Frankissstein. Jeanette Winterson

      En tot cas, les noies que lloguem tenen temps lliure per anar a classe, també: sempre els estem millorant la placa base. No tenen gaire vocabulari, no; tu veus porno, oi?, ja saps que no és exactament un laboratori de llengua. Però hi estem treballant: als homes els agrada comunicar-se. No només allò d’«Hola, tros d’home».

      Què has dit? A l’aeroport? Curiós que ho diguis perquè és el que ve després. Estic intentant anar a mitges amb una empresa de lloguer de cotxes —sí, com Avis— i que el cotxe pugui tenir la teva XX-BOT preparada i esperant, ben carregada, al seient del passatger.

      Les XX-BOT són una alternativa de viatge fantàstica. No insisteixen que paris perquè tenen gana o volen anar al lavabo. No s’empipen quan veuen el Holiday Inn que has reservat. La tens al costat, cabells llargs, cames llargues, tu tries la música, una dona bonica al seient del costat.

      Si vols ser una mica més discret, la pots plegar i lligar-la al seient del darrere, o guardar-la al maleter, al portaequipatge o com li vulguis dir. No tots som extravertits.

      Aquí, mira això! Ho veus? Sí! Ho tornaré a fer. Ho estàs filmant? Mira el moviment. Tan suau! Cames amunt i ja està plegada. Ara només ocupa la meitat. Hauries de sortir amb una d’aquestes que fan de doble a les pel·lícules, per aconseguir això.

      Sorprenent! Oi, Ryan? Com una bicicleta Brompton!

      Quan els cotxes sense conductor aixequin realment el vol, el client podria posar-se al darrere amb la seva XX-BOT i fer un trajecte molt més agradable. Eliminaria tota la tensió del viatge.

      Estic fent tractes amb Uber.

      Sí. He basat el meu model de franquícia en el negoci de lloguer de cotxes. L’agafes en una ciutat i el deixes en una altra. I tinc cinc estils d’XX-BOT, incloent el model Econòmica que hi ha aquí al sofà. Aquest és el més barat.

      Com que té els cabells de niló, pot provocar electricitat estàtica, i brunzeix una mica, però va molt bé per fer un clau, directe, sense filigranes, econòmic.

      Veus? Tres forats, tots de la mateixa mida. No! Al mateix lloc no! Has dormit mai amb una dona, Ryan? Sí, oi? Doncs on creus que són els forats? Davant. Darrere. A la boca. Als narius no! No és un ieti, coi!

      D’acord! Era una broma. Ja ho veig. Ara concentra’t: posa el dit aquí!

      T’agrada? I tots VI-BREN! Tots els forats, en totes les posicions. Vibren!

      Un moviment de cames agradable, també. Pots collocar-la com vulguis. Totes les noies tenen una posició extraampla d’obertura de cames. Agrada molt als nostres clients, sobretot als grassos.

      Aquesta també pot parlar. Una resposta de veu limitada, però adequada: com quan ets a l’estranger i trobes una noia que no parla gaire anglès.

      Té nom, Ron?

      En Ron va fer un gest d’aprovació amb el cap. Bona pregunta, Ryan. I tinc una bona resposta. He decidit de no posar nom a les noies. No, no és com els xais, que després te’ls menges, de fet és com aquells quadres tan bonics que pots comprar, obres cotitzades —sí, acabem de redecorar la casa—, vull dir d’aquelles que fan servir números, perquè el que signifiqui un color per a mi no serà el mateix que significarà per a tu... i també podries ser cec als colors. Vull dir: què coi és això de blau cobalt i blanc trencat? Et sona curiós, això de blanc trencat? A mi sí. I merda d’oca? Des de quan la merda de les oques és sempre del mateix color? El papa tenia oques, sí, és una llarga història. No cal explicar-la avui. No parlem de mi.

      Doncs amb les noies igual, jo els puc posar Volcà, Tardor, Txeri o el que sigui, però el client potser voldrà que la seva ocelleta nocturna es digui Julie... Per això deixem que sigui el client qui li posi nom.

      Avui dia no s’ha de dir «ocelleta» a les dones, oi que no? A mi sempre m’ha agradat. Les resumeix totes... no de mala manera, no m’interpretis malament. Ocells... sempre lluny de l’abast. Oi que sí? Et penses que la tens als braços i llavors vola.

