Frankissstein. Jeanette Winterson

La idea, la idea, és jugar sexualment amb el teu partenaire, o partenaires, des de llocs diferents. Sembla que siguin a l’habitació fent-te coses.

      Ah, sí?

      Sí. I es poden compartir les fotos.

      Amb tots els amics de Facebook?

      De fet, no és cosa seva, no li sembla?

      És una mica tard per demanar intimitat.

      Em vaig pensar que estava a punt de pegar-me. Afortunadament, la Claire va tornar al seu lloc.

      El seu nom, senyora?

      Polly D. La D és la inicial. Soc a la llista.

      No tenim llista, senyora.

      La llista VIP. Treballo a Vanity Fair.

      No tenim una llista VIP, senyora D. He trucat a l’empresa. Un representant d’IN-VIBE ve corrent cap aquí.

      Ha, ha, bon joc de paraules, Claire, vaig dir jo.

      Ara va ser la Claire qui em va fulminar amb la mirada. Va plegar les mans com dient passi-ho-bé-i-desaparegui.

      Haig de fer la meva feina, doctor Shelley, i suposo que vostè ha de fer la seva. La Suite de Futurs Adults és a l’esquerra, ja veurà el rètol.

      Es dedica a la pornografia?, va preguntar la Polly D. A veure, és evident que no és un metge de veritat. Què és? Una mena de doctor Jackoff?

      La vaig ignorar. Gràcies per la seva ajuda, Claire. Bona sort, Polly.

      Vaig fer mitja volta, i vaig sentir:

       Imbècil!

      Camí de la Suite de Futurs Adults passo per la Suite de Singularitat. Hi ha una gran pantalla on passen una entrevista entre Elon Musk i Ray Kurzweil parlant sobre la Singularitat, el moment en què la intel·ligència artificial canvia la manera com vivim, per sempre. Alguns joves porten samarretes amb l’eslògan «Prou Carn».

      No és que el futur hagi de ser vegetarià, només que creuen que ben aviat la ment humana, les nostres ments, no estaran lligades a un cos que sigui un substrat fet de carn.

      Però per ara encara som humans, massa humans (frase estranya, aquesta, si hi penses), i el vuitanta per cent del que circula per internet és pornografia. Les primeres formes de vida no biològiques que tindrem a casa nostra no seran cambrers amb sistemes de reconeixement de tomàquets ni bonics ninots d’ET per a la canalla. Comencem pel començament: un bon lloc per començar. El sexe.

      Un paio que agita dos mòbils i porta uns auriculars em fa entrar a la Suite de Futurs Adults. Té cos i complexió de porter de discoteca: pit ample, sobrepès, cames curtes, braços gruixuts i suats dins d’un vestit arrugat. Hi ha una filera de llaunes de Coca-Cola davant del sofà. En Ron Lord n’obre dues més i me’n dona una a mi.

      Som lluny de Three Cocks, eh, Ryan?

      Perdona?

      Three Cocks. El poble de Gal·les on vaig començar el futur.

      Una afirmació agosarada, Ron.

      Penso en gran, Ryan. Google Maps. Ho pots veure tu mateix. Three Cocks. La mama és una mica vident. Va dir que era un senyal. Three Cocks és on vaig construir el meu primer sexbot. Una nina que s’encarregava per correu. Totes les parts van arribar en bosses separades, com tallades amb una serra mecànica. La vaig muntar amb un tornavís i el vídeo d’instruccions. Realment, és Lego per a adults.

      Sabia que havies començat per baix, vaig dir a en Ron.

      Sí, va ser pels baixos de la nina, que vaig començar, va dir en Ron.

      Asseguda al sofà hi havia una nina a escala humana amb uns cabells castany clar que li queien sobre les espatlles. La nina portava un conjunt texà de pantalons curts i jaqueta, i a sota un top rosa de la mida d’un salvavides que li estrenyia els pits.

      És ella? La primera?

      Una mica de respecte, Ryan! La primera està retirada. Ni tan sols era una varietat comercial. Encara la tinc, i l’estimo, però ara és a l’arxiu. Aquesta d’aquí forma part de la meva línia de franquícia.

