Языкознание
Различные книги в жанре ЯзыкознаниеUn vol màgic
Juny del 1935. Un aviador italià de vint-i-tres anys, a qui diuen Mosquit perquè aterra en qualsevol lloc i és silenciós, arriba a l'Àfrica en missió secreta. Abans de descobrir quines tasques li encomanarà l'exèrcit ja s'adona que ha anat a parar a un territori màgic on l'esperen l'insòlit i la meravella. De seguida coneix un seguit de personatges tan característics i entranyables com ell: per començar, el capità Beba Mondio, savi i melancòlic, en Pappamondo, un papagai verd, groc i vermell que parla i té ulls de robí, i una esclava preciosa, la Tsahai. Sobre el rerefons de la tragèdia de brutalitat i sang i bombes que va representar la colonització italiana de l'Àfrica oriental,
Giovanna Giordano desplega una faula commovedora en què les aventures de Giulio Giamò, el pilot «boig de vida, boig d'aire, boig de vent i de sol», el portaran a conèixer l'amistat i l'estranyament, l'amor i la mort. Un vol màgic és una novel·la plena de vitalitat i optimisme, de llum, un relat que ens reconcilia amb la vida sense renunciar a la intel·ligència ni a la qualitat literària.
"Ha trobat amb èxit la seva veu literària. Admiro el seu afany narratiu, les seves idees i la seva vessant poètica, que sovint és molt explícita", Antonio Tabucchi
"Explosiva. És hereva de la Magna Grècia, una gran escriptora que sap arribar als nostres vells cors", Fernanda Pivano
Reunió
«Exquisida, atrevida, absolutament captivadora. Una nova escriptora impressionant», Bernardine Evaristo
Sigues amable encara que l'ambient et sigui hostil. Ves a la universitat, educa't, fes una carrera professional profitosa. Compra't un pis, compra obres d'art, compra alguna mena de felicitat. Però, sobretot, abaixa el cap. Estigues calladeta. I tira endavant.
La narradora d'aquesta història, una dona negra britànica i d'origen humil, ha aconseguit a còpia d'esforç i sacrificis que li ofereixin un alt càrrec en un banc d'inversions. La seva parella, un home blanc i ric, l'ha convidat a una festa a la casa de camp dels seus pares amb l'esperança que la reunió l'acabarà de fer acceptable per a la família. Però les peces no sempre encaixen, i justament ara, que sembla que ho té tot a l'abast, tot comença a ensorrar-se al seu voltant.
Aquesta és una història sobre moltes altres històries —històries de raça i de classe, de seguretat i de llibertat, de vencedors i vençuts. Però és abans que res la història d'una dona que gosa agafar el control del seu propi destí, fins i tot posant la seva vida en joc. Reunió és una primera novel·la impressionant, sòlida i intel·ligent, escrita amb un estil torrencial poderosíssim i una precisió poc habitual.
«M'omple d'esperança que aquest sigui el tipus de llibre que no només marca el moment en què les coses canvien, sinó que també fa possible aquest canvi», Ali Smith
A por la estupidez x+1
A por la estupidez x+1 ha sido mi terapia y mi capricho. Un conjunto de relatos en prosa y poesía, bañados en un mar autobiográfico y en el crecimiento personal. Son historias mías, unas prestadas y otras inventadas, en las que fluyen los temas más mundanos (y necesarios) de los que podamos hablar, desgranando las emociones y, con ellas, en cada capítulo, a mí. Este libro es un volcán emocional y el resultado de mi obsesión por tratar las emociones con la normalidad que se merecen.Es un viaje introspectivo hacia los sentimientos, la crítica social y humana y las emociones hablando sobre el amor, los miedos, la muerte, la vida, la amistad, el sexo, la depresión, la ansiedad, las inseguridades, el mar, la música o nuestras queridas amigas, las expectativas, entre otros. No es un cuento de hadas ni una historia de ficción ni un relato con final feliz.A por la estupidez x+1 es leer sobre la vida misma y todo lo que nos abruma, desde un lenguaje cotidiano y sencillo, invitándonos a reflexionar, cuestionar y a empatizar, sin palabras rebuscadas o maquilladas que pretendan no aparentar decir lo que queremos decir en realidad. Cada capítulo es una historia, detrás de cada historia un tatuaje y en el fondo de todo, las personas y nuestro caos existencial como foco central. Es, simplemente, adentrarse en nuestro interior, unas veces idolatrado y, otras, olvidado.
