Josep Fontana ha exercit un fecund magisteri sobre nombroses generacions d'historiadors i d'universitaris en general. Aquest llibre, editat amb motiu del seu nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de València, reuneix algunes de les seues reflexions sobre l'ofici d'historiador i l'ensenyament de la història, així com diverses intervencions en l'esfera pública sobre la pobresa i la desigualtat, les cares obscures i ocultes de les nostres democràcies i dels seus governants, els usos polítics de la història i de la memòria, i molts altres temes d'actualitat. La primera part se centra en allò que Fontana ens diu sobre els historiadors que més han influït en la seua manera de concebre i practicar l'ofici d'historiador. La segona part recull diversos treballs sobre distints tipus d'historiografia que han anat apareixent des del segle XIX fins als nostres dies. La tercera ens porta a aquells conceptes, processos històrics i identitats col·lectives que han estat molt presents en les anàlisis i les reflexions de Fontana al llarg de la seua trajectòria d'historiador. I la última part està dedicada a l'ensenyament i els altres usos públics de la història.
Són de sobra coneguts en l'àmbit acadèmic els mèrits com a investigador de Josep Massot i Muntaner, i la Universitat de València, en nomenar-lo doctor 'Honoris Causa', no ha fet una altra cosa que reconèixer-los i reafirmar-los. Amb una edició a càrrec de Vicent Simbor, aquest volum conté, a més de les intervencions en l'acte institucional, una relació exhaustiva i al dia de tota la seua producció, des de llibres fins a ressenyes, com també el recull dels seus estudis sobre filòlegs i escriptors valencians i una reelaboració del seu treball sobre la llengua dels mallorquins. Tot plegat, tenim a les mans una valuosa col·lecció de materials al servei de la cultura que agrairan especialment filòlegs i historiadors.
Esta obra constituye un hito histórico en la visión académica y científica del trabajo del cuidado. En su dilatada trayectoria académica, M. Ángeles Durán, doctora honoris causa por la Universitat de València, se ha preocupado por la inserción del trabajo no remunerado en el análisis de la estructura social y por los vínculos entre las relaciones de poder y los procesos de producción de conocimiento científico. El cuidado se presenta, así, como una formidable fuente de recursos invisibles no incorporados al análisis económico micro ni macro, que también debe verse como un coste para los hogares y para las personas sobre quienes recae, mayoritariamente mujeres. Más allá de su dimensión científica, la autora plantea el reconocimiento social del cuidado, un trabajo no remunerado que no se distribuye por libre acuerdo, por un pacto social e intergeneracional explícito, sino que es el resultado de fuerzas coercitivas históricas que lo han asignado a las mujeres.
La larga trayectoria historiográfica del profesor Paul Preston le acredita como el más relevante continuador de la fecunda tradición del hispanismo británico. El presente volumen quiere constituir un homenaje que completa el que se le rindiera con su nombramiento como doctor honoris causa de nuestra Universidad. En los textos aquí seleccionados se articula un enfoque coherente y, a la vez, complejo de la contemporaneidad española en su profunda imbricación con la historia del siglo XX europeo. Analizando dinámicas políticas y estructurales tanto como las vivencias y experiencias de personajes relevantes, se configura una aportación tan rica en el plano histórico como en el historiográfico.
Amelia Valcárcel Bernaldo de Quirós
La selección de textos de este volumen culmina el homenaje de la Universitat de València a una de sus más recientes doctoras «honoris causa», la filósofa, estudiosa y autora de referencia -tanto en el ámbito del humanismo como del feminismo- Amelia Valcárcel, sin duda una de las pensadoras más notables del panorama filosófico español. Sus reflexiones sobre nuestra actualidad, que parten de un conocimiento profundo de la historia y de un análisis incisivo de los problemas éticos que comporta el poder, la llevan a afirmar que ya no es cuestión de definir la violencia, de hablar de su supuesta legitimidad, sino de expulsarla totalmente de nuestro horizonte. El libro se cierra con una reciente entrevista realizada por la profesora Neus Campillo, editora del volumen, que proporciona una aproximación más personal a la obra de la doctora Valcárcel y actualiza algunas de sus reflexiones.
A través d'aquesta breu selecció de la intensa, atractiva i suggeridora activitat d'investigació que el professor Roger Chartier ha dut a terme durant els darrers anys, veiem com ha transformat en font de coneixement històric els discursos del passat, que hem rebut en herència, avaluant l'entramat social i cultural en el qual van sorgir, així com les modalitats de recepció i ús a les quals es van veure sotmesos al llarg del temps. La intervenció d'editors i impressors va transformar els textos en objectes tangibles que van possibilitar l'encontre i el diàleg entre l'autor i el lector, i, ara, entre passat i present. La lliçó del passat, com la de la Història, en paraules de Chartier, ha de «proporcionar als ciutadans d'avui en dia els instruments crítics que permeten rebutjar les falsificacions i establir els coneixements sense els quals no hi ha democràcia».