L'última nit de l'any, la nit de San Silvestre, nevava i feia molt de fred. Una nena petita caminava pel carrer sense sabates: havia perdut les sabatilles creuant ràpidament el carrer per evitar ser atropellada per un carruatge que anava molt de pressa. No va aconseguir trobar una de les sabatilles…
Temps era temps, el diable va fabricar un mirall màgic que deformava les coses. Tot allò que era bonic el mirall ho reflectia lleig, i tot allò que era lleig ho tornava horrible. El diable es divertia mirant el món en el seu mirall màgic. Però un dia el mirall es va trencar i els bocins van caure a la Terra.
Hi havia una vegada una dona que volia tenir un fill, però no podia. Va anar a veure una bruixa i va demanar-li ajuda. La bruixa va donar-li una llavor dordi i va dir-li que la plantés en un test. La flor que en va sortir era semblant a una tulipa, i dins dels pètals la dona va trobar una nena alta com un dit gros.
Phileas Fogg era un ric gentleman britànic, metòdic i sedentari fins a lavorriment. Precisament per aquest motiu, de seguida va agradar molt a Passapertot, el nou criat acabat de contractar. Després duna vida moguda, en la qual havia fet de músic ambulant, de genet en un circ, dequilibrista i fins i tot de bomber, Passapertot buscava una feina tranquilla. Phileas Fogg, però, tenia un defecte: li agradaven les apostes.
Heus aquí una vídua que vivia en una cabana a tocar del bosc amb les seves dues filles, que es deien Rosablanca i Rosaroja perquè eren boniques com els dos rosers que hi havia als costats de la cabana, un de roses blanques i laltre de roses vermelles.
Hi havia una vegada un rei a qui se l'hi havia mort la seva preciosa dona. Ell no va voler tornar-se a casar amb cap altra dona, però quan la seva filla, que era tan bonica com la mare, va créixer, li va venir al cap l'idea boja de casar-se amb ella. La pobre noia no sabia què fer, i va demanar consell…
Hi havia una vegada una vídua mare de dues filles. La primera era altiva, inconstant i gens simpàtica, com la mare. La segona pel contrari s'assemblava al seu difunt pare: tenia un caràcter dolç i servicial i també era una noia molt maca. Potser perquè s'assemblava molt a ella, la seva mare admirava molt la seva primera filla i no podia suportar…
Una rata que vivia a la ciutat va anar al camp a visitar una amiga. Lamiga era una rata afable que duia una vida senzilla al camp. Per donar-li la benvinguda, la rata de camp va organitzar un banquet amb gra de blat, patates i una mica de llard. Era el millor que podia oferir-li.
Ernst Theodor Amadeus Hoffmann
Cada any, la vigília de Nadal, a casa dels Stahlbaum se celebrava una gran festa. En Fritz i la Marie, els fills dels senyors Stahlbaum, esperaven impacients que sobrís la porta del saló, on hi havia un arbre de Nadal majestuós i els paquets plens de regals.
En un temps molt llunyà, un pagès que es deia Tonducco i la seva dona Pignotta vivien en una caseta al vessant d'un turó, conreant un petit terreny. No tenien fills, perquè els fills sempre tenen gana i cal alimentar-los, i els dos camperols tenien menjar només per a ells dos.