Amor. Hanne Ørstavik

d’ull al rellotge, queda una mitja hora justa perquè tanquin. En Jon ha començat a anar a dormir tot sol, ella no pot ni entrar a l’habitació a dir-li bona nit. Pensa en les seves pestanyes, quasi blanques. Mou el cap d’un costat a l’altre, admirant al mirall com el cabell se li agita suaument al voltant de la cara, notant encara l’escalfor sobre el cuir cabellut de tanta estona que se l’ha estat eixugant. Agafa les claus de la tauleta, es carrega a l’espatlla la bossa de malla amb els llibres i somriu de nou al mirall abans d’obrir la porta d’entrada i sortir.