sensibilitat cap a la llengua en la seua activitat parlamentària i a nivell municipal. Entre les actituds simbòliques remarcables, cal consignar la del regidor d’Oriola, Karlos Ballester, que defensà el valencià amb la primera al·locució que es feia en esta llengua en un Ple de la ciutat d’Oriola.

28 Els dirigents autonòmics del Partit Popular sovint volen fer servir la personalitat diferenciada en un sentit unívoc per a oposar-la a la catalana. Evidentment, la personalitat valenciana té un perfil propi i diferent a la dels catalans, però això no pot servir d’excusa per a qüestionar evidències com la unitat de la llengua, tal com va pretendre el Partit Popular a través de la Llei de Senyes d’Identitat. En este sentit, els anticatalanistes fan una interpretació errònia del terme llengua pròpia que arreplega l’Estatut d’Autonomia, assimilant-lo al de llengua exclusiva, per a impossibilitar compartir la llengua amb la resta de territoris on es parla.

29 El text presentat per la Unió Democràtica del Poble Valencià a la Convenció Europea duia per títol «Proposta valenciana sobre el futur de la Unió Europea». La Convenció acceptà el document i l’exposà a la seua pàgina web el 12 de maig del 2003. La presentació pública del document es féu en roda de premsa a l’Hotel Inglés el 17 de juny del 2003, dia en el qual la Convenció Europea lliurà al Consell Europeu de Caps d’Estat i de Govern a Tessalònica l’avantprojecte de Tractat Constitucional per a la Unió Europea. La UDPV convidà diferents entitats i personalitats valencianes a adherir-se: Joaquim Maldonado Almenar ho va fer a títol individual. Les entitats que se sumaren a la proposta i els signants del document foren: el Consell Valencià del Moviment Europeu (Martín Quirós), Valencians pel Canvi (Ramon Lapiedra), L’Empresarial (Miquel Portal), l’Institut d’Economia i Empres Ignasi Villalonga (Eliseu Climent), la Fundació per al desenvolupament de l’Horta Sud (Vicent Comes), Intersindical Valenciana (Vicent Esteve), la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià (Emili Casanova), la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana (Luis Valero), l’associació Tirant lo Blanch (Nathalie Torres), la Federació d’Escoltisme Valencià (Salvador Palomares), la Societat Coral el Micalet (Tonetxo Pardiñas) i el Sindicat de Metges d’Assistència Pública (Juan Benedito).

30 El 4 de febrer del 2005, la Unió Democràtica del Poble Valencià organitzà un sopar públic per a recolzar el sí en el referèndum de la Constitució Europea i subscriure el document «Sí a Europa. Manifest amb motiu del referèndum de ratificació del Tractat pel qual s’establix una Constitució per a Europa», en el qual s’invocava el Missatge per a una Europa Unida que trenta-cinc personalitats valencianes havien remés el 10 de gener de 1931 al Ministre d’Estat espanyol del govern d’Alfons XIII. Posteriorment, el 16 de maig del 2006, el professor Josep Vicent Boira pronuncià una conferència amb motiu del LXXV aniversari del Missatge per una Europa Unida, organitzada pel Consell Valencià del Moviment Europeu, UDPV i l’Ateneu Mercantil en la seu d’esta entitat.

31 El professor Tortosa descriu quatre models possibles de política lingüística jugant amb els valors homogeneïtat/heterogeneïtat lingüística, per una banda, i fragmentació/unificació social, per l’altra. Els models resultants són quatre: «Baix Imperi» (homogeneïtat lingüística i fragmentació social), «Món feliç» (homogeneïtat lingüística-unificació social), «Babel» (heterogeneïtat lingüística-fragmentació social) i «Pentecostés» (heterogeneïtat lingüística-unificació social). Aquest darrer model pentecostal és el que propugna l’autor per a Espanya. José María Tortosa, Política lingüística i lenguas minoritarias. De Babel a Pentecostés, Tecnos, Madrid, 1982.

32 August Monzon, «Liberalisme, comunitarisme, personalisme», a Agustí Colomer i August Monzon (eds.), Emmanuel Mounier i la tradició personalista, PUV, València, 2001, pp. 63-70.

33 Joan Alfred Martínez Seguí, Valors per a un republicanisme cívic valencià. Idees per a l’acció del valencianisme, col·lecció Àgora 1, Fundació Nexe/Riurau Editors, València/Barcelona, 2015, pp. 44-45.

34 Agustí Colomer, «La independència de Catalunya: danys col·laterals al País Valencià», La independència. Qüestions de vida cristiana, núm. 247, PAMSA/ Fundació Joan Maragall, Barcelona, 2013, pp. 113-123. El monogràfic de la revista s’exhaurí i al cap d’uns mesos es publicà en forma de llibre: DD.AA., La independència, PAMSA, Barcelona, 2014.

35 Vegeu el document Acord del Consell sobre la Reforma Constitucional, Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, febrer 2018.

       El valencianisme de Miquel Adlert Noguerol (1911-1988)