Sobre la història i els seus usos públics. Josep Fontana Lázaro

i dibuixaven una evolució amb alts i baixos. Els rics haurien tingut el seu període millor entre 1500 i 1650, una etapa en què els pobres sofrien «escassedat d’aliments, habitatge i terra». Després vindrien períodes d’evolució desigual, amb una nova etapa de crisi en els anys 1790-1815 i una millora final en el darrer terç del segle XIX.

      14. Una literatura que té els seus orígens en Kenneth Pomeranz i en l’escola d’història econòmica de Califòrnia (Gunder Frank, Goldstone, etc.), sense oblidar les valuoses aportacions de Paul Bairoch, i que ha tingut després un extraordinari desenvolupament, del qual em limitaré a mencionar algunes aportacions recents, com Jeffery G. Williamson: Comercio y pobreza. Cuándo y cómo comenzó el atraso del Tercer Mundo, Barcelona, Crítica, 2012; Phillip T. Hoffman: ¿Por qué Europa conquistó el mundo?, Barcelona, Crítica, 2016, el número monogràfic d’Economic History Review, 64, 2011, SI, editat per Stephen Broadberry i Steve Hindle: Asia in the Great Divergence, etc.

      15. Paul Krugman: Después de Bush, Barcelona, Crítica, 2008, pp. 141-170.

      16. William I. Robinson: «Reform is not enough to stem the rising tide of inequality worldwide», a Truthout, 1 de gener de 2016.

      17. Thomas Piketty: Le capital au XXI^e siècle, París, Seuil, 2013, pp. 536-537.

      18. Aquesta mateixa visió despolititzada del problema es donava ja al treball de Thomas Piketty i Emmanuel Saez: «The evolution of top incomes: a historical and international perspective», National Bureau of Economic Research Working Paper, núm. 11955, gener de 2006.

      19. Oxfam International: Wealth: Having it all and wanting more, gener de 2015.

      20. Per exemple, les de William I. Robinson a Global Capitalism and the Crisis of Humanity, Nova York, Cambridge University Press, 2014.

      21. Antoine Dolcerocca i Gokhan Terzioglu: «Interview: Thomas Piketty responds to criticisms from the left», a Potemkin Review, spring 2015 issue.

      22. Daron Acemoglu i James A. Robinson: «The political economy of the Kuznets curve», a Review of Development Economics, 6, 2002, núm. 2, pp. 183-203.

      23. El tema de la redistribució a través de la despesa social dels governs seria una altra forma en què les explicacions polítiques –la pressió dels votants en societats democràtiques, per exemple– s’introduïen per explicar les millores en el terreny de la igualtat: Peter H. Lindert: «The rise of social spending, 18801930», a Explorations in Economic History, núm. 31, 1994, pp. 1-37; Sergio Espuelas: «The inequality trap. A comparative analysis of social spending between 1880 and 1930», a Economic History Review, 68, 2015, núm. 2, pp. 683-706.

      24. En aquesta línia, tres economistes han fet una interessant aportació basada en una temptativa d’obtenir mesures de llarga durada de la desigualtat, que agafen tot el passat preindustrial, des de l’imperi romà, amb el propòsit d’investigar si «la desigualtat és una conseqüència de la revolució industrial». L’aspecte més interessant d’aquest treball és que els porta a calcular, usant índexs com el Gini o el Theil, el valor de les «fronteres de la possibilitat de desigualtat» i la «taxa d’extracció», que són intents de mesurar els límits màxims i el volum real del que podien extreure en un moment determinat els grups dirigents per al seu profit. B. Milanovich, P. Lindert i J. G. Williamson: «Measuring ancient inequality», National Bureau of Economic Research, Working Paper 13550, octubre de 2007, i, dels mateixos autors, «Preindustrial inequality», a Economic Journal, núm. 121, 2010, pp. 255-272.

      25. Anatoly S. Chernyaev: The Diary of Anatoly S. Chernyaev, 1082, National Security Archive, 2012.

      26. Martin Gilens i Benjamin I. Page: «Testing theories of American politics: Elites, interest groups, and average citizens» a Perspectives on Politics, 12, 2014, núm. 3, pp. 564-581.

