Liber ordinum de la diòcesi de València (1463-1479). AAVV

episcopus non voluit celebrare ordines (ibíd., f. 102r). ¶ ⁴⁵ Cfr.J. BAUCELLS I REIG, Vivir en la Edad Media..., vol. 4, p. 2679. ¶ ⁴⁶ Cfr.I. PÉREZ DE HEREDIA Y VALLE, «Sínodos medievales de Valencia...», pp. 90-91. ¶ ⁴⁷ El vicari general Joan Marromà va examinar Jaume Cabrer, després d’haver revisat la lletra dimissòria que va presentar (Quibusquidem litteris sic ut premittitur presentatis, incontinenti prefatus dominus Johannes Marromà, vicarius generalis, per dictum Jacobum Cabrero, scolarem, in sua presencia constitutum examinavit ut decet). Després de trobar-lo apte in literatura et etate i havent donat fe que era la seua intenció servir l’Església, el va remetre al bisbe perquè li impartira la tonsura (ABL, Fons documentació eclesiàstica, caixa XVIII/2, f. 1r). ¶ ⁴⁸ Tan sols apareix una dispensa por defecte físic, és la concedida a Miquel Jeroni Segura al rebre la tonsura en 1479 (dispensatum fuit super deformitate quam patitur in oculo dextero (ibíd., f. 165r). ¶ ⁴⁹ Sobre els distints tipus d’il·legitimitat vegeu M.ª M. CÁRCEL ORTÍ, «Dispensas de ilegitimidad para ordenarse en la diócesis de Valencia (siglo XV)», en M. Herrero de la Fuente, M. Herrero Jiménez, I. Ruiz Albi i F. Molina de la Torre (eds.), Alma Littera. Estudios dedicados al profesor José Manuel Ruiz Asencio, Valladolid, 2014, p. 99. ¶ ⁵⁰ De Joan Gómiz està copiada en el Liber Ordinum la seua lletra testimonial de la tonsura que va rebre el 21 de desembre de 1465, del qual és diu que és litteratum et de legitimo matrimonio procreatum et confirmatum (paper solt entre els folis 29 i 30). El seu nom apareix en la llista de tonsurats al f. 30r. ¶ ⁵¹ Cfr.J. BAUCELLS I REIG, Vivir en la Edad Media..., vol. 4, pp. 2691-2692. ¶ ⁵² Només diu l’edat que té el jove tonsurand en tres casos: Joan Carbonell, cum sit maior anni quatuordecim (ABL, Fons documentació eclesiàstica, caixa XVIII/2, f. 27r), Lançalot Lladró, cum sit in XV sue etatis anno constitutus (ibíd., f. 76v) i Francesc de Thous, etatis viginti unius annorum vel circa (ibíd., f. 46v). ¶ ⁵³ Es refereix a Tomàs Palles, ordinis et conventus predicatorum Valencie, ad iuramentum reverendissimi magistri Pineda quod attingit etate XX annorum (ibíd., f. 37v). ¶ ⁵⁴ Cfr.J. BAUCELLS I REIG, Vivir en la Edad Media..., vol. 4, p. 2909. ¶ ⁵⁵ És el cas de Joan Sans, ordenat de prevere el 1472, familiar del bisbe de Lleida Lluís Joan de Milà i de Borja (ABL, Fons documentació eclesiàstica, caixa XVIII/2, f. 126v) i de Garcia López, de la diòcesi de Saragossa, ordenat de menors i de prevere entre 1476 i 1477, familiar de Joan Camarena, canonge de la catedral de València (ibíd., f. 125v). ¶ ⁵⁶ Pere Riva, diaca de la diòcesi de Tortosa, de capella domini regis, rep el presbiterat el 1473 (ibíd., f. 106v). ¶ ⁵⁷ Cfr. L. TOLOSA ROBLEDO, El «Liber Ordinum» (1402-1406)..., pp. 127-128. ¶ ⁵⁸ Només es documenten dos casos d’ordenats que tinguen més d’un benefici: Martí Joan, de Xàtiva, ordenat de diaca ad titulum beneficiorum ecclesiasticorum (ABL, Fons documentació eclesiàstica, caixa XVIII/2, f. 27r) i Francesc de Castronovo, beneficiat en Morvedre, ordenat de diaca ad titulum suorum beneficiorum (ibíd., f. 92v). ¶ ⁵⁹ Gaspar Listo, ordenat de menors, és canonge de Mallorca (ABL, L.O., f. 121r); Antoni Agullana i Joan Torró, ordenats de diaca, ho són de Lleida i de la col·legiata de Xàtiva, respectivament (ibíd., f. 19v i 75r); els ordenats de prevere, Jaume Borart i Gil Ramírez ho són de Mallorca i Conca, respectivament (ibíd., f. 84r i f. 95r); Joan Serra, ordenat de menors, subdiaca i prevere, ho és de Tortosa (ibíd., f. 103r i 106v); i Felip Castelló, ordenat de subdiaca i prevere ho és de Sogorb (ibíd., f. 11v, 135v). ¶ ⁶⁰ Martí Ameller, ordenat de menors, serveix una vicaria perpètua en Fontferrada, de la diòcesi de Saragossa (50v), i Gaspar Mollà, que rep el subdiaconat i el diaconat, es vicari perpetu d’Agullent (ibíd., f. 92v i 93v). ¶ ⁶¹ Antoni Segura, ordenat de menors el 29 de març de 1476, de subdiaca el 30 de març i de diaca el 13 d’abril del mateix any, es pot mantindre gràcies a unes misses perpètues a Ontinyent (ibíd., f. 125v, 126r i 127v, respectivament). ¶ ⁶² L’ordenat de diaca, Miquel Ferri, posseeix una renda de 18 lliures (in redditibus annuis sibi factum per Simonem Ferri) (ibíd., f. 127v). ¶ ⁶³ Onofre Joan del Pont s’ordena de prevere ad titulum donationum sibi factarum alterius per magnificum dominum Joannem de Thous, militem, dominum