Cervell: manual de l'usuari. Marco Magrini

Читать онлайн.
Название Cervell: manual de l'usuari
Автор произведения Marco Magrini
Жанр Математика
Серия
Издательство Математика
Год выпуска 0
isbn 9788413561073



Скачать книгу

superior, el cervell de l’Homo sapiens continua sent la cosa més complexa, sorprenent i fantàstica de l’univers. La complexitat és allò que fa les neurones capaces de produir el pensament, la intel·ligència i la memòria, tot a la mesura de cadascun dels usuaris. És sorprenent que aquesta mena de màquina biològica superi encara de molt, per capacitat de càlcul i per eficiència, totes les màquines del món. És fantàstic fer-hi una passejada.

Pes (per terme mitjà) 1.350 grams
Pes respecte del total del pes corporal 2 per cent
Volum (per terme mitjà) 1.700 mil·lilitres
Llargada (per terme mitjà) 167 mil·límetres
Amplada (per terme mitjà) 140 mil·límetres
Nombre mitjà de neurones 86 milers de milions
Diàmetre de les neurones 4-100 microns
Potencial elèctric de repòs de les neurones –70 mil·livolts
Bombes de sodi per neurona 1 milió
Nombre de sinapsis >150.000 milers de milions
Relació matèria grisa / matèria blanca al còrtex 1:1,3
Relació neurones / cèl·lules de neuròglia 1:1
Nombre de neurones al còrtex cerebral (dones) 19,3 milers de milions
Nombre de neurones al còrtex cerebral (homes) 22,8 milers de milions
Pèrdua de neurones del còrtex 85.000 al dia
Llargada total de les fibres mielinades 150.000 quilòmetres
Superfície total del còrtex cerebral 2.500 centímetres quadrats
Nombre de neurones del còrtex cerebral 10 milers de milions
Nombre de sinapsis al còrtex cerebral 60.000 milers de milions
Estrats del còrtex cerebral 6
Gruix del còrtex cerebral 1,5-4,5 mil·límetres
Volum del líquid cerebroespinal 120-160 mil·lilitres
pH del líquid cerebroespinal 7,33
Nombre de nervis cranials 12
Flux sanguini 750 mil·lilitres/segon
Consum d’oxigen 3,3 mil·lilitres/minut
Consum energètic >12,6 watts
Velocitat màxima dels impulsos elèctrics 720 quilòmetres/hora
Temperatura operativa 36-38 graus Celsius

      Aquest cervell és la versió 4.3.7 (G-3125)2 d’un sistema nerviós acuradament evolucionat en centenars de milions d’anys de perfeccionaments genètics, per proporcionar-li una experiència completa de vida humana en aquest planeta.

      Per a la guia de les actualitzacions (actualment no disponibles), consulti la secció “Versions futures”. [VERSIONS FUTURES, 223]

      2 La versió número 4.3.7 (G-3125) té la composició següent:

      4 = invertebrats/vertebrats/mamífers/primats.

      3 = homínids/australopitecs/Homo.

      7 = Homo habilis / Homo ergaster / Homo erectus / Homo antecessor / Homo heidelbergensis / Homo sapiens / Homo sapiens sapiens.

      G-3125 = nombre de generacions (estimació) des de l’adveniment del cervell d’home modern (Homo sapiens sapiens) fins al cervell de vostè.

      2.0 COMPONENTS

      Anatòmicament, el seu cervell es presenta com una sola cosa, però no ho és. Tot sovint és idealitzat com una xarxa de neurones, però això és una simplificació excessiva. Podríem dir, si de cas, que és una xarxa de xarxes de xarxes.

      Cadascuna de les cèl·lules cerebrals [▸18], isoladament, podria ser vista com una microscòpica xarxa fonamental, governada per les instruccions genètiques que ella mateixa conté i operada per milions de canals iònics, bombes de sodi-potassi i altres artefactes químics que en regulen el potencial de membrana, és a dir, la diferència de voltatge entre l’exterior i l’interior. Però la realitat és que, tota sola, aquella unitat de càlcul isolada no serviria per a res. La neurona expressa tota la seva força en conjunció amb altres neurones.

      No és casual que les informacions no es trobin a les cèl·lules cerebrals, sinó a les connexions entre elles, les sinapsis. [▸24]

      Típicament una neurona pot tenir milers de connexions amb altres tantes neurones postsinàptiques. Les neurones adjacents s’organitzen en nuclis, les unitats funcionals —per exemple, només a l’hipotàlem, [▸51] que té la mida d’una ametlla, n’hi ha més de quinze, cadascun amb les seves feines específiques—, o bé s’encadenen per formar els circuits cerebrals que controlen funcions concretes del seu cervell, com el son o l’atenció. I així com moltes