      27. Robert Reich: «The political roots of widening inequality», a American Prospect, Spring 2015; la darrera cita es de «The big chill: How big money is buying off criticism of big money», article al seu blog, 6 d’abril de 2015.

      28. Aquesta cita enllaça dos textos que procedeixen d’E. Hobsbawm: Guerra y paz en el siglo XXI, Barcelona, Crítica, 2007, p. 110, i Cómo cambiar el mundo, Barcelona, Crítica, 2011, p. 424.

      29. International Labor Organization, Global employment trends 2014, Ginebra, 2014, p. 11; Rowena Mason: «Jobseekers being forced into zero-hours roles», a The Guardian, 5 de maig de 2014.

      30. The United States Conference of Mayors: Hunger and homelesness survey, Washington, desembre de 2015.

      31. La millor anàlisi dels plantejaments de Summers es pot trobar al volum col·lectiu Coen Teulings i Richard Baldwin (eds.): Secular Stagnation: Facts, Causes and Cures, Londres, CEPR (VoxEU.org eBook) 2014. En la mateixa línia, en una interpretació històrica molt discutible, Robert J. Gordon: The Rise and Fall of American Growth, Princeton, Princeton University Press, 2016.

      32. «Fins cap a 1970 tots crèiem que l’avenç de la tecnologia faria en el futur el que havia fet en el passat: produir una ràpida i indiscutible millora en gairebé cada aspecte de la vida. Però no ha estat així. I encara que factors socials –sobretot una desigualtat en augment– han tingut un paper important en aquesta decepció, no deixa de ser veritat que la tecnologia no ha complert les nostres expectatives». Paul Krugman: «Things to celebrate, like dreams of flying cars», a New York Times, 25 de desembre de 2015.

      33. José Gabriel de Palma: «Homogeneous middles vs. Heterogeneous tails, and the end of the ‘Inverted-U’: the share of the rich is what it’s all about», Cambridge Working Papers in Economics, 1111, gener de 2011, pp. 39-40.

      Il·lustríssima Senyora Secretària General de la Universitat de València,

      autoritats acadèmiques,

      doctor Josep Fontana,

      membres de la comunitat universitària,

      senyores i senyors, amigues i amics:

      En un acte com el de hui, que uneix el lliurament dels Premis Extraordinaris de Doctorat amb la investidura del professor Josep Fontana com a Doctor «Honoris Causa», em permetran que les meues primeres paraules siguen de càlida benvinguda alhora que de recordatori de la tradició universitària que hui revesteix de solemnitat aquest acte acadèmic.

      Benvinguda a l’edifici històric, la Nau, seu històrica de la Universitat des de la seua fundació en el segle quinze pels jurats de la ciutat de València, reprenent la voluntat de constitució d’un Estudi General que havia expressat el rei Jaume I en el segle tretze.

      Benvinguda a aquest Paranimf de la Universitat de València, «Teatre Acadèmic» construït al segle disset i remodelat, en la seua configuració actual, fonamentalment en el segle dinou.

      Al llarg de la història d’Europa, la Universitat, una de les seues institucions més antigues, ha estat fundada per donar resposta a les necessitats de la societat i certament la nostra és un bon exemple.

      Clau en la formació de ciutadans i ciutadanes capaços de desenvolupar-se en un món creixentment global, interconnectat, complex i canviant, ple d’incerteses, encara que probablement els distingits historiadors ací presents dirien: i quan no ho ha estat!

      Tornarem a la història i somniarem el futur, però ara és el moment de felicitar-vos a totes i tots, doctores i doctors per la Universitat de València, que heu rebut el diploma acreditatiu del Premi Extraordinari de Doctorat. ENHORABONA!

      Us felicitem, en nom de tota la comunitat universitària, tant a vosaltres, com a les vostres famílies i les persones més pròximes.

      Amb aquest acte solemne, que reprodueix l’antic cerimonial universitari, volem tras-lladar-vos