QualityLand. Marc-Uwe Kling

      —Rumia-hi una mica.

      —Ara valora’m, si us plau.

      En Peter sospira i dona deu estrelles al dron, que s’envola brunzint satisfet.

      L’endemà en Peter es desperta molt tard. Ha passat la nit amb el paquet de sis cerveses. Just quan havia buidat les ampolles, s’ha acostat un dron a la seva finestra amb un altre paquet de sis. Ara un avís al seu QualityPad li fa saber que el seu compte de punts a l’assegurança mèdica ha quedat en números vermells a causa d’un comportament eixelebrat. Per aquest motiu en Ningú li aconsella que vagi al gimnàs. Un cop allà, en Peter lloga una holocabina i corre per la cinta com si el perseguís una horda de zombis. I efectivament, en aquell escenari hologràfic el persegueix una horda de zombis. La cinta li ha suggerit aquest escenari com a adient per al seu estat d’ànim. Corre i corre fins que una veu amable li diu:

      —Peter! Les teves pulsacions han pujat. Ves amb compte, si us plau, redueixo la velocitat.

      Aquestes veus són sempre tan amables, pensa en Peter. De vegades això el treu de polleguera. Es pregunta si avui en dia a un esquizofrènic encara se’l pren seriosament.

      «Doctor, doctor, sento veus!» «I qui no, Peter? Qui no?»

      En Peter es rendeix i salta de la cinta.

      —Gràcies, Peter —diu la cinta, i els zombis desapareixen—. Has guanyat setze punts de QualityCare. En qualsevol moment pots intercanviar els teus punts de QualityCare a la teva assegurança mèdica per prestacions extraordinàries com descomptes en les visites al metge o reduccions del temps d’espera per a les operacions vitals. Gràcies per cuidar-te.

      —Sí, sí —diu en Peter—. Que et bombin.

      —Peter, ves amb compte amb el teu llenguatge, si us plau —diu la cinta—. Ja sé que estàs frustrat perquè la teva xicota t’ha deixat, però això no és cap motiu per ofendre’m.

      —Tens raó —diu en Peter.

      —Crec que caldria una disculpa.

      —Em sap greu, cinta.

      —En aquests moments tens trenta-dos punts negatius de QualityCare. Vols bescanviar-ne algun?

      —No, gràcies, cinta.

      El QualityPad d’en Peter vibra. Hi llegeix el missatge següent: «Heu rebut un nou avís de QualityPartner: “Hola, Peter. Pensa en el teu val de QualityPartner! Si ho desitges, et proposem tot seguit i sense cap cost per a tu una nova parella del teu nivell”».

      En Peter clica a «Tornar-ho a preguntar al cap d’un dia».

      Al cap de poca estona rep un missatge de la Sandra Administradora: «Peter, he vist que encara no t’has connectat amb una nova parella. La meva nova parella és un tipus fantàstic!!! Sobretot a l’hora d’escoltar balades de rock ;-) Segur que tu també t’avindràs de meravella amb la teva nova parella! Estic preocupada per tu. B7s. Sandra».

      En Peter tria una de les respostes predeterminades i l’envia. «La resposta és: NO.»

      Bona rebuda a la introducció de la jornada laboral de 5 hores per SANDRA ADMINISTRADORA

      El portaveu del govern, Reginald Perfumista, ha valorat la introducció de la jornada laboral de 5 hores, de compliment obligatori, com un gran avenç de la civilització. Les organitzacions empresarials també s’han mostrat satisfetes amb l’acord a què s’ha arribat.

      Qui hi ha estat crític, en canvi, és precisament el candidat a la presidència pel Partit del Progrés. John of Us ha manifestat que no es pot parlar d’una millora real per als treballadors, perquè paral·lelament a la introducció de la jornada laboral de 5 hores s’ha reduït el nombre d’hores per dia de 24 a 10. Preguntat sobre això, Reginald Perfumista ha declarat: «Això són subtileses matemàtiques que només pot comprendre una calculadora. A mi aquestes coses em superen. Tampoc puc entendre, per cert, que es retregui que la càrrega de treball hagi augmentat significativament des de la introducció de la setmana de 10 dies. Continua havent-hi dos dies festius a la setmana!». El millor lloc per passar aquests dos dies festius, per cert, és en un dels 128 Speed-Relaxing-Ressorts de FitForWork! FitForWork et posa en forma per a la feina!

	Comentaris
	JESSICA TREBALLADORA-TEMPORAL: Com que estic a l’atur, la veritat és que m’importa un rave si les hores que no treballo al dia són cinc o vuit.
	TOM PUBLICISTA: Ara mateix soc a FitForWork i faig un workout. Superbé. FitForWork és realment la meva cadena de fitnes preferida. Tothom hauria d’anar algun dia a FitForWork.

       CAL·LÍOPE 7.3

      En Peter és fill únic, cosa que, en part, es deu al fet que els seus pares tinguin un vídeo de realitat virtual del seu naixement. La seva mare li va explicar una vegada:

      —Sempre que he sentit el desig de tenir un altre fill, el teu pare m’ha ensenyat aquest vídeo. Això m’ha anat molt bé.

      Els records són pietosos. La tècnica és despietada. En algun moment en Peter també es va mirar el vídeo d’RV del seu naixement, que el va trasbalsar per sempre més. Potser no hauria hagut de compartir-lo amb la Sandra.

      Si en Peter i la Sandra s’haguessin pogut permetre un fill millorat, l’haurien anomenat Jakob. La Sandra volia un nen de totes totes. En el nom de pila estaven d’acord. Però que el nen s’hagués de dir Jakob Venedor-d’Objectes-Usats, o encara pitjor, Jakob Desballestador-de-Maquinària, era segurament el problema. En Peter fins i tot ho pot comprendre. A ell tampoc no li agrada especialment, la seva feina.

      Quatre dies després que la Sandra l’hagi deixat, a la botiga hi torna a haver una fase d’inactivitat. El negoci d’en Peter és un d’aquells que fa que els qui hi passen pel davant sempre es preguntin com carai es pot mantenir. En Peter mateix se n’estranya, de vegades. El seu avi, per manca d’espai, va fer instal·lar la premsa de ferralla al petit corredor que connecta la botiga amb la peça que fa de cuina i bany alhora i amb la cabina-dormitori. Així que en Peter ha de passar diverses vegades al dia pel mig de la premsa de ferralla. Avui fa el que repeteix sovint quan no hi ha feina: senzillament es queda aturat a dins de la premsa i rumia que amb una ordre es podria acabar tot. No és que vulgui fer-ho de debò, però només saber que seria possible en qualsevol moment té alguna cosa d’alliberador. Al cap de dues hores i vuit minuts té una cita important. Hauria de preparar-se. S’hauria d’arreglar. Però no ho fa. Ha passat ja 3,2 minuts aturat a l’interior de la premsa quan se sent la veu de la porta intel·ligent:

      —Peter, tens clientela. —Després la porta hi afegeix xiuxiuejant—: Peter, si us plau, surt de la premsa de ferralla. Una anàlisi-llampec duta a terme per mi de manera anònima ha donat com a resultat que al 81,92 % dels teus clients el teu comportament els resulta inquietant.

      En Peter sospira.

      —Gràcies, porta.

      Se’n va cap a la zona de la botiga. Allà hi ha una androide molt guapa, o potser seria més encertat dir: allà hi ha una androide molt ben feta. Però és que totes les androides són guapes. No tenen problemes de pes, ni imperfeccions a la pell, només tenen pèl allà on correspon tenir-n’hi... Són una espècie admirable.

      —Bon