Crònica i memòria. Textos històrics de Martí de Viciana el Vell. Martí de Viciana

      De güelfo e gebellís, fals e mestre⁸¹ e bon guasanyador de Roseló.

      De falsari de Malorques e de juh[eu]⁸² de Barchenona.

      De cunchagat⁸³ de Tortosa, de lépol d’A[m]posta.

      D’entrecuydats de València e d’eni...⁸⁴ de Aragó e de usurer de Morella.

      De encauats de Xàtiva e d’enpeguntats⁸⁵ d’Alzira e de sobreleals de Morvedre.

      Altre motiu de aquell príncep mateix contra les dones ho en ajuda d’elles

      Catives de Perpinyà e serven[tes]⁸⁶ de Gerona.

      Dones de Barchanona e senyor[es]⁸⁷ de València.

      E companyones de Xàtiva.⁸⁸ ||^129v

       7.

      LA CERIMÒNIA QUE·S FA COM LO COMTE DE BARCHANONA SE VA CORONAR A ÇARAGOÇA

      Com lo comte de Barchenona se va coronar a la ciutat de Çaragoça, tantost com entràs en la ciutat, ell se n’anà [sic] a la Seu, ço és, a Sant Salvador. E com és a la porta, descavalca e la mula és del archipest de Sent Salvador. E deu vetlar tota la nit davant l’altar. E com ve lo matí, ell deu estar abocat davant l’altar. E lavós, lo justícia de Aragó ve denant lo altar hon està lo dit comte e deu dar les pa[ra]ules següents: «Sus, levats, en Ramon Berenguer, comte de Barchenona!», tres vegades; e lavós, lo comte se leva e va-se’n a la preycadora hon se diu lo Evangeli, e aquí lo comte preyca tot de art de caveleria. E com à preycat, lo comte devala-se’n e torna-se’n davant l’altar, e aquí estaven abocats axí com d’abans. E lavós, l’arquebisbe se revist ab sos vestiments axí com si deya misa e aparella crisma per untar lo dit comte. E abans d’açò, lo justícia d’Aragó ve davant lo comte e diu «Levau, en Ramon Berenguer, comte de Barchenona», tres vegades, «e fer-vos em rey d’Aragó!». E lavós, lo dit comte se leva e hagenola’s davant l’altar. E lavós, l’archebisbe procehix son hofici. E lavós, l’archebisbe ab lo justícia coronen-lo, ell stant ab son manto faderical, com a comte de Barchenona. E descobre lo manto e visten-li una dalmàtica ab son senyal propi, ço és, groig e vermel.

      Ítem, aprés hix de la dita Seu e cavalca en un bel caval blanch, lo qual caval amenen per lo fre los ciutadans de Çaragoça e los ciutadans de Barchenona [e los de València], ço és, los de Çaragoça a la part de[s]tra e los de Barcelona a la esquera [e los de València la una part e a l’altra]. E aquests van vestits de or, ço és, de broquat los uns e los altres.⁸⁹

      Ítem, aprés parteix del dit fre dos senyals en què van los autres⁹⁰ ciutadans e viles reals per orde, axí dell real com del comdat e Principat. Aprés com lo rey serà en la Aljaferia, les taules aparelades, e lo dit senyor deu seure alt ab gran tinell, co és, ab qualque rey ho ab infans fills de rey.

      Ítem, aprés segueixen los prelats aquel dia e tots los altres segueixen segons l’ordenació de nostra cort. E com lo rey haurà menjat, leve’s⁹¹ de taula e lo metropolità qui aurà consagrat lo rey diga la benedictió, la ||¹³⁰ qual és acostumada de dir al levant de la taula. E lavors, lo rey prenga lo ceptre en la mà dreta e lo pom en la mà esquera e ab la corona al cap vaja-se’n al palau ho sala, la qual li sia aparellada per a star. Aprés menge ab los infants fills de reys, nobles, prelats e altres gents sues, lo qual serà aparelat⁹² en la forma següent:

      Primerament li sia aparellat un siti real en alt, en guisa que per tots sia vist estant en lo dit palau. En les spalles, ço és, en la paret, sia fermat un drap d’or e de velut vermel demostrant lo nostre senyal estés, ço és, les armes del comte de Barchenona, lo qual és groig e vermel, e sia pus rich que lo del palau. E sobre aquel sia posat un sobretel de aquell senyal mateix. E aprés, tot lo dit palau sia encortinat per les parets de bells e preciosos draps. E per lo sòl del palau sien estesos tapits he altres draps los quals són acostumats estendre per terra. E aquí lo rey pos lo ceptre e lo pom e tinga solament la corona al cap. E lavós, sia dat del vi al rey e a tots los altres ab confits.

