Bienestar, formación, territorio. AAVV

import molt superior al de 200.000 € aplicable amb anterioritat.

      Finalment, assenyalarem que l’objecte d’aquest tipus de subvencions requereix un conveni de col·laboració o resolució de concessió que, en tot cas, haurà de ser congruent amb la classificació funcional i econòmica del corresponent crèdit pressupostari. D’altra banda, el procediment per a la concessió directa de subvencions nominatives es regula en l’article 65 del Reglament de la LGS, aprovat pel Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, on, entre altres aspectes, s’estableix la iniciació d’ofici pel centre gestor del crèdit al qual s’imputa la subvenció, o a instància de l’interessat, i la finalització mitjançant resolució de concessió o conveni, que tindran el caràcter de bases reguladores de la concessió a l’efecte d’allò que es disposa en la LGS.

       6. La promoció pública d’entitats de l’economia social i la gestió de serveis públics locals mitjançant cooperatives amb participació dels ens públics

      En aquest apartat plantegem, finalment, la possibilitat d’incrementar la col·laboració publicoprivada entre els municipis i les entitats de l’economia social, allà on siga possible, mitjançant la promoció pública d’empreses socials i la prestació de serveis públics locals a través de societats cooperatives.

      Com veurem de seguida, les previsions legals respecte a aquest punt no constitueixen una novetat, però és en les normes més recents sobre cooperatives d’algunes comunitats autònomes on, a l’empara del reconeixement de l’economia social en les reformes estatutàries de la dècada passada, sembla donar-se un major impuls a aquest sector. Així queda palès, per exemple, en la Llei 12/2015, de 9 de juliol, de cooperatives de Catalunya, que estableix de forma explícita en l’article 154.6 que “[les] administracions públiques han de promoure la cooperació publicoprivada amb entitats de l’economia social en diversos àmbits, entre els quals els d’innovació, gestió d’equipament i serveis públics, actuacions comunitàries, promoció econòmica, participació ciutadana, habitatge social, assegurances, finançament personal i empresarial, educació, sanitat, serveis socials i salut pública”.

       La promoció i participació en empreses socials per part dels municipis

      Aquesta possibilitat està prevista en distintes normes estatals i autonòmiques i cal tenir sempre en compte les normes administratives i financeres aplicables en cada cas per a dotar de validesa els actes de l’Administració.

      Aquest és el cas, en primer lloc, de les empreses d’inserció. Aquest tipus d’empresa es defineix en l’article 4 de la Llei 44/2007, de 13 de desembre, com aquella societat mercantil o societat cooperativa legalment constituïda que, degudament qualificada pels organismes autonòmics competents en la matèria, realitze qualsevol activitat econòmica de béns o de serveis l’objecte social de la qual tinga com a finalitat la integració i la formació sociolaboral de persones en situació d’exclusió social com a trànsit a l’ocupació ordinària. Per la seua banda, l’article 6 de la mateixa llei recull com a possibles entitats promotores les entitats sense ànim de lucre, “incloent-hi les de dret públic ”, les associacions sense finalitats lucratives i les fundacions. I el mateix preveu, en termes semblants, l’article 3 de la Llei 1/2007, de 5 de febrer, d’empreses d’inserció social de la Comunitat Valenciana.

      La legislació estatal també preveu, en segon lloc, la creació pels ens públics de centres especials d’ocupació, definits en l’article 43.1 del Text refós de la Llei general de drets i deures de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social (aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre) com aquells que tenen per objectiu realitzar una activitat productiva de béns o de serveis, participant regularment en les operacions de mercat, i que tenen com a finalitat assegurar una ocupació remunerada per a les persones amb discapacitat i alhora ser un mitjà d’inclusió del major nombre d’aquestes persones en el règim d’ocupació ordinària. L’article 45 d’aquesta llei recull que les poden crear tant organismes públics i privats com les empreses, sempre amb subjecció a les normes legals, reglamentàries i convencionals que regulen les condicions de treball.

