Comunicació NoViolenta. Marshall B. Rosenberg

Читать онлайн.
Название Comunicació NoViolenta
Автор произведения Marshall B. Rosenberg
Жанр Сделай Сам
Серия
Издательство Сделай Сам
Год выпуска 0
isbn 9788412027006



Скачать книгу

compassió, i fem tot el possible per fer saber als altres que aquesta és l’única raó, acabaran unint-se’ns en el procés i al final serem capaços de respondre’ns l’un a l’altre amb compassió. No dic que això hagi de succeir de seguida, però sostinc que la compassió floreix inevitablement quan ens mantenim fidels als principis i al procés de la CNV.

      Per arribar al desig mutu de donar des del cor, enfoquem la llum de la nostra consciència sobre quatre àrees, a les quals ens referim com els quatre components del model CNV.

      Primer, observem el que passa de debò en una situació: què observem que fan o diuen els altres que enriqueix o no la nostra vida? La clau és ser capaç d’articular aquesta observació sense introduir-hi cap judici ni avaluació, dient senzillament què fan els altres que ens agrada o no ens agrada. A continuació, expressem com ens sentim a l’observar aquesta acció: ferits, espantats, alegres, divertits, irritats? I, en tercer lloc, diem quines necessitats estan relacionades amb els sentiments que hem identificat. La consciència d’aquests tres components està present quan fem servir la CNV per expressar amb claredat i honestedat com ens sentim.

       Els quatre components de la CNV:• Observacions• Sentiments• Necessitats• Peticions

      Per exemple, una mare podria expressar totes tres coses dient-li al seu fill adolescent: “Fèlix, quan veig uns mitjons bruts fets un manyoc sota la tauleta de centre i uns altres a prop del televisor, em sento irritada perquè necessito més ordre a les habitacions que compartim”.

      I continuaria immediatament amb el quart component, una petició molt específica: “Estaries disposat a deixar els mitjons a la teva habitació o dins la rentadora?” Aquest quart component es refereix al que volem de l’altra persona, allò que ens enriquiria la vida a tots dos.

      Així doncs, una part de la CNV mira d’expressar aquests quatre tipus d’informació amb molta claredat, ja sigui verbalment o per uns altres mitjans. L’altra part consisteix a rebre aquesta mateixa informació d’altres persones. Ens hi connectem primer percebent què observen, senten i necessiten, aleshores descobrim què enriquiria la seva vida en rebre d’ells el resultat del quart component: una petició.

      Al centrar tothora l’atenció en les àrees esmentades i ajudar els altres a fer el mateix, establim un flux de comunicació que va d’un costat a l’altre fins que la compassió es manifesta de manera natural: el que observo, sento i necessito, el que demano per enriquir la meva vida; el que l’altre observa, sent i necessita, el que demana per enriquir la seva vida...

       PROCÉS CNV

      Les accions concretes que observem, que afecten el nostre benestar

      Com ens sentim en relació amb el que observem

      Les necessitats, valors, desitjos, etc. que creen els nostres sentiments

      Les accions concretes que demanem amb la finalitat d’enriquir la nostra vida

      Quan fem servir aquest procés podem començar per expressarnos nosaltres o per rebre dels altres amb empatia aquests quatre tipus d’informació. Tot i que aprendrem a escoltar i expressar verbalment cadascun d’aquests components en els capítols 3 a 6, és important que tinguem present que la CNV no és una fórmula fixa, sinó que s’adapta a situacions i estils personals i culturals diversos. Tot i que em refereixo a la CNV com un “procés” o “llenguatge” per qüestions pràctiques, és possible experimentar els quatre components sense pronunciar ni una sola paraula. L’essència de la CNV està en la nostra consciència dels quatre components, no en les paraules que s’intercanvien.