loci del Verger (ibíd., f. 143r). ¶ ⁶⁴ Es refereix a Joan Ballester, ordenat de menors, pero s’adverteix que no siga admés als altres ordes si no té un benefici eclesiàstic (ac tamen lege quod ad alteros ordines non admitatur nisi congruum beneficium obtinerit ecclesiasticum) (ibíd., f. 94r). ¶ ⁶⁵ Testimoni d’açò, encara que d’uns anys abans, es troba en un Liber Ordinum del principi del segle XV, on entre els seus folis s’han trobat dos fulls solts de paper de forma allargada amb una llista de 39 tonsurats, que porta per títol: Registrum de tonsuris factum per reverendissimum dominum Johannem, divina providencia archiepiscopum Turritanum, in villa Muriveteris, die veneris et sabbati prima decembris anno Domini Mº CCCCº VIIIº. Li segueix una altra llista de 14 tonsurats titulada: Registrum loci de Torres-Torres die dominica ii decembris anno predicto i una altra titulada: In loco de Canet tercia decembris, amb un sol tonsurat. En elles s’aprecien alguns ratllats i correccions, i quasi tots els noms van marcats amb una creu en la part esquerra, i altres amb una creu i un punt, tal vegada posats per a controlar els que es tonsuraven i rebien la littera corresponent, ja que algun d’ells no es va presentar i al seu costat es va escriure la paraula vacat i es va ratllar el seu nom; més tard, les dades d’aquestes llistes es passaven al Liber Ordinum. A continuació d’alguns noms hi ha notes referides al pagament: nichil solvit quia pauper; nichil quia pauper; amore Dei; solvit unum regale quia pauper; solvit; solvit duos solidos.I al final de la llista el notari va anotar el que havia gastat en material per a escriure: pregamins iii sous; cera gomada ii sous; paper nescio; el pergamí l’havia utilitzat per a escriure la littera i la cera per a validar-la amb el segell pendent; de paper no sap quant ha gastat. Hi ha una altra llista en un tros de paper titulada: Registrum de tonsuris in domo Valencie annni Domini Mi CCCCI VIIII en la qual estan anotats quatre tonsurats, els tres primers el dissabte 7 de gener, amb una creu al costat, i el quart el dissabte 28 de gener, no porta creu (Arxiu Diocesà de València (= ADV). Fons històric, caixa 483). ¶ ⁶⁶ Per a la diòcesi de València s’han conservat tres registres d’aquestes característiques: dos referits a l’edat mitjana i un altre a l’edat moderna. Actualment, en l’Arxiu Diocesà de València es conserven dos registres: Regestrum tonsurarum et aliorum ordinum factum tempore reverendissimi in Christo patris et domini, domini Hugonis, Dei gracia episcopi Valencie, incipiens in anno a Nativitate Domini MºCCCCº secundo et deinceps de diversis annis sequentibus ut infra continetur [compr én fins 1421] (ADV. Fons històric, caixa 483). El segon registre és el Liber ordinum et tonsurarum curiae vicariatus valentini de anno 1522 usque ad annum 1532 (ADV. Fons històric, caixa 484). En el Fons de Documentació Eclesiàstica de l’Arxiu del Baró de Llaurí es troba el Liber tonssurarum et aliorum ordinum incipiens sub anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo sexagesimo tercio [comprén fins 1479], que ara editem. ¶ ⁶⁷ El vicari general Jaume Prats escriu aquesta nota: Reverendo in Christo patre, placeat dominatione vestra reverendissima promotionem Bartholomeum Cathalà, filium Dominici Català, <notari>, de Villa Formosa, de legitimo matrimonio procreatum, ad primam clericalem tonsuram mitto enim eum ad nos examinatum. Jacobus Prats, filius et servitor dominationis vestre reverendissime. [De mà del bisbe:] Ego frater Jacobus, episcopus Christopolitanus, dedi primam tonsuram Bartholomeo Cathalà die mercurii XVIII marcii anno Domini Mi CCCC LXXII (ABL, Fons documentació eclesiàstica, caixa XVIII/2, entre ff. 92 i 93). ¶ ⁶⁸ El notari públic de València i escrivà de la cúria del vicariat Mateu Cirera envia al bisbe aquesta nota: Reverendo patre ac domine, Bernardum Oliver, filium Natalis Oliver, agricultoris, Valencie, litteratum et de legitimo matrimonio procreatum, paternitate vestra remitto. Placeat gratia dominacioni vestra sibi tonssuram conferre. E. devotus servitor per humilem, Matheus Cirera, notarius. [De mà del bisbe:] Ego frater Miquael, episcopus Christonopolitanus, dedi tonsuram supranominato die veneris XXIIII octobris anno Domini Mº CCCC LXVº (ibíd., entre ff. 27 i 28). I més avant envía aquesta altra: Reverendo in Christo patre ac domine, conferre tonsuram Baltasari [ratllat Gaspari] de Castellví, filio magnifici viri Ludovici de Castellví, quondam militis,