      Finalment, la legislació de cooperatives estatal i autonòmica també admet la participació de les entitats públiques en cooperatives sense ànim de lucre. Pel que fa a la legislació estatal, aquesta possibilitat està expressament prevista en relació amb les cooperatives d’iniciativa social (art. 106 de la Llei 27/1999, de 16 de juliol, de cooperatives) i se la pot entendre admesa també en relació amb les cooperatives d’integració laboral i gestores de serveis d’interès col·lectiu o de titularitat pública a què fa referència la disposició addicional primera d’aquesta llei.

      De major interès resulta, però, fer referència a la legislació de cooperatives autonòmica, que és l’aplicable a les cooperatives que actuen majoritàriament en el respectiu àmbit territorial. Així, segons l’article 114 del Text refós de la Llei de cooperatives de la Comunitat Valenciana (LCCV), aprovat pel Decret legislatiu 2/2015, de 15 de maig, del Consell, les cooperatives sense ànim de lucre es defineixen com aquelles que, pel seu objecte, activitat i criteris econòmics de funcionament, acrediten la seua funció social, i s’entén que és així si el seu objecte consisteix en la millora de la qualitat i les condicions de vida de la persona, considerada de forma individual o col·lectiva i, en tot cas, les que es dediquen principalment a la prestació o la gestió de serveis socials, educatius, culturals, artístics, esportius o de temps lliure o altres d’interès col·lectiu o de titularitat pública, a la integració laboral de les persones que pateixen qualsevol classe d’exclusió social o a altres activitats que tinguen per finalitat aconseguir la superació de situacions de marginació social de qualsevol índole.

      Tot i que la llei valenciana no es refereix expressament a les cooperatives d’iniciativa social amb aquesta denominació, es pot considerar que ho són les cooperatives no lucratives que tinguen per objecte la gestió de serveis socials, educatius, culturals, artístics, esportius o de temps lliure o altres d’interès col·lectiu, que seran normalment cooperatives de treball associat. D’altra banda, si bé la llei valenciana de cooperatives, a diferència de la llei estatal, no preveu expressament la participació de les entitats públiques en aquestes cooperatives d’iniciativa social, entenem que no se la pot descartar mitjançant la creació, si escau, de cooperatives d’economia mixta per a la prestació de serveis públics locals, tal com assenyalarem posteriorment.

      Pel que fa a les cooperatives d’integració social, aquesta figura es regula específicament en l’article 98 de la LCCV, que estan integrades majoritàriament per persones amb diversitat funcional o altres col·lectius amb dificultats d’integració social, i poden adoptar la forma de cooperatives de treball associat per organitzar, canalitzar i promoure el treball dels socis o de cooperatives de consum per proveir-los de béns i serveis de consum general o específics. En aquest tipus de cooperativa pot participar com a soci una entitat pública responsable de la prestació de serveis socials, mitjançant la designació d’un delegat del poder públic. Aquesta participació pública es concep com una fórmula de suport públic financer i tècnic a iniciatives privades d’integració o inserció social.

       La participació de les entitats de l’economia social en la prestació de serveis públics locals

      Com ja hem assenyalat, un dels tipus de cooperatives no lucratives previstos tant en la legislació estatal com en la legislació valenciana de cooperatives és, precisament, el de les cooperatives de serveis públics que poden constituir-se, segons l’article 99 LCCV, per a la “prestació directa” d’aquests, expressió que resulta cridanera, atès que es tractaria, en realitat, d’un supòsit de gestió indirecta de serveis públics d’acord amb la normativa sobre contractació pública, es a dir, la Llei de contractes del sector públic (Text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre). Cal tenir en compte, a més, que aquesta forma de gestió implica creació o participació de l’entitat local en una entitat que queda sotmesa a les normes limitatives previstes en la disposició addicional novena (redimensionament del sector públic local) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases del règim local (LRBRL).

      D’acord