Субкультуры, а также несоответствие с бытом 90-х. Лёгкая история о возможно, переоценке своей жизни одним парнем. История о дружбе, времени, рамках, обществе.
Детский поучительный рассказ. История о приключениях одного мальчика, который очень не хотел учиться.
El jove Aladí no feia altra cosa que divertir-se. Un dia, un mag astut el va convèncer perquè lacompanyés al camp. El mag va encendre un foc. Després va llençar-hi una polsina màgica i sels va aparèixer una porta de pedra enorme. El mag va dir: Només tu pots alçar la porta que amaga el tresor. Però no toquis res, només agafa una llàntia.
L'última nit de l'any, la nit de San Silvestre, nevava i feia molt de fred. Una nena petita caminava pel carrer sense sabates: havia perdut les sabatilles creuant ràpidament el carrer per evitar ser atropellada per un carruatge que anava molt de pressa. No va aconseguir trobar una de les sabatilles…
Temps era temps, el diable va fabricar un mirall màgic que deformava les coses. Tot allò que era bonic el mirall ho reflectia lleig, i tot allò que era lleig ho tornava horrible. El diable es divertia mirant el món en el seu mirall màgic. Però un dia el mirall es va trencar i els bocins van caure a la Terra.
Hi havia una vegada una dona que volia tenir un fill, però no podia. Va anar a veure una bruixa i va demanar-li ajuda. La bruixa va donar-li una llavor dordi i va dir-li que la plantés en un test. La flor que en va sortir era semblant a una tulipa, i dins dels pètals la dona va trobar una nena alta com un dit gros.
Phileas Fogg era un ric gentleman britànic, metòdic i sedentari fins a lavorriment. Precisament per aquest motiu, de seguida va agradar molt a Passapertot, el nou criat acabat de contractar. Després duna vida moguda, en la qual havia fet de músic ambulant, de genet en un circ, dequilibrista i fins i tot de bomber, Passapertot buscava una feina tranquilla. Phileas Fogg, però, tenia un defecte: li agradaven les apostes.
Heus aquí una vídua que vivia en una cabana a tocar del bosc amb les seves dues filles, que es deien Rosablanca i Rosaroja perquè eren boniques com els dos rosers que hi havia als costats de la cabana, un de roses blanques i laltre de roses vermelles.