Название | L'art de posar límits |
---|---|
Автор произведения | Sonia Kliass |
Жанр | Учебная литература |
Серия | |
Издательство | Учебная литература |
Год выпуска | 0 |
isbn | 9788494830082 |
© ING Edicions, S.L.
Av. de Josep Tarradellas, 118, 1B
08029 Barcelona
T. +34 93 419 59 59
© Text: Sonia Kliass
Correcció: Marta Busquets
Coordinadora de l’edició: Laia López Arboleda
Assessora de la col·lecció: Àuria G. Galcerán
Maquetació: Susanna Pérez
© Fotografia de portada i d’inici dels capítols: Sandra Artigas
© Fotografies interiors: Joan Segura
Tots els drets reservats per a la versió catalana
© 1a edició: octubre del 2020
ISBN: 978-84-948300-8-2
Producció de l’ePub: booqlab
No està permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament informàtic, ni la seva transmissió de cap manera o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.
«Com a resultat de les paraules que fem servir i de les accions que realitzem, el cervell dels nens canviarà»
Disciplina sin lágrimas: una guía imprescindible para orientar y alimentar el desarrollo mental de tu hijo. Daniel J. Siegel, Tina Payne Bryson (introducció)
Agraïments
Vull donar les gràcies al meu company Pep, per ser la primera persona a animar-me a escriure i pel seu suport incondicional durant tot aquest procés, i al meu fill Joan, per tot el que he après amb ell al llarg d’aquests divuit anys.
A la meva mare Rosa i al meu germà Paulo, per la força i la confiança que sempre he rebut de part seva, i al meu pare Wlademir, ja absent, per la seva gran sensibilitat i empatia.
També vull donar les gràcies a tots els amics i els companys que m’han animat a escriure, i a l’equip d’ING Edicions, per confiar en aquest projecte.
Prefaci
Fa molts anys que acostumo a allotjar-me a casa de la Sonia quan faig seminaris a Catalunya, i hi vaig estar moltes vegades mentre ella criava el seu fill Joan. Recordo una ocasió en què en Joan tenia al voltant de dos anys i estava molt interessat a obrir la porta de la nevera. Veient la seva mare obrir-la de tant en tant, ell també volia fer-ho, però tota l’estona. Com que jo no entenia l’idioma, la Sonia em va explicar que li havia dit: «Veig que t’agrada molt obrir la nevera; ara no és un bon moment, però sempre que l’hagi d’obrir t’ho diré a tu, i llavors tu la podràs obrir». Ella va actuar en conseqüència amb el que havia dit i en Joan es va sentir satisfet d’estar inclòs en les necessitats del dia a dia de la casa. Aquest petit episodi em va mostrar la profunda comprensió que té la Sonia de la naturalesa i les necessitats d’un nen petit i com respondre al seu comportament d’una manera adequada i respectuosa.
Jo vaig viure els primers anys de la meva maternitat en països estrangers, sense suport de familiars ni amics íntims. Recordo que, com a mare jove, em vaig sentir insegura i sense recursos a vegades, quan hi havia la necessitat d’establir uns límits ferms, i també recordo com era de difícil fer-ho d’una manera amable. Per tant, estic molt contenta que la Sonia Kliass ofereixi ara un llibre amb exemples pràctics que pugui ajudar a fer front a aquestes situacions difícils que influeixen tant en l’atmosfera de la família.
Durant molts anys he estat oferint seminaris a professionals de molts països del món i veig a tot arreu la necessitat de desenvolupar aquest tema. Així que estic segura que també serà un llibre molt útil per a educadors i mestres.
El que em va impressionar més profundament quan vaig visitar per primera vegada l’orfenat d’Emmi Pikler a Budapest, l’any 1979, va ser el fet de descobrir que hi havia un lloc al món on als nens no se’ls cridava ni renyava. Al contrari, com més greu era la situació, més tranquil·la era la veu de la cuidadora. En els quatre dies que hi vaig estar, ni tan sols vaig sentir un to de retret. Aquest va ser un dels impulsos que em van portar a difondre la visió pikleriana a tot el món.
L’any 1995 la Sonia i jo ens vam conèixer en un dels meus primers seminaris a Barcelona. Sensibilitzada pels missatges que jo compartia, em va seguir a altres seminaris a través d’Alemanya, Suïssa i Espanya. Ens vam fer amigues i ella ha estat la meva traductora tots aquests anys a Girona. Amb el seu llibre, gaudeixo del fruit del nostre treball conjunt.
Ute Strub
Índex
CAPÍTOL 1 UNA NECESSITAT VITAL
1. UNA NECESSITAT ENTRE ALTRES
1. PER QUÈ ESTABLIR LÍMITS ÉS DIFÍCIL PER A L’ADULT?
1. ÉS UN PROCÉS I VOLEN APRENDRE
6. ACCEPTAR EL PLOR DELS INFANTS
7. SER BEN EDUCATS: DEMANAR SI US PLAU, DEMANAR DISCULPES, DIR GRÀCIES,