D'Ors a Fuster. Gonçal López-Pampló

segle XIX, i no sembla que haja de canviar la situació al començament del XXI. La interessant contribució de Raimon Casellas (1855-1910) a la crítica d’art en La Vanguardia entre 1892 i 1899, per exemple, es va publicar íntegrament en castellà. Així i tot, aviat trobarem manifestacions de caràcter assagístic en català de la mà d’autors com ara Jaume Brossa (1868-1919) i Alexandre Cortada (1864-1925), tots dos vinculats a una de les principals revistes modernistes, L’Avenç (on el mateix Casellas publicà cinc articles en català, per cert). Fora d’aquest nucli inicial –i al marge d’altres noms que també podríem evocar, com ara Pere Coromines (1870-1939) i les seues Cartes d’un visionari–, cal esmentar la contribució del mallorquí Gabriel Alomar (1873-1941), qui va participar en la revifalla modernista de 1904 al voltant d’El Poble Català i va influir en la formulació del pensament d’Eugeni d’Ors.