      I sembla que els agradin els cucs.

      Bé, doncs, Ryan, tornem al meu model Econòmica. En l’argot dels vehicles de motor, és la versió amb seients de tela i volant de plàstic. Però et porta d’A a B.

      Aquest model només el tenim en blanc.

      La meva cunyada té una negra encantadora de Jamaica i em va dir, em va dir: Ron! No se t’acudeixi fer una dona Econòmica negra. I jo estimo les dones, de veritat, i vaig pensar, sí, sigues respectuós. A més a més, la Bridget em podria deixar fora de combat.

      Donem una ullada a una Cruiser? Allà, al costat de la finestra. És com una petita barca a motor, aquesta. Com la noia del costat, però lasciva. La Cruiser té la figura més completa. Agradablement pneumàtica. Està folrada per donar una sensació més suau. Té uns pits com coixins. Va ser idea de la mama. Em va dir: Ron, alguns homes volen arraulir-se i dormir com quan eren petits.

      Toca això! Mugrons de silicona d’alt nivell. Res de plàstic... són com didals, els mugrons de plàstic. Han de cedir una mica. Aquesta és la clau si t’agraden els pits, i jo soc home de pits.

      Mira-la per darrere. Vinga! Li aixecaré el vestit. Sí! Tanga! Molt popular. Un cul encantador amb una mica de moviment: silicona tova. Una bateria més gran perquè li escalfi determinades parts de la pell.

      Pot semblar que les meves noies tenen una temperatura més baixa que les que han nascut i s’han alimentat. D’acord, són més fredes. La carn és carn. Però les meves noies no queden humitejades sota teu, com les horribles criatures inflables... allò era com jeure sobre algues. Déu meu, jo detestava les nines inflables, tu no? És com embolicar-te la pixa amb paper film.

      A veure, Ryan, una mica més enllà. Aquesta d’aquí va vestida de tenis i s’ajup a agafar un parell de pilotes. És el nostre model Racy.

      Una figura molt cenyida —cintura petita, copa J— i, saps què?, té les tetes i el cony sempre calents. És la bateria, més la capa tèrmica. La bateria té una vida de tres hores. A veure, els homes s’escorren en uns quatre minuts, per tant és un temps generós. Pots fer una festa, anar-la passant entre els convidats i mentrestant fer una partida de cartes sense preocupar-te que s’apagui. Al començament, quan s’apagaven, arrossegaven les paraules i es podia sentir com zumzejaven. No és que desanimés ningú, però em semblava poc professional.

      T’agraden les sabatilles de tenis obertes per darrere? L’Econòmica no porta sabates. És adorable, com aquell musical francès, Les Misérables.

      Parlant de francès, no sé si has tingut mai relacions sexuals amb una bot — després t’hi convido—, però t’asseguro que en acabat no passa allò de Bonjour tristesse ni tens cap dubte sobre si ella ha tingut un orgasme o no. Totes les meves noies arriben a l’orgasme al mateix moment que tu.

      Sí, ben vist, Ryan. Ho és realment. La Racy és més alta que les altres. Fa metre seixanta-dos; les altres fan metre cinquanta-vuit. Les fem més petites per als mercats xinès i asiàtic. Aquests són els models per als Estats Units i el Regne Unit.

      He pensat de fer-ne una amb mides de supermodel, però no és pràctic. A la vida real, l’única gràcia que té una supermodel és que et permet presumir davant dels amics... vull dir que són massa anorèctiques per a res més. No mengen, no beuen, no... bé, ja m’entens... són tan melindroses! Les meves noies són pràctiques, estan fetes perquè funcionin... Per això les fem de mides còmodes.

      Sí, és veritat, hi ha algunes noies realment petites, al mercat... semblen nenes. Jo no m’hi fico. Tinc les meves normes.

      També es poden comprar bots amb Mode Familiar: saben parlar d’animals, expliquen contes de fades i tot això, una cosa així com Emmanuelle a Disney. Treballo estrictament per al públic adult. Els límits són clars. O sigui que, de moment, no tenim plans de fer una bot de viatge.

      Encara estàs gravant? Molt bé.

      Just darrere la pantalla