Soc llegenda. Ричард Матесон

Llavors es va rabejar colpejant-los, totalment fora de si, veient com els mateixos que acabava d’abatre se li tornaven a precipitar al damunt. Van aconseguir arrabassar-li les armes, i ell s’hi va tornar amb els punys, amb els colzes, amb el cap, amb els peus...

      Fins que no va sentir una punxada aguda a l’espatlla no es va adonar de la bogeria de tot plegat. Apartant a cops dues dones, va recular cap a la porta. Un braç d’home va engrapar-lo pel coll. Es va fer un xic endavant i d’un cop va llançar l’home cap on eren els altres.

      Després, abans que l’agafessin de nou, va entrar i els va tancar la porta als nassos, passant tot seguit la sòlida barra de seguretat.

      En Robert Neville va quedar-se dret en la freda foscor de la casa, escoltant els crits dels vampirs.

      Va recolzar-se a la paret i va anar colpejant lentament el guix mentre les llàgrimes li corrien per aquelles galtes sense afaitar i la sang li regalimava de la mà ferida. Tot estava perdut, tot.

      «Virgínia», va somicar, com una criatura perduda, espantat.

SEGONA PART