      Ítem, aprés lo rey entresen en la sua cambra la qual sia ornada⁹³ en la forma següent: e primerament, li sia aparelat un lit ab cubertor ab corones e cortines acabades de bells e richs draps de un hobratge tot. Enaprés, la dita cambra sia encortinada per les par[e]ts⁹⁴ dels pus bells e richs draps de la dita sala ho palau. E axí mateix en lo sòl de la cambra sien estesos tapits e draps los pus bells e pus honorables que no los de la sala ni del palau. E aprés, entre ab vestidures de drap d’or en la capella de la Algaferia. E aquell dia lo rey no cavalque.

      E aquel dia lo rey e l’altre tinga tinel a tothom. E aquests dos dies deuen servir los infants e nobles, segons que·s segueix, car, si hi a dos infants fills de reys, la hu, ço és, lo major, servisca aquells dos dies de hofici de majordom e l’altre de hofici de camarlench. E los altres nobles e barons seguesquen sos hoficis del palau daval escrits, és a saber, de coper, sobrecoch, de boteler, de raboster, de panicer, de talar, de portar davant lo rey lo plat de la sua vianda e de vental en qualsevulla temps que sia. ||^130v

      Com aprés lo matrimoni del dit en Ramon Berenguer, comte de Barchenona, e de dona Patrunilla, reyna d’Aragó, se mogués qüestió e debat entre los aragonesos e los catalans, com los aragonesos altercases que ells no devien perdre nom ni senyal com ells fosen cap de regne; e los cathalans al·legaven que sia falsia, en tal cas com ells fosen de part de fembra e los catalans fosen de part de hom. Lo segon, car més val lo comdat ab lo principat que no fa lo realme. Sí, lo comte en Ramon Berenguer, comte de Barchenona e príncep de Catalunya, los hoferí metre en compromés en poder seu. Sí que ell declarà e sentencià que en tota escaramuça, bregua ho batala, fos or he flama ho bandera sua pròpia, ço és, groig e vermell, e lo bram ho crit fos dells aragonesos per rahó de lur senyora «Aragó, Aragó, Aragó», tres vegades per honor de la Sancta Trinitat.⁹⁵

       8.

      DE LES CORTS GENERALS E DE SA ORDENACIÓ

      Com lo rey té corts generals a Monsó ho en altres lochs acostumats:

      Primerament, seu la Sglésia a man dreta, ço és, Taragona e aprés Çaragoça e los atres bisbes e abats e priors e altres eclesiàstich[s].

      Segonament, sehen a la part esquera lo braç militar, ço és, los comtes, vescomtes, barons, nobles, vervesós, cavallers e gentillshòmens.

      Tercerament, davant lo rey, les ciutats e villes reals.

      Primerament parla Çaragoça, aprés Barçahona,⁹⁶ aprés Malorques, aprés València e les altres ciutats, per grau e viles reals. Emperò los de Barchenona⁹⁷ e de Çaragoça estan entremesclats en un banch.⁹⁸

       9.

      CAPÍTOLS FERMATS ENTRE LO COMPTE DE BARCHINONA E LA INFANTA DONA PATRONIL·LA, REYNA D’ARAGÓ

      Primerament, que con fos debat entre ells sobre los furs, que dihen que si lo rey trencara furs e privileges, que en tal cas los aragonesos poguessen deposar al rey e fer-ne altre, si·s vol moro ho juheu. Perquè, sia revocat en tal cas, si lo matrimoni volen que pase.⁹⁹ Emperò dix¹⁰⁰ ||¹³¹ que li plau que sia entre ell y ells huna presona que conega dels¹⁰¹ grehuges.

      Lo segon, que neguna fembra puscha possehir lo regne sinó home. He sia de leal matrimoni e fill de benedictió.

      Lo segon e terç capítol, que negun bort no pugua posehir lo regne, segons la dotalia de Carles Manyes, emperador.

      Lo quart, que·l seu senyal, ço és groig e vermell, sia per tots sos regnes e terres.

      Lo quint, que·l seu archiu de tot¹⁰² los regnes seus sien en Barchinona.¹⁰³

      Ordenació feta en l’Estudi de Leyda, fermat per lo comte e príncep de Catalunya en Ramon Berenguer, que la hun any sia lo rector de l’Estudi, aragonés, e los dos anys següents, català. E açò no·s mude per res.