Crònica Volum I. Miquel Parets

Un germà de l’avi havia estat canonge de la seu vigatana, i un oncle de la noia, el jesuïta Jaume Roure, n’esdevingué el tutor. Segons els capítols matrimonials estipulats, aquest darrer no sols donava el vistiplau al futur marit, sinó que a més contribuïa amb quaranta lliures al dot total de quatre-centes lliures de la seva neboda; una suma respectable, aquesta darrera, que Parets, segons la pràctica habitual, «millorava» amb un escreix de dues-centes lliures.¹⁴ Després de tres anys de malaltia («malaltia etísica» o tisi, probablement), Maria va morir el 5 de juliol de 1636, dos anys després del naixement del seu únic fill, Rafael, el qual, al seu torn, havia traspassat no gaire després de néixer. En les seves darreres voluntats, Maria deixava vint lliures a la seva germana Hipòlita, una monja de Manresa, i cent lliures, a més «d’uns rosaris de plata», al seu marit. No gaire corrent, però, era el nomenament d’Eulària Corbera com a marmessora; com en el cas del «quadret de Santa Bàrbara» que li va regalar, ho feia «en correspondèntia de bona amistat». Maria va ser enterrada a la Seu de Barcelona, al «vas de la Concepció», que era la sepultura col·lectiva de la confraria devocional homònima.¹⁵

Un any després Parets es tornava a casar.¹⁶ La seva segona muller va ser Elisabet Mans, filla de Joan (m. 1645) i Eulària Mans, uns pagesos de les Corts de Sarrià, als afores de Barcelona. Elisabet provenia d’una família benestant de la ruralia. El pare i un seu germà, igual que alguns altres membres de la família, havien tingut càrrecs locals.¹⁷ La núvia aportava un dot de quatre-centes lliures, l’àpoca de les quals signava el germà el 29 de gener de 1637; mentre que Parets, tal com va fer en el seu primer casament, hi contribuïa amb un escreix de dues-centes lliures (I, 140v [139v]). El matrimoni va durar una quinzena d’anys, fins al 15 de maig de 1651, que és quan Parets posarà per escrit, minuciosament i colpidora, l’agonia de la seva segona dona arran de la pesta (I, 142r-v [141r-v]). La descendència no va ser gaire més afortunada. Els anys 1643 i 1644 Elisabet donava a llum dos fills, Joan Pere i Esteve, els quals van expirar en cosa de dies; una altra filla va néixer morta el 1645. Tres fills més —Josep, Anna i Miquel— van sucumbir, igual que la seva mare, el maig de 1651, quan l’epidèmia de pesta va atènyer l’apogeu; només va sobreviure un noi, Gabriel. Elisabet va ser enterrada a Santa Maria del Mar. Va morir intestada («No va fer testament, que en aquella ocasió no·s trobaven notaris que volguesen anar a prendre testaments, per causa del mal», I, 141r [140r]), i tampoc no es va fer, pel que sembla, cap inventari dels seus béns, cosa no gens infreqüent en temps d’epidèmia.

Un cop més, Parets no deixà passar gaire temps abans de tornar a casar-se, aquesta vegada amb Marianna Vinyes. El matrimoni es va celebrar el 6 de gener de 1653 a Santa Maria del Mar, l’església parroquial de tots dos contraents (II, s. n.). Marianna era vídua del fuster Josep Corbera, el qual, talment com la segona muller de Parets, degué morir probablement arran de la pesta de l’any 1651.¹⁸ Els pares de la núvia eren Pau Vinyes, un adroguer, i Jerònima Grosset. El dot, que pujava a tres-centes noranta lliures, a més d’un aixovar valorat en cent setanta-dues lliures, aquest cop anava sense escreix, tal com s’estilava en el cas de les vídues que es casaven en segones núpcies.¹⁹ La parella va tenir quatre fills, dos dels quals encara vivien quan Parets va morir el 1661.

      Les anotacions de la crònica de l’assaonador (I, 140v [139v], i II, s. n.), oportunament ampliades amb la documentació parroquial coetània, ens donen la següent llista de noms sencers, a més de les dates i els llocs de bateig i enterrament —quan són coneguts—, de tots els fills de Miquel Parets:

       1. RAFAEL MIQUEL JOSEP PERE FELIP PARETS I ROURE, nascut el 29 de maig de 1634; batejat (en una data no coneguda) a Santa Maria del Mar; traspassat el 5 de juny de 1634, i enterrat a Sant Cugat del Rec.

