Els versos dels calaixos. Ferran Carbó Aguilar

      ELS VERSOS

      DELS CALAIXOS

      Ferran Carbó

      ELS VERSOS

      DELS CALAIXOS

      Sobre Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés

      UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial.

      © Del text: Ferran Carbó, 2018

      © D’aquesta edició: Universitat de València, 2018

      Producció editorial: Maite Simon

      Disseny interior i maquetació: Inmaculada Mesa

      Correcció: Elvira Iñigo

      Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera i Maite Simon

      ISBN: 978-84-9134-321-9

       A Paco i Consuelo, in memoriam

      per aquelles semblances s’exalça l’ànima a membrar, entendre e voler RAMON LLULL

      Índex

       Introducció

       1. L’autor i la seua poesia

       1. Durant els anys quaranta: els inicis

       2. Dels anys cinquanta als anys seixanta: el poeta de la postguerra valenciana

       3. Dels anys setanta als anys vuitanta: el poeta nacional dels valencians

       4. Una escriptura singular

       2. La creació dels textos i la difusió del llibre

       1. La documentació original existent

       2. Les edicions

       3. El procés d’elaboració i d’escriptura

       3. Els paratextos

       1. Distintes formes de transtextualitat

       2. Títol, sobretítol, intertítols i títols de poemes

       3. Citacions i epígrafs

       4. Ramon Llull i Ausiàs March

       4.1 «Cant de Ramon» i «Cant de Vicent»

       4.2 «Jo sóc aquest que em dic…»

       4. L’estructura

       1. De l’organització en seccions a l’estructura de tríptic

       2. Dos cossos laterals i un cos central

       5. La consciència del present

       1. Sobre el conjunt

       2. Els poemes

       6. Els episodis (del passat i del present)

       1. Sobre el conjunt

       2. Les seccions i els poemes

       2.1 I: l’escriptura del record

       2.2 II: els documents del context

       2.3 III: la guerra i la postguerra

       2.4 IV: un entreacte de llàgrimes

       2.5 V: un temps d’amargor

       2.6 VI: la guerra i la postguerra

       2.7 VII: de l’exili i la llibertat

       7. L’esperança en el futur

       1. Sobre el conjunt

       2. Els poemes

       8. Cloenda

       Annex:

       «Pròleg» de Manuel Sanchis Guarner a la primera edició de Llibre de meravelles

       Bibliografia

      Introducció

      Presentem una aproximació a Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés. Aquesta obra no sols és una de les principals de l’autor, sinó també de la poesia en llengua catalana del segle XX. A més, es tracta d’un llibre emblemàtic per a diverses generacions de lectors del País Valencià, des de fa prop de mig segle. Avui, com abans, la seua lectura continua atraient i sorprenent, crea emocions i sensacions, enriqueix els sentiments i el pensament d’aquells que s’hi endinsen.

      Quan l’any 1970 Estellés va publicar, mitjançant la gestió de l’amic i poeta mallorquí Josep Maria Llompart i per primera vegada a Palma, el petit recull Lletres de canvi, el qual avançava alguns sonets de L’ofici de demà (editat també a Palma dos anys més tard), es va superar la dificultat de la postguerra per a l’edició i la difusió de la seua producció literària, ja que des dels inicis de la seua escriptura i fins aleshores, durant vint-i-cinc anys, només havia publicat quatre llibres, tot i haver-ne escrit, totalment o parcial, prop d’una trentena.

      Això no obstant, l’any següent, el 1971, fou el seu annus mirabilis. De colp, al País Valencià, va editar quatre títols: La clau que obri tots els panys, L’inventari clement, Llibre de meravelles i Primera audició. Aquesta nova difusió i la recepció comportaven la seua consagració definitiva, la qual recorda per allò d’any miraculós i de ser-ne quatre els llibres, el que, quasi una dècada abans, va passar amb Joan Fuster el 1962, entre les quatre obres del qual llavors es trobava l’emblemàtic Nosaltres, els valencians.

      En el cas del poeta de Burjassot, aquell 1971 tots quatre títols eren d’obres inèdites que havien estat escrites durant la llarga postguerra. La primera i la tercera, si seguim l’ordre d’esment anterior, són dues obres principals, de les essencials en la seua poesia. La segona obra és rellevant. La quarta n’és més aviat una entre tantes.