Introducció a la història econòmica mundial (3a ed.). Gaspar Feliu i Monfort

nord-americà

       4.1 Els Estats Units: hegemonia econòmica en un món dividit

       4.2 L’Europa occidental: convergència i integració

       4.3 El «miracle» japonès

       4.4 Els països perifèrics d’economia mixta: desenvolupament i endarreriment

       Bibliografia

       Capítol 14. Expansió i crisi de les economies de planificació centralitzada

       1. Consolidació i difusió del sistema comunista durant l’expansió econòmica de la postguerra

       1.1 L’URSS, segona potència mundial: els rèdits de la victòria militar

       1.2 Els problemes de la planificació integral i les dificultats de la seva reforma

       1.3 El creixement econòmic soviètic sota el model estalinista

       1.4 L’expansió econòmica de les noves «democràcies populars»

       1.5 Socialisme i nacionalismes. El fracàs de COMECON

       2. El comunisme fora d’Europa

       2.1 La Xina de Mao: creixement i revolucions

       2.2 Altres experiències comunistes

       Bibliografia

       Capítol 15. Crisi del petroli, retorn a l’ortodòxia liberal i globalització

       1. Esgotament del model de creixement de l’època daurada i xoc petrolier

       2. Els efectes de la crisi: estancament amb inflació. Les noves bases de la política econòmica

       3. Integració econòmica i globalització

       4. La difícil recerca de l’estabilitat monetària internacional

       5. Un creixement inestable i desigual

       Bibliografia

       Capítol 16. Les economies avançades des del 1973: ajustos i inestabilitat

       1. Els Estats Units, l’Europa occidental i el Japó: alentiment i canvis estructurals

       1.1 Els Estats Units: el país líder perd dinamisme technologic

       1.2 Integració europea en temps de crisi

       1.3 El llarg estancament de l’economia japonesa

       2. Del comunisme al capitalisme a l’Europa oriental

       2.1 Davallada i col·lapse de l’URSS

       2.2 Continuisme, reformes i fracassos en les «democràcies populars»

       2.3 El difícil retorn a l’economia de mercat

      2.3.1 Rússia: capitalisme salvatge i nou vell ordre polàtic.- 2.3.2 Els països de l’Est: l’esforç per la integració a la Unió Europea

       Bibliografia

       Capítol 17. Els països en desenvolupament des del 1973: èxits i fracassos

       1. Un nou món: la gran expansió asiàtica

       1.1 Els precedents. Els Quatre Tigres: una nova via de desenvolupament

       1.2 La veritable revolució xinesa: de la mort de Mao al capitalisme comunista

       1.3 Els veïns també creixen, però a ritmes diferents

       2. L’altre costat del mirall: regions endarrerides

       2.1 El Pròxim Orient: guerra i petroli

       2.2 La difícil represa del creixement a l’Àfrica subsahariana

       2.3 Reformes liberals, crisis financeres i creixement desigual a l’Amèrica Llatina

       Bibliografia

       Capítol 18. Epíleg. La crisi actual: l’esclat dels desequilibris

       1. Desequilibris internacionals i crisi financera

       2. De la crisi financera a la depressió econòmica

       3. Una crisi del capitalisme madur?

       Bibliografia

Presentació

      Aquesta Introducció a la història econòmica mundial ha estat preparada amb la intenció de servir de guia a professors i alumnes dels primers cursos dels graus d’Economia i d’Administració i Direcció d’Empreses. La pretensió del llibre no és presentar una síntesi del que avui sabem sobre la història econòmica del món contemporani –tasca d’altra banda impossible– ni la d’oferir l’opinió dels autors sobre alguns episodis d’aquesta història. Ben al contrari, del que es tracta és de presentar una visió general de l’evolució econòmica del món contemporani a l’abast d’alumnes que estan en la fase inicial de la seva formació i que, per tant, encara no disposen més que de forma parcial dels instruments analítics propis de l’economista. I es pretén fer-ho de tal manera que ajudi a la formació de l’alumne com a professional de l’economia i de l’empresa.

      Aquesta voluntat determina la forma i l’estructura mateixa del llibre. Entenem que la funció de la història econòmica en els estudis d’economia i d’empresa és doble. D’una banda, el coneixement i la reflexió sobre l’evolució econòmica en èpoques passades ha d’introduir l’estudiant als temes i al raonament lògic que són propis de l’economista (el funcionament dels mercats, el comportament dels consumidors i de les empreses, els mecanismes de distribució i d’acumulació, la dinàmica del creixement econòmic, etc.), i ha de fer-ho sense oblidar els factors institucionals que condicionen l’acció econòmica. En referir-se a fets econòmics que ja han succeït i que són coneguts, la història econòmica permet introduir l’alumne en situacions en què tots aquests factors actuen de forma simultània i es condicionen els uns als altres. D’alguna manera, la història econòmica ve a complementar, des de l’estudi d’una realitat coneguda, les aproximacions mitjançant models teòrics pròpies de l’anàlisi econòmica o empresarial.

      La segona finalitat dels estudis d’història econòmica ha de ser la de proveir l’alumne de coneixements sobre l’evolució econòmica en èpoques passades, que li facilitin la comprensió del món actual. No hi ha dubte que el món en què vivim i en què han d’actuar l’economista i l’empresari és el resultat d’una evolució més que secular, sense la comprensió de la qual ens mancaran elements per a una interpretació dels esdeveniments d’avui. En un món cada cop més globalitzat, el coneixement –ni que sigui superficial– de la història econòmica recent dels diversos continents i de les seves arrels més profundes ha de formar part del bagatge propi de l’economista professional.

      Per totes aquestes raons, s’ha fet una doble opció: d’una banda, l’ús d’un llenguatge volgudament planer, deixant de banda tecnicismes que l’alumne potser encara no domina; d’una altra, l’adopció d’una perspectiva de l’evolució econòmica mundial tan àmplia com sigui possible, dins els límits imposats pel nombre de crèdits atorgat habitualment a aquesta assignatura. Aquestes característiques de l’obra deixen en llibertat el professor, si ho considera pertinent, per a aprofundir en l’anàlisi de determinats temes utilitzant instruments analítics més precisos o una informació més detallada, sense sacrificar per això l’accés de l’alumne a un coneixement bàsic general.

       Institucions, canvi tecnològic i creixement