La guerra de les salamandres. Karel Čapek

la paraula robot, que provenia del txec robota (‘treball’ o ‘servitud’). RUR es va estrenar a tot el món amb un èxit notable.⁸ A partir d’aquest moment, Čapek es va prendre l’ofici de dramaturg com una forma d’activisme polític i, a través d’obres com El cas Makropoulos⁹ o Mare,¹⁰ combinava reflexions entorn de la condició humana amb advertències sobre el nazisme, el progrés tecnològic o la imminent Segona Guerra Mundial.

Podríem dir que l’absurditat de la guerra és la principal diana on apuntaven les bales de Čapek. Un bon exemple el trobem a la joia secreta La pesta blanca,¹¹ una peça teatral on posa polítics i militars contra les cordes, fent-los triar entre morir de pesta o evitar un conflicte bèl·lic. Evidentment tots prefereixen morir de pesta que renunciar als hipotètics beneficis que en podrien extreure. Els drets per a l’edició espanyola d’aquesta obra el mateix autor els va regalar al bàndol republicà, que la va publicar en plena Guerra Civil. Com a dada significativa, cal afegir que l’octubre de l’any 1937 se li va concedir el Premio Nacional de las Letras, fet completament desconegut, ja que els que li van atorgar aquest honor van ser els que van perdre la guerra.

      *

      Centrant-nos estrictament en el terreny de la sàtira de ciència-ficció, hi ha tres llibres de Karel Čapek que mereixen una atenció especial, i que formen una mena de trilogia involuntària. Són les novel·les predistòpiques La guerra de les salamandres, que avui reeditem a Males Herbes, La krakatita i La fàbrica de l’absolut. Si s’ha de jutjar pels mecanismes de desenvolupament de la trama, el lector podria pensar que són variacions del mateix argument, tanmateix són tres obres singulars que es complementen a la perfecció.

      La guerra de les salamandres és, de bon tros, la novel·la més coneguda de Karel Čapek. La història comença com una narració d’aventures, quan el capità J. van Toch, a càrrec d’un vaixell mercant, descobreix una nova espècie aquàtica als mars del sud. Les bestioles en qüestió tenen una habilitat mai vista per fer tot tipus de feines manuals sota l’aigua. A mesura que avança la trama, l’autor obre l’objectiu per explicar-nos, a través de retalls de premsa, estudis científics i tota mena de documentació, com aquest fet marca l’evolució dels mercats i la geopolítica mundial. El que semblava una història de mariners de cop es converteix en una sàtira brutal que ataca totes les formes de l’ambició i estupidesa humanes, i que sovint s’ha interpretat com una premonició de la Segona Guerra Mundial. També és l’obra on les inquietuds de l’autor es fan més evidents, fins al punt de mantenir una discussió amb ell mateix sobre el desenllaç de la narració, en un dels finals de novel·la més influents del segle XX.

      La krakatita, per la seva banda, és una faula esbojarrada i delirant. En aquest cas, el protagonista, el científic Prokop, ha descobert una substància explosiva que allibera l’energia dels àtoms i proporciona una potència destructiva impensable fins llavors. Així, Čapek s’anticipava nou anys al descobriment del neutró i, per tant, al naixement de la física nuclear moderna. Aquest Prokop, però, és un cap calent, excèntric i enamoradís, que corre pel món entre fantasieigs i practica la ciència amb la passió d’un poeta. Quan les grans potències s’assabenten del seu descobriment fan tot el possible perquè els n’expliqui la fórmula, però ell s’hi nega. Llavors, governs i corporacions, obsessionats a guanyar una guerra imminent, fan mans i mànigues per robar-li el secret. Ell s’escapa, més per intuïció que per voluntat, i tan aviat sucumbirà a l’amor d’una princesa com se les tindrà amb un grup d’anarquistes clandestins que bloquegen les ones de ràdio. Es tracta d’una al·legoria recargolada, que s’acaba convertint en el més simbòlic i surrealista dels seus llibres.

      La fàbrica de l’absolut es va començar a editar com a novel·la de fulletó en un diari txec, però per motius poc clars l’autor la va deixar a mitges. Uns anys després, davant la insistència dels lectors, Čapek es va decidir a escriure’n la meitat que faltava i publicar-ho tot junt en un volum. És normal, doncs, que entre la sublim primera part i el fluix desenllaç hi hagi un abisme. En aquesta ocasió el llibre comença amb la invenció d’un nou tipus de motor, infinitament més potent que res del que s’hagi vist abans, capaç de consumir absolutament la matèria. És a dir, un motor que no deixa cap residu, ni fum ni cendra, i que produeix molta més energia amb molt menys combustible. Però aquest motor té un efecte secundari, i és que en consumir totalment la matèria, n’allibera l’essència, allò invisible que forma part de totes les coses i que alguns anomenarien déu. El resultat és que quan algú s’acosta a un d’aquests motors en funcionament, entra en un estat d’èxtasi místic, i pot arribar, fins i tot, a fer miracles. Obviant aquests efectes secundaris, un empresari cobdiciós els comercialitza i distribueix per tot el món, de manera que es desencadenen una sèrie de despropòsits religiosos que, una vegada més, canviaran de dalt a baix la societat que coneixem.

      Amb l’esperit crític com a única bandera, sense partidismes fàcils ni posicionaments còmodes, i amb l’alerta d’un perill imminent impregnant tots els seus llibres, no és d’estranyar que la Gestapo titllés Karel Čapek de perillós. De fet, si no hagués mort el dia de Nadal de l’any 1938, segurament hauria estat executat pels nazis, com bona part dels intel·lectuals txecs de la seva generació. I tot i que va morir amb només 48 anys, almenys va tenir la sort de no veure com les seves previsions més funestes esdevenien reals.

      Ramon Mas

      ________________

1. Article publicat originalment a La Escuela Moderna #6.

2. ČAPEK, Karel, El Meteorito, El Olivo Azul (Còrdova, 2011). Trad. Patricia Gonzalo de Jesús.

3. Publicat per primera vegada en català a l’editorial Proa, l’any 1998, amb traducció de Núria Mirabet.

4. ČAPEK, Karel, La krakatita: una fantasía nuclear, El Olivo Azul (Còrdova, 2010). Trad. Patricia Gonzalo de Jesús.

5. ČAPEK, Karel, RUR, La fábrica del absoluto, Minotauro (Barcelona 2003). Trad. Consuelo Vázquez de Parga.

6. A més de l’edició esmentada anteriorment, també va ser pu-blicat per l’editorial Alianza l’any 1966, en un volum que inclou l’obra El juego de los insectos. Trad. Consuelo Vázquez de Parga.

7. ČAPEK, Karel, Hordubal, El Olivo Azul (Còrdova, 2011). Trad. Patricia Gonzalo de Jesús.

8. A Barcelona es va estrenar l’any 1928, al Teatre Romea, de la mà del director Adrià Gual.

9. Més coneguda per l’adaptació operística de Leóš Janáček.

10. ČAPEK, Karel, Madre, Ediciones Losanges (Buenos Aires, 1957). Trad. Helena Voldan.

11. ČAPEK, Karel, La peste blanca, Ediciones españolas (Madrid-València, 1937). Trad. Federico Pascual i Victor Kaufman.