Crònica i memòria. Textos històrics de Martí de Viciana el Vell. Martí de Viciana

curs, lo segí lo fum en forma de fina de serp, exí mateix se tornà o entrà en lo cel. Fonch gran espant en la gent e a pocs dies escapçaren lo mestre de Santiago don Álvaro de Luna, que s’era senyor de aquella villa, e tantost lo rey¹³ de Castella don Johan morí dins l’any.¹⁴

      ||¹¹⁶ A XXVIIII de joliol, en l’any MCCCCLXXVIII, fonch un eclipsi de sol tant gran que de quatre parts del sol s’escoriren les tres; e més, fonch lo món escur, que¹⁵ no és la prima nit, tan que no avia qui conegués un diner de quina moneda era; en lo qual any foren morts per tot lo món generals.¹⁶

      En aquest temps se són amostrades de luna infinits [e]clipsis e molt grans, tant que més de les tres parts de la luna, la una eclipsi cobrí,¹⁷ Déus aga mercè de nossaltres.¹⁸

       2.

      [SENYALS DE DAPNACIÓ I REPROVACIÓ DE REMIGI]

      ||¹²² Segons recita Remigi, diu que gran senyal de dapnació e reprobació en l’ome són los següents e açò sobre aquella paraula de sent Johan octavo que diu «ex Deo non estis».¹⁹

      Grandísima supèrbia, presumir molt de si matex e viure ventós o ponposament.

      Mal viure e tostemps prosperar.

      Seguir en totes cosses la pròpia voluntat a la inclinació.

      Amar a si mateix desordenadament, a totes les cosses mundanes e deligentment totes cosses inquirir, ço és, les mundanals.

      Demostrar-se molt cruell e rigorós en les coses que ha de fer e seyaladament ab los súbdits e persones humils e de poch estat.

      Endurir-se en los pecats e oblidar-se aquels pig[n]orant la vida sens fer provesió a la mort.

      No voler conportar la coreció ne lo corector.

      Fredament fer aqueles cosses que són de Déu e tostemps ab enug, tostemps ocupant-se en les cosses mundanes e ennugant-se de les paraules de Déu e no voler hoyr aquelles.²⁰

       3.

      [DOTALIA DE CATALUNYA]

      ||¹²³ Açò fonch fet en l’any [D]CCC cents VIII²¹ que Carles Maynes féu la dotalia a·n Ramon Berenguer, nebot seu, del comptat de Barcelona.

      Carles Mayles, per la gràcia de Déu enperador de Roma, de Alamanya, (la) de tota Spanya, rey de França, do a tu, Ramon Berenguer, car nebot nostre, lo comptat de Barcelona, principat de Catalunya, ço és, dotze²² comptes, dotze bescomptes, dotze ciutats, dotze bisbats, dotze rius navals²³ o capdals, e cetanta-e-dos barons, e quatre-[centes] cases de vervesós e mil e set-centes cases que dins lo comptat havem de paratge. Emperò aturam-nos-hi les potestats [e] que siats tengut de venir a nostres corts.²⁴

      Aquestes són les ciutats e comptats [e] vescomptats qui antigament eren en lo principat de Catalunya e los rius capdals.

      Primerament la ciutat de Heuna, lo compte és de Roselló, lo vescompte és de Castellnou e lo riu²⁵ és Tet. La segona ciutat és Besalou, lo compte és de Besaldú,²⁶ lo vescompte és de Bas, lo riu és Fluvià. La terça ciutat és Jherona, lo compte és d’Ampúries, lo vescompte és de Roquamartí, lo riu és Hoyeran.²⁷ La quarta ciutat és Vich, lo compte és de Osona, lo vescompte és de Centelles, lo riu és Ter. La cinquena ciutat és de Barcelona, lo compte és de Barà, lo bescompte és de Cardona, lo riu és Lobregat. La sisena ciutat és Tarragona, lo compte és de Prades, lo bescompte és d’Entensa, lo riu és Francolí. La setena ciutat és Tortosa, lo compte és de Tortosa, lo vescompte es de Semenat, lo riu és Ebro. La huytena ciutat és Balaguer, lo compte és d’Urgell, lo bescompte és d’Àger, lo riu és Segre. ||^123v La novena és la ciutat de la Seu d’Urgell, lo compte és de Palàs, lo vescompte és de Vilamur, lo riu és Noguera Palares[a]. La dehena ciutat és Roda, lo compte és de Ribagurça, lo bescompte és de Peralta, lo riu és Noguera Rabagurçana. La honsena ciutat és Vilaffranca de Confle[n]t, lo compte és de Serdenya, lo vescompte és de Vilaplana, lo riu és Flecet.²⁸ La dotzena ciutat és Vilacarles, lo compte és de Baronés,²⁹ lo vescompte és de Castellbò, lo riu és Belliera.³⁰ Enaprés de aquestes ciutats y ha una ciutat que·s nomena Leyda.

