Crònica Volum I. Miquel Parets

juntament amb una bona col·lecció d’estampes i gravats, segons el seu inventari de l’any 1562. Les seves coses anaren a parar, més endavant (1585), a les mans del pintor anomenat Joan Mates. Per a més detalls, vegeu Manuel Peña Díaz, «El entorno de la lectura en Barcelona en el siglo XVI», Historia social, 22 (1995), p. 18.

32. Vegeu, en general, Michael Bennett, «Spiritual Kinship and the Baptismal Name in Traditional European Society», dins L. O. Frappell (ed.), Principalities, Powers and Estates: Studies in Medieval and Early Modern Government and Society, Adelaide, 1977, pp. 1-13; Christiane Klapisch-Zuber, «Parrains et filleuls: une approche comparée de la France, l’Anglaterre et l’Italie médiévales», Medieval Prosopography, 6 (1985), pp. 51-77. Pel que fa a l’època moderna, vegeu John Bossy, «Blood and Baptism: Kinship, Community and Christianity in Western Europe from the Fourteenth to the Seventeenth Centuries», Studies in Church History, 10 (1973), pp. 129-143; Íd., «Godparenthood: The Fortunes of a Social Institution in Early Modern Christianity», dins Kaspar von Greyerz, Religion and Society in Early Modern Europe, 1500-1800, Londres, 1984, pp. 194-201; Louis Haas, «Il Mio Buono Compare: Choosing Godparents and the Uses of Baptismal Kinship in Renaissance Florence», Journal of Social History, 29 (1995-1996), pp. 341-356.

33. Sidney W. Mintz i Eric R. Wolf, «An Analysis of Ritual Co-Parenthood (Compadrazgo)», Southwestern Journal of Anthropology, 6 (1950), pp. 341-368; George M. Foster, «Cofradía and Compadrazgo in Spain and Spanish America», Southwestern Journal of Anthropology, 9 (1953), pp. 1-28; Julian A. Pitt-Rivers, The People of the Sierra, Chicago, 1966 [ed. or.: 1954], pp. 107-109 i 137-159; Íd., «Ritual Kinship in Spain», Transactions of the New York Academy of Sciences, 20 (1958), pp. 424-431; Hugo G. Nutini i Betty Bell, Ritual Kinship: The Compadrazgo System in Rural Tlaxcala, 2 vols., Princeton (NJ), 1980-1984 (amb una bibliografia al vol. I, pp. 405-428); amb una finalitat comparativa, vegeu M. Bloch i S. Guggenheim, «Compadrazgo, Baptism and the Symbolism of a Second Birth», Man, 16 (1981), pp. 376-386.

34. Segons els registres parroquials de Santa Maria del Mar citats a MHE, vol. XX, p. XVIII n. 1.

35. Per a més detalls sobre el casament de Gabriel Mora i Maria, filla de l’adroguer Antoni Roure, l’any 1648, vegeu Emili Giralt i Raventós, El comercio marítimo de Barcelona, 1630-1665. Hombres, técnicas y direcciones de tráfico, Universitat de Barcelona, tesi doctoral, 1957, vol. II, Serie estadística I: Matrícula de los hombres de negocios, 1630-1665, p. 80 (el professor Giralt ha permès molt gentilment la consulta i reproducció d’aquestes dades). Sobre Gabriel, l’hereu, vegeu els seus capítols matrimonials amb Eulària Mascaró, filla d’un apotecari, a AHPB, Josep Güell, Secundus liber capitulorum matrimonialium, 1681-1688, ff. 188r-192r (8 d’octubre de 1683), i el seu testament, AHPB, Josep Ferran, Primus liber testamentorum et codicillorum, 1680-1707, ff. 49v-54v (24 de març de 1694). Gabriel estava relacionat probablement amb Miquel Mora, el notari públic que portava les actes de la corporació d’assaonadors durant les dècades de 1630 i 1640.

36. Per exemple, no hi ha cap esment de Parets o d’algú connectat amb ell en la llarga llista de parents i amistats del testament de Fiveller del 28 d’abril de 1644; vegeu AHPB, Francesc Reverter, Primus liber testamentorum et ultimarum voluntatum, 1638-1649, ff. 58v-66r. El mateix es pot dir dels dos testaments d’Espuny, dels anys 1609 i 1620, a AHPB, Antoni Mestre, Llibre de testaments, 1606-1620, s. n. (11 d’agost de 1609 i 8 de novembre de 1620). Que el marit d’Elisabet Vilar, el mercader Francesc Vilar, hagi estat conseller quart del municipi barceloní l’any 1634-1635 (MNA, vol. XI, p. 466) pot explicar per què Parets va sol·licitar el seu apadrinament, però no pas com va arribar a poder-ho fer.

