Sàtira i falles. Josep Lluís Marín i Garcia

s’establia amb altres gèneres de la literatura satírica i popular. De la mateixa manera, podrem veure que les seues explicacions falleres també són un clar exemple dels trets que defineixen l’estil de l’autor i dels seus procediments habituals de creació. Perquè allò que singularitza els textos fallers del suecà dins el conjunt de la seua obra és únicament el fet d’estar vinculats a una pràctica festiva concreta, les Falles. Al capdavall, aquesta associació és la que ha fet que les explicacions falleres, juntament amb els miracles de sant Vicent, siguen un dels gèneres cultivats per Bernat i Baldoví que avui en dia encara continua tenint una certa vigència.[1]

      En la segona part presentem l’edició crítica, anotada i comentada, de l’obra fallera de Bernat i Baldoví, amb l’objectiu d’acostar-nos al context cultural, social, polític, festiu, literari i lingüístic en el qual van veure la llum. Cadascuna de les explicacions falleres està precedida per un breu estudi introductori, que permet facilitar la lectura de cada text de manera independent i aprofundir també en algunes de les idees esbossades en la primera part. Els criteris seguits en la modernització i regularització dels textos s’exposen a l’inici d’aquesta segona part. En els casos de citacions i referències d’altres obres de Bernat i d’altres autors es manté l’ortografia original, tret de quan n’hi ha edicions modernitzades.

      Finalment, voldria expressar la meua gratitud a aquelles persones que m’han oferit la seua generosa ajuda en la redacció d’aquest volum. En primer lloc, a Joan Antoni Carrasquer, tenaç estudiós i divulgador de Bernat i Baldoví, qui em va encomanar aquest treball i a qui dec interessants informacions sobre la biografia i l’obra de l’autor; a Javier Mozas, documentalista, qui m’ha proporcionat valuosíssimes dades sobre les falles i les comissions falleres del segle XIX; al bibliòfil Rafael Solaz, per haver-me obert les portes de la seua biblioteca i permetre’m la consulta de les últimes publicacions en les quals col·laborà Bernat; a Antoni Presència, doctor en història, qui m’ha fet llum amb els seus comentaris sobre la cultura religiosa; a Lluís Mesa, historiador, per haver-me guiat en el meu viatge per l’època en la qual va viure Bernat; a Joaquim Martí, professor de la Universitat de València, qui m’ha facilitat la consulta dels seus treballs sobre els llibrets de falla i sobre l’obra de Bernat; a Gabriel Sansano, professor de la Universitat d’Alacant, per les seues orientacions en l’edició dels textos, i de manera molt especial, a Montse Morales, llicenciada en Filologia, pels seus suggeriments, sempre encertats, que han ajudat a millorar el resultat final d’aquest llibre.

[1] De fet, les Falles i la seua literatura (juntament amb les revistes satíriques i els sainets) van ser en el seu moment el vehicle perquè una part dels codis i referents de la cultura popular tradicional s’incorporaren a la nova cultura popular urbana, almenys fins al 1936. La política cultural del franquisme i la irrupció de la indústria de la cultura de masses en la dècada dels seixanta del segle XX dificultaren el desenvolupament normal de l’antiga cultura popular, que es va veure sotmesa a un procés de folklorització.

ESTUDI INTRODUCTORI

1. L’OBRA FALLERA DE BERNAT I BALDOVÍ

Llegir els textos fallers de Josep Bernat i Baldoví és llegir els textos fallers més antics que es conserven, que abasten el període comprés entre els anys 1850 i 1861. D’aquesta etapa, a més dels textos de Bernat, només ens ha arribat un altre full de versos fallers, d’autor anònim, que data del 1850.[1] És cert que en aquell moment ja devia ser habitual que a la base de les falles o a les parets de la contornada s’enganxaren cartells (impresos o pintats) amb versos que servien per a desenvolupar els temes que de manera esquemàtica plantejaven les falles primitives i que permetien a l’espectador copsar-ne el contingut amb facilitat, però cap d’aquests versos ha perviscut fins als nostres dies i només en tenim referències indirectes.[2] Així doncs, els textos de Bernat i Baldoví ofereixen la font més àmplia de la qual disposem per a aprofundir en el coneixement de la literatura fallera de mitjan segle XIX i, per extensió, de les falles que acompanyava.