      Mira això! Preparat? Grava-ho al telèfon! Vinga!

      En Ron aixeca la nina del sofà i assenyala l’estora rosa brillant que té a sota. A l’estora hi diu PUSSY.

      Veus aquesta estora?, diu en Ron. És una estora intel·ligent. La carrega mentre seu al teu costat. També pots tenir-la al cotxe: funciona amb l’endoll de l’encenedor. Té elèctrodes al cul.

      Mira això —(fa lliscar un dit gruixut per l’iPad)—: és la fàbrica a la Xina on es fan les nines. Primer arriba el tors proveït dels cables per al cap, amb els seus dos forats, preparats per a l’usuari, i el motllo de tetes de copa GG. Estic treballant en un model amb tetes desmuntables, per variar una mica, però a la Xina encara no els fan, massa especialitzat. En tot cas, un tors, un tors, un altre tors (va fent lliscar el dit amb impaciència). Aquí! Veus com li enganxen els braços? Uns braços prims encantadors. Després les cames. Mira quina llargada! I quina forma! Una mica més llargues del que serien si fos humana. Això és fantasia, no naturalesa, per tant pots aconseguir el que vulguis. Els cabells es posen al final, després de les pestanyes. Veus els ulls? Com Bambi per als nois.

      En Ron va tornar a deixar la nina sobre el sofà i va fer un glop de Coca-Cola. Va dir: Tampoc no pesa gaire. Fa que un home se senti fort.

      I com funciona una franquícia de nines sexuals?, vaig preguntar.

      Tal com jo ho veig, va dir en Ron, amb les sexbots hi ha dues maneres de funcionar: en pots comprar i pots ser-ne propietari —com vaig fer jo—, i portar-les a revisar un o dos cops l’any, segons el deteriorament per l’ús. Pots demanar-ne recanvis per internet si es fa malbé alguna peça o s’embruta massa. Aquesta és una manera de gaudir d’una XX-BOT. També oferim actualitzacions i possibilitats de canviar la vella per una de nova. Som molt flexibles.

      L’altra manera de gaudir d’una XX-BOT, més moderna, en la meva opinió, és llogar-la. I si la llogues, necessites un lloc on la puguis llogar, no? Així se’m va acudir la idea de la franquícia que venc aquí.

      Les teves XX-BOT?

      Exacte, Ryan! És bo el nom, oi?

      Molt bo, Ron.

      Ja ho veus, Ryan, llogar-les et procura tot el plaer i cap dels problemes. Danys, emmagatzematge, actualitzacions: la tecnologia canvia sense parar.

      I la majoria de gent només compra bots per a ús personal, però què passa si fas una festa? Amb els teus amics? Tots ho volen provar.

      Llogar és popular per als comiats de solters; agafen mitja dotzena de noies per jugar i divertir-se. Diferents models, és clar, rossa i fornida, moreneta i atlètica. El que sigui. I què passa si ets el tipus d’home que només vol una bot quan tens la dona fora? Les dones no són sempre a casa com passava abans. No les culpo; no són pas peixos de peixera. Han evolucionat. Però, com diu la mama, l’emancipació pot ser un problema per a un home.

      Llogar una bot quan estàs sol és més segur i més barat que l’alternativa humana. No hi ha malalties ni revenges pornogràfiques, no poden robar-te el Rolex a les dues de la matinada. Una dona de negocis que conec personalment, que té molt poder, en reserva una cada tres mesos per avançat.

      Què? Sí! És el que et dic, Ryan. Reserva una XX-BOT per al seu home. A ell li encanta. Mai no sap quin model li donaran. És un pacte entre ells. Molt entendridor, trobo, una cosa que fan junts.

      Amb el lloguer, cada noia porta incorporat un control d’higiene, se la banya, se la perfuma, sí, es pot triar entre quatre aromes diferents: mesc, floral, de fusta o de lavanda. Quan la reculls, pot ser que porti pantalons i jaqueta texans, com aquesta, o un vestit senzill. Es poden llogar o comprar altres conjunts.

      Què? Sí, ben bé com la Barbie. Sí, suposo que