El crepuscle del món
Construir una òpera al mig de la selva, caminar de Munich a París, endinsar-se en un volcà actiu, conviure amb ossos grizzly: l'obra de Werner Herzog investiga l'experiència extrema, la confrontació entre l'home i la natura.
L'any 1997, Werner Herzog era a Tòquio per dirigir una òpera. Els seus amfitrions li van demanar a quina personalitat important de Japó li agradaria conèixer i ell va contestar sense dubtar: Hiroo Onoda. Onoda era un exsoldat famós per haver defensat una illa de les Filipines durant dècades després que s'acabés la Segona Guerra Mundial. Herzog i Onoda van connectar de seguida i van establir una boníssima relació: es van trobar moltes vegades i junts, conversant, van anar descabdellant la història de la llarguíssima batalla personal d'Onoda.
A El crepuscle del món, Herzog immortalitza els anys de lluita absurda i alhora èpica d'Onoda amb un estil inimitable, hipnòtic, que els fans de les seves pel·lícules reconeixeran de seguida. El resultat és una novel·la que dicta les seves pròpies lleis, una mena de Robinson Crusoe modern. Amb el relat d'aquesta batalla aparentment sense solta, Herzog ens ofereix una meditació profunda i lluminosa sobre la condició humana i el sentit de l'existència.
Quasi
Die queere Dominikanerin Wendolyn arbeitet in einer Werkstatt und versucht wie alle in Berlin nebenbei Projekte zum laufen zu bringen. Ihre Schwester Sarah landet in Spanien, bereit im Land ihrer Unterdrücker ihren Facharzt zu machen. Ihr Cousin Sebastian gibt in Santo Domingo alles um mit antirassistischen Videos berühmt zu werden. Als die dominikanische Republik ihnen und tausenden anderen die Staatsbürgerschaft aberkennt, sehen die drei ungleichen Verwandten sich gezwungen ihre Unterschiede zu überwinden um sich der Gefahr der Staatenlosigkeit zu stellen.
Diese Novelle bringt nahe wie Migration die Perspektive auf die Heimat verändert und Familiengefüge sich über Kontinente verbinden können. Wie unterschiedlich Schicksalsschläge über Sprachbarrieren hinweg das Leben der drei beeinflussen ist der Kern, um den den herrum sich die afroqueere Erzählung spinnt, welche sich einer Moral, Lehre oder Antwort verwehrt.
Joan Fuster i el periodisme
Joan Fuster fou un cas modèlic d'autor vocacional, que va saber convertir en professió una necessitat personal de comunicar-se mitjançant l'escriptura col·laborant habitualment en la premsa escrita. El resultat de la seua intensa dedicació foren milers d'articles apareguts en periòdics i revistes de periodicitat setmanal, mensual o anual, una tasca que no sols va ser la seua professió, sobretot entre els anys cinquanta i setanta, sinó que havia de ser i és un aspecte definitori de la seua manera d'escriure, de la seua escriptura.Més de quatre mil col·laboracions foren publicades en mitjans com 'Jornada', 'Levante', 'El Correo Catalán', 'La Vanguardia', 'Avui', 'El País', 'Diario de Valencia', 'Informaciones', 'Serra d'Or', 'Destino', 'Jano', 'El Temps', 'Por Favor', 'Tele/eXprés', 'La Nostra Revista' o 'Pont Blau', entre altres. Aquest volum inclou cinc estudis d'especialistes (Josep Lluís Gómez Mompart, Joan Manuel Tresserras, Empar Marco Estellés, Francesc Pérez i Moragón i J. Àngel Cano Mateu) que presenten visions detallades sobre parcel·les ben significatives del periodisme i el pensament fusterià. El conjunt aprofundeix en aquest aspecte de la seua producció, poc analitzat per la bibliografia existent fins ara.
Arbre de l'oblit
Arbre de l'oblit comença a Ouagadougou, la capital de Burkina Faso, l'any 2016. La Shayna, una nord-americana de vint-i-quatre anys, viatja a l'Àfrica per primera vegada a la vida amb el seu amant, l'Hervé, un metge humanitari haitià. Però la història fa un salt enrere i ens trobem, alternativament, al Bronx l'any 1945 i a Nou Hampshire l'any 1955, a les infanteses dels pares adoptius de la Shayna, en Joel, un jueu novaiorquès, i la Lili Rose, filla única i nena solitària. A partir de les vides d'aquests tres personatges, Nancy Huston esbossa el retrat d'una família americana acomodada i construeix, amb habilitat i precisió, una novel·la que és alhora iniciàtica i saga familiar, una història sobre la memòria que ens recorda que el passat no s'esborra mai, i que sempre, inevitablement, deixa cicatrius en el present.
