Els versos dels calaixos. Ferran Carbó Aguilar

«Recomane tenebres» en va dir l’autor repetidament en alguns versos (per exemple, com escriu al vers 148 del segon poema de «Coral romput»: «El salt definitiu. Recomane tenebres») i així, de fet, ho va instaurar com a sobretítol del primer volum de l’obra completa del 1972.

2. El reproduïm a l’annex del present volum.

3. Cal assenyalar que, segons un comentari del poeta a les notes finals a Manual de conformitats. Obra completa 3 (València, Tres i Quatre, 1977, p. 277), poc de temps després, en rellegir Llibre de meravelles va pensar, tot i que no ho va fer, d’afegir-hi a la meitat l’obra posterior A mi acorda un dictat (datada el 1960), l’original de la qual retolava com a «Crònica farcida», com figura en el subtítol de l’edició, sintagma que ja palesa aquella voluntat de reportatge o crònica plena d’aspectes d’un temps determinat. Tant el mot oda com ara crònica marquen dos camins de lectura de l’obra que ens ocupa, perquè s’hi complementen: el lirisme imaginari combinat amb la reproducció dels fets.