Els valencians, poble d'Europa. AAVV

la militància en la Unió en articles com ara «Socialismo y valencianismo» (La Correspondencia de Valencia, 20-8-1918): «Dentro de la UV o simpatizando “desde fuera” con sus principios, existe un grupo nacionalista y democrático que abarca desde el republicanismo conservador hasta las amplias y redentoras doctrinas de Marx. Este grupo sustenta la opinión de que el nacionalismo no es incompatible con la República –federal, se entiende–, ni con el socialismo que, según sus definidores en España, no es ni puede ser unitario. Nuestra situación en un campo donde coinciden elementos de derecha está justificada. Aspiramos, todos, y ante todo, a reivindicar los derechos de nuestra nacionalidad, a recabar una autonomía tan amplia como sea posible dentro de la Confederación Ibérica, y mientras no consigamos esto, es tonto perder el tiempo discutiendo.»

9 El 8 de gener de 1918 el president demòcrata Thomas Woodrow Wilson presentà al Congrés dels EUA els seus 14 punts, que constituïen un programa de reconciliació per a una pau justa, on defensava el respecte a les minories, la creació d’una lliga de nacions i el dret de les nacionalitats oprimides per l’Imperi Austrohongarés i l’Imperi Otomà a constituir-se en estats independents. Tots estos punts serviren per a establir el Tractat de Versalles de 1919, que va suposar la fi de la Primera Guerra Mundial.

10 «Valencianismo», La Correspondencia de Valencia, 14-9-1918, p. 1.

11 «Al País Valencià: Davant el fet que la Derecha Regional Valenciana haja expressat d’una manera indubtable la seua adhesió més completa a la trajectòria evidentment feixista i unitarista que escau de l’actuació del senyor Gil Robles en l’acte a celebrar hui dumenge [sic] a l’Escorial, les entitats valencianistes que subscriuen, incloses les diverses significacions d’esquerra, centre i dreta, però substancialment defensores de la llibertat del País Valencià, es troben en el cas de tindre que posar de manifest davant l’opinió valenciana la indignació que este fet els produix i expressar ensems la seua repulsa més ferma a este nucli de valencians que oblida la característica liberal del nostre poble i ve a posar servilment als peus de l’Espanya absorbent i centralista de Felip V la nostra invicta Senyera valenciana, expressió genuïna de llibertat i democràcia. València, abril de 1934.- Per l’Agrupació Valencianista Republicana, Enric Bastit.- Per el [sic] Centre d’Actuació Valencianista, Antoni Bru.- Per Acció Nacionalista Valenciana, Antoni Senent.» (El Camí, 112, 5-5-1934, p. 5).

12 Acció Nacionalista Valenciana havia patrocinat un dels premis dels Jocs Florals de Xàtiva que organitzava el Centre Valencianista d’aquella ciutat per al millor treball sobre «Nacionalisme valencià i catolicisme». El lema fou canviat pels organitzadors, que suprimiren la referència al catolicisme. En disconformitat amb la censura patida, ANV decidí no prendre part en els actes de la II Diada Valencianista organitzada pel citat Centre. El canvi del lema proposat per ANV no fou degut a un oblit, sinó que es va fer de manera deliberada pels membres del Centre de Xàtiva perquè consideraven «un error mesclar la política amb els sentiments religiosos» i pretenien que ANV es deslligara «de tot confessionalisme». Vegeu Agustí Colomer, Temps d’acció. Acció Nacionalista Valenciana (1933-1936), Denes, Paiporta, 2007, pp. 35-36.

13 Miquel Nadal i Benito Sanz, Tradició i modernitat en el valencianisme, Eliseu Climent, València, 1996, pp. 28-29.

14 Joaquim Reig, Concepte doctrinal de valencianisme, Quaderns d’orientació valencianista, 1932.

15 En el penúltim número d’El Camí, Reig escriu un article amb un significatiu títol «Antiextremisme», que descriu amb encert el clima viscut l’estiu del 1934: «A l’Europa modèlica es vol el laïcisme com a suport de la tolerància; a Espanya, per a consagrar millor l’atàvica intolerància; allà es defensa l’escola pública per a què siga l’escola de tots, propugnant el respecte més escrupolós a totes les creences; ací es vol per a negar el dret de la majoria; l’antifeixisme allà representa la condemna de totes les dictadures; a Espanya és el pretext per a instaurar un règim de violència» (El Camí, 132, 22-9-1934, p. 1).

16 Agustí Colomer, Rafael Company, Vicent Franch i Miquel Nadal, Document 88. Destinat (sobretot) a nacionalistes, Tres i Quatre, València, 1988.

17 Una enumeració detallada d’estos treballs la podeu consultar en l’article d’August Monzón, «Valencianisme dialògic i canvi generacional», op. cit., p. 431. Atesa la data de tancament del citat treball (octubre del 2008) seria oportú fer-ne una actualització de la darrera dècada.

18 La definició lingüística de valencià del DNV és la següent: «Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català.» La definició de català és exactament igual a la inversa.

19 Els quatre enfrontaments més significatius entre el Govern valencià del Partit Popular i l’AVL foren els següents: el 22 de desembre del 2004, el conseller Alejandro Font de Mora, delegat pel Govern valencià, es presentà en el Ple de l’AVL per a impedir l’aprovació d’un dictamen que reconeixia la unitat de la llengua i instar la suspensió del Ple. A pesar d’estes pressions, dos mesos més tard, el 9 de febrer del 2005, el Ple de l’AVL aprovà el Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià amb una redacció pràcticament idèntica a la versió anterior. El segon enfrontament va tindre lloc el 14 de desembre del 2012, quan el Govern valencià anuncià la presentació d’un projecte de Llei que reduïa el nombre d’acadèmics de 21 a 11, obligava a elegir-los de nou i perllongava quinze anys més la tutela política en la designació dels membres de la institució per les Corts Valencianes. L’AVL es pronuncià en contra del projecte de Llei que, finalment, no es va poder aprovar perquè el PP no tenia el quòrum necessari de 3/5 parts per a modificar la Llei de Creació de l’AVL. El tercer punt de fricció va tindre lloc amb l’aprovació del Diccionari normatiu valencià el 31 de gener del 2014: l’executiu es mostrà disconforme amb les definicions dels termes valencià i català perquè reconeixien la unitat de la llengua. Malgrat les pressions del Govern, la institució es mantingué ferma i publicà on line el DNV el 4 de febrer. Per últim, el quart gran enfrontament amb el Govern popular fou a les acaballes de la VIII legislatura quan s’aprovà la Llei 6/2015, de 2 d’abril, de Reconeixement, Protecció i Promoció de les Senyes d’Identitat del Poble Valencià, que desautoritzava l’AVL en atribuir competències en matèria de docència del valencià a entitats secessionistes com Lo Rat Penat o la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Esta Llei fou derogada amb el canvi de govern (Llei 1/2016, de 26 de gener).

20 Podeu consultar els informes emesos per la institució en la pàgina web de l’AVL (<http://www.avl.gva.es>) en l’apartat «Acords», subapartat «Informes a projectes legislatius i reglamentaris».

21 Encara que no revestix la forma d’una disposició normativa de caràcter general, la publicació en novembre