Pel que fa al nom que reben aquests textos, encara que tradicionalment s’ha fet servir la denominació de llibret de falla per a parlar de manera general dels escrits fallers de Bernat, en propietat només els seus escrits dels anys 1855, 1856 i 1860 per als cadafals de la plaça de l’Almodí es poden considerar com a tals, ja que són els únics que es van imprimir com a quaderns, és a dir, llibrets. En canvi, la resta es van estampar com a simples plecs o fulls solts. Per això, pensem que és més exacte utilitzar el terme genèric explicació fallera, que permet agrupar la varietat de formats (quaderns, plecs i fulls) i de suports (manuscrits i impresos) en els quals es distribuïen o es conserven no solament els textos fallers del suecà, sinó les primeres mostres de la literatura fallera.[3]

1.1 El catàleg de les explicacions falleres de Bernat i Baldoví

L’intent d’inventariar les explicacions falleres escrites per Bernat topa amb diversos problemes i dificultats que fan que qualsevol proposta de catàleg tinga, per força, un caràcter sempre provisional. En primer lloc, la fragilitat i varietat dels suports en els quals es distribuïen els textos fallers de l’època han impedit que es conserven molts d’aquells documents. I en segon lloc, perquè la premsa d’aquells anys dedica poca informació al festeig faller i, molt menys encara, als autors de les explicacions que acompanyaven els cadafals satírics.[4] Davant d’aquestes mancances hem de recórrer a la informació que ens poden proporcionar altres fonts, amb les limitacions derivades del fet que no són ni directes ni coetànies.

      Ja l’any 1895, Lluís Tramoyeres i Blasco esbossà un primer catàleg de la literatura fallera. Tramoyeres atribuïa a Bernat i Baldoví la major part dels llibrets impresos per a la falla de la plaça de l’Almodí, però només ho indicava de manera explícita en el cas dels anys 1855 i 1856.

El 1909, amb motiu del centenari del naixement de l’autor, Salvador Carreres i Zacarés va editar una compilació de les explicacions falleres de Bernat i Baldoví concebuda com un regal privat per a un grup selecte, la majoria bibliòfils i erudits valencians vinculats a Lo Rat Penat, tot i que també n’hi havia alguns forans.[5] El volum incloïa sis de les nou explicacions falleres que presentem ací i afegia, a última hora, un manuscrit que s’atribuïa al poeta (destinat a una falla projectada per a la plaça del Tossal de la ciutat de València). Si bé es plantejava simplement com una reproducció dels textos, contenia alguns canvis en la translació del text de les impressions originals que, fonamentalment, afectaven l’accentuació i l’ortografia d’algunes poques paraules. Més important era el fet que els textos originals dels llibrets de 1855 i 1856 apareixien mutilats. En el primer cas, faltaven quatre dècimes corresponents a les pàgines 10 i 11 del quadern original (planes que, per error, no es van reproduir), i en el segon, es va ometre un vers d’una de les estrofes. Durant molt de temps aquest recull s’ha considerat el corpus faller de Bernat i Baldoví i ha sigut la base sobre la qual s’han fet tots els estudis i edicions posteriors, de manera que aquestes mancances s’han repetit en les recopilacions, editades el 1916,[6] el 1976[7] i el 1977,[8] fins que l’any 1997[9] l’edició de l’obra completa coordinada per J. Antoni Carrasquer va permetre recuperar de nou els textos íntegres, amb còpia facsímil de les impressions originals feta a partir dels exemplars conservats en el fons Serrano Morales de l’Arxiu Històric Municipal de València.[10]