      Los terretoris que són dins lo principat de Catalunya:

      Primo, Roselló, Vallspir, Enpurdà, Geronès, Valeres,³¹ Lobregat, Penedès, Almaresme, lo cap de Taragona, ma[r]quesat de Tortosa, Terra d’Orta, Prades, Comalats, Litera, Urgell, Sadarra, Pallars, Paridà, Vall d’Anan, Vall d’Aran, Vall d’Andora, Cerdanya, Capsir, Confle[n]t, Ca[m]predon, Vall de Ribes, Ripollès, Bergadà, Munyaneres, Osona, Baches.

      Aquestes són les vegueries que són dins lo Principat de Catalunya:

      Primo, Perpinyà, Castelló d’Anpúries, Gerona, Besaldú, Valleres, Barcelona, Vilaffranca de Penedès, Taragona, Tortosa, Falset, Leyda, Balaguer, Pons, Agramunt, Tàrrega, Monblanch, Cervera, Aygualada, Manressa, Vich, Berga, Ripoll, Campredon, Tremp, Puigcerdà, Vilaffranca de Confle[n]t, Capsir.

      Cases de barons e nobles hòmens en la manera del Gran Costum de Catalunya com sehen axí en corts com en tinell ||¹²⁴ del compte de Barcelona, segons sa ordinació:

      Primo, Muncades; segon, Servelons; tercer, Anglesoles; quart, Ribelles; quint, Castellets; sisè Cruhïlles; setè, Vilaraguts; huytè, Centelles; novè, Senctapau; dehè, Cabenys; honzè, Pinós; dotzè, Abella; tretzè, Ballera; quatorzè, Edil;³² quinzè, Horcau; setzè, Mur; desetè, Queralt; dihuytè, Servià; denovè, Senestra; vintè, Caramany; vint-y-hu, Perellós; vint-y-dos, d’Ortasà;³³ vint-y-tres, d’Omps; vint-y-quatre, Roses; vint-y-cinch, Cireres;³⁴ vint-y-sis, los Daçó; vint-y-set, los de Pestrecà.

      Aquestes són les cases dels vervesors que foren ordenades ho feytes per l’enperador Carles Manyes, les quals cases no sehen ab los nobles e barons sinó dere[r]s,³⁵ emperò tenen bandera redona, axí com los nobles, mas han gran privilegi car si vervesor serà en la cort, lo rey ha per costum que un cavaller seu a taula. Si lo vervesor y és, lo cavaller se n’a levar³⁶ si lo vervesor y vol mengar.³⁷ Més, que si lo vervesor serà en camp de batalla, la bandera ho horiflama deu portar lo vervesor per son dret o premenència. E són quatre cases sens pus car no poden ésser més. Com lo vervesós hagués cent fills no y pot haver vervesor sinó lo qui és cap de la casa, los altres romanen cavallers. E són les cases dels vervesós quatre, s[eg]ons se segueix:

      Primo, Viladamany, en Usona; segonament Buxadós, en Bages; tercerament, Foxà, en la Pineda; quartament, Torelles, en³⁸ Pallarès. ||^124v

      Aquestes són les baronies que són en lo dit Principat:

      Primo, baronia de Muncada en Valeres; baronia de Muncada en Lobregat; baronia de Muncada en Jheronès; baronia de Muncada en Osona; baronia de Muncada en Bages; baronia de Muncada en Tortosa; baronia de Muncada en Fraga;³⁹ baronia de Muncada, de Miquinença e de Serrós.

      Segon, baronia de Cervelló en Lobregat; baronia de Cerveló de Vilademàger; baronia de Cerveló de Querol; baronia de Cervelló de Vall Spinosa; baronia de Cervelló de Muntagut.

      Terç, baronia de Anglesola de la honor de Bellpuig; baronia de Anglesola de la vila de Anglesola; baronia d’Anglesola de Miralcamp.

      Quart, baronia de Ribelles de la honor de Ribelles; baronia de Ribelles de la honor de Riab;⁴⁰ baronia de Ribeles de Artesa.

      Quint, baronia de Castellet de la honor; baronia de Castellet del Venrell; baronia de Castellet de Caldera de Bosastre e de Sent Oliva.⁴¹

      Sisè, baronia de Cruïlles de la honor; baronia de Rupit de Conillés; baronia de Pestrecà de Cruïlle[s], ara d’en Barates.

      Setè, baronia de Vilaraguts de Sobirats de la honor; baronia de Vilaraguts de Sent Martí de Fox.

      Huitè, ||¹²⁵ baronia de Centeles de la honor.

      Novè,