37. Aquest sistema de padrinatge isotròpic es troba també en altres latituds de l’Europa moderna. Així, l’autobiografia de Francesco Bal, un treballador del ram de la seda, mostra una pràctica idèntica al Piemont del segle XVIII; vegeu Maria Carla Lamberti, Splendore e miserie di Francesco Bal (1766-1836), Torí, 1994, p. 52.

38. Al costat de la mare treballaven Antoni i Bernabé Cabanyes, candelers de cera en la Barcelona de la darreria del segle XVI, segons Ramon Jordi González, «Notas sobre boticarios y drogueros a finales del s. XVI. Testigos de un pleito, 1587-89», Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, 8 (1980), pp. 184-190 i 199. El darrer va ser nomenat obrer municipal —l’oficial que tenia cura de les cases i els carrers de la ciutat— el novembre de 1634 (MNA, vol. XI, p. 347). Existeix també una referència sobre els negociants Josep i Francesc Cabanyes l’any 1661: es tracta dels capítols matrimonials del segon, AHPB, Plec de capítols matrimonials solts, 1661-1685, s. n. (10 de gener de 1661). Un Guerau Montfages (un fill o un nebot?) va actuar com a candeler oficial de la ciutat durant els funerals de la reina Marianna d’Àustria el 1696; vegeu Joan-Francesc Ainaud i Escudero, «L’arquitectura efímera a la Barcelona del segle XVII», dins Albert Rossich i August Rafanell (eds.), El barroc català. Actes de les jornades celebrades a Girona els dies 17, 18 i 19 de desembre de 1987, Barcelona, 1989, p. 422. La seva vídua, Paula, va rebre cinc-centes cinquanta lliures en pagament per la cera consumida durant les exèquies de Carles II el 1700, segons Esther Galindo i Blasco, «La escritura y la imagen en las exequias de Carlos II en la Catedral de Barcelona: una lectura del túmulo y de las poesías, caligramas y jeroglíficos», Cuadernos de Arte e Iconografía (= Actas de los II Coloquios de Iconografía), 4, núm. 7 (1991), p. 277.

39. AHCB, C-VIII, Insaculacions, vol. 2 (1653-1699), s. n.; MNA, vol. XIX, p. 356 (30 de novembre de 1677).

40. AHCB, C-IV, Oficials de la Ciutat, llig. 7. Font era un dels diversos assaonadors que portaven aquest nom: un Jacint Font actuà com a cònsol o prohom del gremi d’assaonadors en una data tan tardana com és ara 1771, segons un document de l’AHCB, Gremis, Fons Municipal, A-2, Assaonadors (20 de març de 1771). Parets esmenta l’elecció, el 1633, d’un cert Jacint Font com a andador de la corporació (I, 106r), i va coincidir amb tots dos, pare i fill, en algunes reunions gremials, tal com explica el cronista.

41. AHPB, Miquel Serra, Llibre segon de capítols matrimonials, 1645-1661, núm. 61 (5 d’octubre de 1659). Noguers vivia al carrer Flor de Lliri, prop de la cantonada del domicili de Parets. La declaració de Montfages, a ACA, Monacals, Hisenda, vol. 648, Informacions d’aspirants al convent de Santa Mònica, 1662-1667, núm. 47 (17 de maig de 1664).

42. Vegeu el seu inventari a AHPB, Josep Güell, Liber primus inventariorum et encantorum, 1672-1680, f. 162r-v (11 de desembre de 1675). Un fogatge de l’any 1640 l’identifica com un naiper d’uns trenta anys d’edat, amb casa al carrer de la Boqueria (AHCB, Fogatges, XIX-16, Quarto del Pi, f. 4r); el seu fill Francesc, un mercer, com també es definia de vegades el seu pare, en va ser l’hereu.

43. AHPB, Rafael Joan Sellerès, Tertium librum testamentorum, 1651-1671, ff. 130r-133r (16 de gener de 1662). Sobre les seves activitats comercials, vegeu Emili Giralt i Raventós, «La colonia mercantil francesa de Barcelona a mediados del s. XVII», Estudios de Historia Moderna, 6 (1956), pp. 56-57 i passim.

44. AHPB, Misc. 29, «Llibre dels càrrechs