Cervell: manual de l'usuari. Marco Magrini

       GABA

      La seva feina és inhibir. L’àcid gamma-aminobutíric, més conegut com GABA, és el principal factor inhibitori de les sinapsis. A dosis elevades, relaxa i afavoreix la concentració. A dosis modestes, indueix ansietat. No és estrany que els fàrmacs que incrementen la disponibilitat del GABA tinguin efectes relaxants, anticonvulsius i ansiolítics.

       Glutamat

      El neurotransmissor excitador per definició i també el més difós, en quantitats altes és fortament tòxic per a les neurones. És fonamental en els processos cognitius, com la memòria i l’aprenentatge, però també ajuda a regular el desenvolupament cerebral.

       Adrenalina

      Coneguda també com epinefrina, és la neurohormona del “lluita o fuig”, que es produeix en cas d’estrès. Associada en primer lloc a la por i l’estat d’alerta, fa augmentar el flux sanguini als músculs i el d’oxigen als pulmons, justament per donar un cop de mà en la lluita o en la fugida. És al mateix temps una hormona produïda per les glàndules suprarenals i un neurotransmissor.

       Noradrenalina

      Coneguda també com norepinefrina, és un neurotransmissor excitador. Regula l’atenció i la resposta del “lluita o fuig”, fa augmentar el batec cardíac i, per tant, el flux de sang als músculs. A nivells alts provoca ansietat, mentre que dosis baixes de noradrenalina estan associades a l’escassa capacitat de concentració i als trastorns del son.

       Serotonina

      Contribueix a les sensacions de benestar, en compensar —en qualitat de neurotransmissor inhibitori— una eventualment excessiva activitat excitadora de les neurones. Regula el dolor, la digestió i, juntament amb la melatonina, els mecanismes del son. Baixos nivells de serotonina estan associats a la depressió i l’ansietat, fins al punt que nombrosos antidepressius actuen augmentant-ne la disponibilitat. [g195] Per via natural, la serotonina es produeix amb l’exercici físic i amb l’exposició a la llum solar.

       Dopamina

      És la superestrella dels neurotransmissors. Si gaudeix de bona fama és potser perquè es tracta de la molècula connectada amb el sistema de la recompensa i amb la percepció del plaer. [g138] Excitadora però amb potencialitats inhibidores, està implicada en els mecanismes d’habituació i dependència, [g186] tot i que seria erroni reduir-la només a la “molècula del plaer”. A la llum de descobriments recents, podríem dir que és el neurotransmissor del voler. És indispensable en funcions estratègiques, com la capacitat d’atenció i el control dels moviments. La distribució de les neurones dotades de receptors de dopamina i dels corresponents circuits cerebrals ha portat a la identificació d’un sistema dopaminèrgic amb vuit “vies” que distribueixen la molècula amb efectes neuromoduladors. Les tres més importants —la via mesolímbica, la mesocortical i la nigroestriatal— parteixen totes del mesencèfal [g45] i condueixen als plans alts del cervell.

       Acetilcolina

      És el neurotransmissor més abundant al cos humà. En el sistema nerviós perifèric serveix per estimular el moviment muscular, però en el sistema nerviós central contribueix a l’excitació i a la recompensa, a més de desenvolupar una funció important en l’aprenentatge [g157] i en la plasticitat neuronal. Com que també és un neuromodulador, l’acetilcolina és present en el líquid cerebroespinal [g38] i per això produeix efectes en àrees neuronals molt diverses.

       Oxitocina

      Per augmentar la disponibilitat d’oxitocina en el nostre cervell només cal que ens besem, ens abracem o que fem sexe. Alternativament també es pot alletar, i un flux d’aquesta hormona que fa de neurotransmissor irrigarà tant el cervell de la mare com el del nadó. Dit altrament, per produir l’oxitocina de forma natural hem de ser dos. Anomenada la “molècula dels lligams”, perquè produeix una sensació de benestar que estimula la construcció de vincles sentimentals o filials, es considera que té un paper en tot un ventall de funcions fisiològiques: des de l’erecció fins a la gravidesa, des de la contracció uterina fins a la producció de llet, des dels vincles socials fins a l’estrès. La presència o la manca d’oxitocina tenen efecte sobre la disponibilitat envers els altres i l’estabilitat psicològica. L’oxitocina sintètica, disponible comercialment en alguns països en forma de gas per inhalar, és usada com a substància recreativa.

       Vasopressina

      Hormona, neurotransmissor i neuromodulador, la vasopressina està composta per nou aminoàcids. A més de desenvolupar tasques més prosaiques, com ara fer d’antidiürètic i de vasoconstrictor, en el cervell humà aquesta molècula té una funció estratègica: la continuïtat de l’espècie. La vasopressina intervé en els mecanismes del comportament social, en l’impuls sexual i en el vincle de parella. És cèlebre el cas del Microtus ochrogaster, una mena d’hàmster marcadament monògam (una raresa entre els mamífers) que viu a l’Oest Mitjà americà: si se’l priva de la vasopressina, també ell acaba divorciant-se.

       Testosterona, estradiol, progesterona

      Així com el sistema nerviós central fa servir els neurotransmissors per enviar els seus missatges, el sistema endocrí fa servir les hormones. Les anomenades hormones sexuals, com la testosterona (masculina) —a la imatge de dalt—, l’estradiol i la progesterona (femenines), tenen un paper decisiu tant en el desenvolupament embrional del cervell com en les diferències, petites però sensibles, de l’encèfal adult en els dos models disponibles. [g173] Homes i dones produeixen testosterona o progesterona, però en proporcions radicalment diferents.

       Cortisol

      El cortisol tampoc és un neurotransmissor en sentit estricte, però tot i així és una molècula capaç d’influenciar sensiblement la màquina cerebral. Producte de les glàndules suprarenals (seguint ordres de l’hipotàlem [g51]) com a part del complex mecanisme de resposta al perill prolongat, [g115] el cortisol s’anomena també “hormona de l’estrès”. [g190] Si els nivells de cortisol es mantenen alts per un llarg període, es registren danys als hipocamps [g50] i un índex més ràpid d’envelliment cerebral. El cortisol interfereix en el procés de l’aprenentatge. [g157]

       Endorfines