       Dues parts de la CNV: 1. Expressió honesta mitjançant els quatre components2. Recepció empàtica mitjançant els quatre components

       APLICAR LA CNV A LA NOSTRA VIDA I AL MÓN

      Quan fem servir la CNV en les nostres interaccions —amb nosaltres mateixos, amb una altra persona o amb un grup— aprofundim en el nostre propi estat natural de compassió. És, per tant, un enfocament que es pot aplicar amb eficàcia en tots els nivells de la comunicació i en situacions diverses:

      • relacions íntimes

      • famílies

      • escoles

      • organitzacions i institucions

      • relacions terapèutiques i d’assessorament

      • negociacions diplomàtiques i de negocis

      • disputes i conflictes de qualsevol naturalesa

      Algunes persones fan servir la CNV per ser més profundes i curoses en les seves relacions íntimes:

      Quan vaig aprendre la manera de rebre (escoltar) i de donar (expressar-me) fent servir la CNV, vaig passar de sentir-me atacada i trepitjada a escoltar de debò les paraules i extreure’n els sentiments que hi havia al darrere. Vaig descobrir un home molt ferit amb el qual havia estat casada durant trenta-vuit anys. M’havia demanat el divorci el cap de setmana abans del taller [de CNV]. Per no allargar-me, només diré que avui continuem junts i agraeixo la contribució [de la CNV] en el nostre final feliç... Vaig aprendre a escoltar els sentiments, a expressar les meves necessitats, a acceptar les respostes que no sempre volia sentir. Ell no existeix per fer-me feliç, ni jo existeixo per fer-lo feliç a ell. Tots dos hem après a créixer, a acceptar i a estimar, de manera que tots dos podem sentir-nos realitzats.

      UNA PARTICIPANT EN UN TALLER A SAN DIEGO, CALIFÓRNIA

      D’altres la fan servir per construir relacions més eficaces a la feina:

      He estat fent servir la CNV a les meves classes d’educació especial durant més o menys un any. Pot funcionar fins i tot amb nens que pateixen retards de llenguatge, dificultats d’aprenentatge i problemes de conducta. Un alumne de la meva classe escup, insulta, crida i clava el bolígraf als companys que s’apropen a la seva taula. Jo li faig memòria: “Per favor, diguesho d’una altra manera, fes servir el llenguatge girafa” (en alguns tallers es fan servir titelles de girafes com a recurs didàctic per ensenyar CNV). Ell s’aixeca immediatament, mira la persona cap a la qual es dirigeix la seva ràbia i diu amb calma: “Per favor, podries allunyar-te de la meva taula? M’enfado quan t’apropes tant a mi”. Els altres companys poden respondre coses com: “Ho sento! Me n’havia oblidat, que et molesta”.

      Vaig començar a pensar sobre la meva frustració amb aquest nen i a descobrir què necessitava d’ell (a més d’harmonia i ordre). Em vaig adonar de quant de temps havia invertit en la preparació de les classes i que les meves necessitats de creativitat i contribució també es veien frustrades en haver de bregar amb el seu comportament. També sentia que no estava atenent les necessitats d’aprenentatge dels altres nens. Quan es comportava així a classe li deia: “Necessito que em facis cas”. Havia de dir-ho unes cent vegades cada dia, però al final li va arribar el missatge i normalment participava activament en les sessions.

      UN PROFESSOR DE CHICAGO, ILLINOIS

      Un metge escriu:

      Faig servir la CNV cada cop més per a la pràctica mèdica. Alguns pacients em pregunten si soc psicòleg, i afegeixen que normalment els metges no s’interessen pel seu dia a dia ni per com se’n surten amb la malaltia. La CNV m’ajuda a entendre quines són les necessitats dels pacients i el que necessiten sentir en un moment donat. La trobo particularment útil amb els pacients d’hemofília i de sida, perquè hi ha tanta ràbia i dolor dins seu que la relació metge-pacient sovint es veu seriosament danyada. Fa poc, una dona amb sida a qui havia estat tractant durant cinc anys em va dir que el que més l’havia ajudat havia estat que l’animés a trobar maneres de gaudir de la seva