       2. FERRANDO MIQUEL JOSEP BENET PARETS I MANS, nascut el 21 de març de 1639; batejat el 23 de març a Santa Maria del Mar; mort de pesta el 9 de maig de 1651, i enterrat a la morberia del monestir franciscà de Jesús.

       3. JOSEP JACINTO FRANCESC JAUME («JOSEPÓ») PARETS I MANS, nascut el 16 d’agost de 1640; batejat el 19 d’agost a Santa Maria del Mar; traspassat el primer de maig de 1651 després d’una malaltia de cinc anys; enterrat a Santa Maria del Mar.

       4. ESTEVE JOAN JAUME FRANCESC PARETS I MANS, nascut el 28 de gener de 1643; batejat el 30 de gener a Santa Maria del Mar; traspassat el 10 de febrer de 1643, i enterrat a Sant Cugat del Rec.

       5. JOAN PERE MARIANO FRANCESC ALEIX PARETS I MANS, nascut el 8 de setembre de 1644; batejat el 10 de setembre a Santa Maria del Mar; traspassat el 17 de setembre de 1644, i enterrat a Sant Cugat del Rec.

       6. JOAN FRANCESC ANTIC GABRIEL PARETS I MANS, nascut el 22 de març de 1647; batejat el 25 de març a Sant Cugat del Rec; traspassat després de l’any 1693.

       7. ANNA MARIA MAGDALENA EULÀRIA PARETS I MANS, nascuda el 3 de maig de 1650; batejada el 5 de maig a Santa Maria del Mar; traspassada el 16 de maig de 1651, i enterrada a la morberia del monestir franciscà de Jesús.

       8. MARIANNA EULÀRIA ISABEL PARETS I VINYES, nascuda el 18 d’octubre de 1653; batejada el 22 d’octubre a Santa Maria del Mar.

       9. JAUME MARIANO MIQUEL PARETS I VINYES, nascut el 6 de febrer de 1656; batejat el 10 de febrer a Santa Maria del Mar.

      10. RAFAEL FRANCESC JERÒNIM PARETS I VINYES, nascut el 14 de juliol de 1658, batejat el 18 de juliol a Santa Maria del Mar; traspassat el 3 de setembre de 1658, i enterrat a Sant Cugat del Rec.

      11. MARIA COLOMA TERESA PARETS I VINYES, nascuda el 15 de setembre de 1659; batejada el 17 de setembre a Santa Maria del Mar; traspassada el 23 de setembre de 1659, i enterrada a la Seu de Barcelona (al «vas de la Concepció»).

      D’un total d’onze fills, només en van sobreviure dos nois i una noia; vet aquí, doncs, una crònica necrològica més aviat que una genuïna història de família, tot i que, dissortadament, aquests elevats nivells de mortalitat no eren gens insòlits a l’època. Només cal recordar que Felip IV, un dels monarques regnants en vida de Parets, va tenir un total de tretze fills, però només li’n van sobreviure quatre. Aquesta malaurada trajectòria resulta encara més descoratjadora si hom evoca les colpidores mostres d’aflicció del nostre cronista, sobretot arran de la mort de la seva segona muller i d’alguns dels seus fills. D’un d’ells, Josep, Parets escriu:

      Era un minió molt ermós y molt galan: lo més agratiat de tots los minions, molt quiet y callat, y molt apasible de condisió […]. Y ab tot los mals que patia, com veia a sa mara tan afligida y enguniada de vèurer-lo patir tant, ell matex la aconsolava, dient que no se anujàs, que Nostro Senyor era servit de que ell patís aquells treballs per amor sua, y que com seria al sel, ell se recordaria d’ella. Com és ser[t] que ho féu, que al cap de quinze dies que ell fou mort, ell la cridà per a la glòria, amanint-li lo lloch y cadira a ont ella avia de estar per a gosar de Déu. Com se’n pot tenir grans confianses, per sa bondat y virtut exemplar que tenia […]. (I, 141v [140v])

      I d’un filla, Anna Maria:

      Fou servit Nostro Senyor que lo endamà que la dita muller mia fou morta, va morir […] Anna Maria, filla mia de edat de un any […] era una minyona com un àngel: la cara feta de sera, donosa, alegra, apasible y quieta, que enamorave a quans la conexían. (I, 141r-v [140r-v])

Miquel Parets dictà el seu testament el 28 de juny de 1661, tot i que el document resta introbable a hores d’ara.²⁰ L’assaonador va rebre sepultura a l’església de la veïna parròquia de Sant Cugat del Rec, on també era enterrat el seu pare.²¹