"Novel·la coral magistralment orquestrada. Testimonia l'experiència de la immigració i el trauma de l'Holocaust, reflexiona sobre qüestions de maternitat, feminisme, religió, agressions sexuals i malalties mentals", Manon Dumais, Le Devoir
"És un llibre sobre la identitat absolutament sorprenent, increïble, irònic, violent, gairebé punk", Arnaud Viviant, Le Masque & La Plume
Hauptkommissar Theobald Weinzäpfli und die vergifteten Weggen von Meggen
Wie aufgeplusterte Gockel stelzen drei Kriminalpolizisten aus den Kantonen Schwyz, Luzern und Zug durchs hohe Gras um die Leiche herum. Eine verfahrene Situation: Das eine Bein und die Arme liegen im Zugergebiet, der Kopf liegt in Schwyz und das Hinterteil in Luzern. Die Zuständigkeit ist so unklar wie die Wasseroberfläche des Lauerzersees. Das Schicksal will es, dass der Tag, an dem das Sterben in der Innerschweiz einsetzt, auch der Tag ist, an dem sich Theobald Weinzäpfli mit seinen Mannen vom Berner Polizeiposten Lorraine-Breitenrain zum Maibummel aufmacht. Dieser führt ihn in diesem Jahr in fremdes Terrain, weit hinter den Jassgraben, zu Menschen, die Schellen und Eicheln für adäquate Farben beim Jassen halten.
Ya no me rompo
Me dejé un pedazo de carne en el borde de la barandilla. Tu respiración se convirtió en mi exhalación vital.
Llegó de pronto, sin intuirlo.
Una masa oscura de luz cayó sobre nuestras cabezas, Y la tuya estaba habitada por esa masa roja inquietante.
Sabía que el resto de nuestras vidas serían otras vidas, Que aquella visitante venía a cambiarnos, a devolvernos al mundo con otra persona.
Die großen Western Classic 91 – Western
Diese Reihe präsentiert den perfekten Westernmix! Vom Bau der Eisenbahn über Siedlertrecks, die aufbrechen, um das Land für sich zu erobern, bis zu Revolverduellen – hier findet jeder Westernfan die richtige Mischung. Lust auf Prärieluft? Dann laden Sie noch heute die neueste Story herunter (und es kann losgehen).
Das weite wilde Land war voller Geheimnisse, aber Malco kannte sie alle. Er nahm Geräusche wahr, die keines Menschen Ohr zu hören vermochte, und er fühlte den weichen Boden unter seinen Pfoten, die kühle Kraft, die in der Erde schlummerte und die nur er richtig zu erfassen vermochte. Die Nähe des Waldes versetzte ihn in freudige Erregung. Er fieberte dem Unterholz entgegen, in das er eintauchen konnte wie in eine zusätzliche Haut. Malco liebte die Dunkelheit, die ihn tarnte und ihm Sicherheit gab. Das Rascheln der Blätter, das Knacken und Knistern der Zweige war Musik für ihn, wenn er sich durch das Dickicht schob. Er liebte es, den Waldboden unter sich zu spüren und seinen würzigen Duft in sich aufzunehmen. Den Duft der Moose und Farne, der wilden Beeren und der abgestorbenen, modernden Äste, und die Gerüche der vielen Tiere, die vor ihm das Unterholz durchstreift hatten. Er rückte dem Wald immer näher. Ein Präriehase tauchte vor ihm auf und rannte Haken schlagend davon. Malco schenkte ihm kaum Beachtung. Er war nicht hungrig, und er verspürte keine Lust auf ein Wettrennen, von dem er wußte, daß er es nicht gewinnen konnte. Eine seltsame Witterung stieg plötzlich in seine Nase und störte das wohlige Empfinden, das ihn erfaßt hatte. Er verlangsamte sein Tempo und wandte den Kopf. Seine spitzen Lauscher bewegten sich hin und her. Schließlich blieb er stehen und hob den Kopf. Auf einer Bodenwelle bemerkte er im rötlichen Abendlicht einen Reiter. Aber da war noch etwas anderes, was seine Aufmerksamkeit erregte und ihm nicht besonders gefiel – ein Hund. Malco roch ihn erst nur, bevor er ihn sah. Er tauchte neben dem Pferd auf und wurde von einer langen Leine gehalten, deren Ende der Reiter um das Sattelhorn gewunden hatte.