Declaració dels drets de la dona i la ciutadana. Olympe de Gouges

dels Archives Nationales.

      El llenguatge d’Olympe de Gouges, durament criticat i que ella mateixa reconeixia susceptible de millora, pot resultar tediós en alguns fragments. No hem d’oblidar que l’escriptora va formar-se entre bambolines: l’oralitat del teatre es fa present en els seus textos. La nostra traducció ha pretès reproduir amb precisió el sentit i el contingut dels textos originals i preservar tant com fora possible l’estructura literal, però prevalent, en tot moment, que el fruit obtingut no resulte arcaic o la lectura feixuga.

      BIBLIOGRAFIA

      BLANC, Olivier, ed. (1993): Olympe de Gouges. Écrits politiques. Tome 1. 1788-1791. Tome 2. 1792-1793, París, Indigo & Coté-femmes.

      BLANCO CORUJO, Oliva (2000): Olimpia de Gouges (1748-1793), Madrid, Ediciones del Orto.

      CALDERÓN QUILDÓS, Fernando (2005): «La mujer en la obra de Jean Jacques Rousseau», Revista de Filosofía, vol. 30, núm. 1, pp. 165-177.

      GOUGES, Olympe de (1986): Ouvres. Préssentées par Benoïte Groult, París, Mercure de France.

      LACOUR, Leopold (1900): Trois femmes de la Révolution, París, Plon-Nourrit et Cie.

      SHERMAN, Carol L. (2013): Reading Olympe de Gouges, Nova York, Palgrave MacMillan.

      1. Es reprodueix en aquest mateix volum (pp. 25-47) l’excel·lent traducció que en va fer Vicent Olmos, amb les notes i la bibliografia corresponent, que en el seu dia es va publicar al núm. 23 de L’Espill (tardor, 2006), pp. 132-143.

      2. Podem pensar que tota acció, fora quina fora, li motivaria retrets a l’escriptora a causa d’alguna condició innata com ara, per posar un exemple qualsevol, el seu gènere.

      3. Segons Oliva Blanco (2000), la inclogueren, fins i tot, en la llista de les prostitutes de París.

      4. Terme recentment creat pels filòlegs Begoña Pozo i Carles Padilla, de la Universitat de València, per designar l’ocultació de referents femenins.

      5. Era oficial de carnisser del senyor De Gourgues, intendent de Montalban. El cognom del cap del seu marit, ha induït alguns estudiosos a considerar que Olympe s’hi inspiraria per transformar el seu Gourze en Gouges.

      6. Pel que fa al seu nom, escriurà que hom podia albirar als seus «discours, toutes les vertus de l’égalité», a la seua «physionomie, les traits de la liberté» i al nom d’Olympe «quelque chose de céleste», segons recull Leopold Lacour en la necessària Trois femmes de la Révolution (1900).

      7. La presó on la van traslladar abans de ser jutjada era mixta. No sembla estrany, per tant, que l’embaràs poguera ser quelcom més que una excusa per eludir el cadafal, sabedora com era, especialment, dels registres mèdics.