Aquesta obra ha obtingut el XXIX Premi de Teatre El Micalet (2016), convocat per la Societat Coral El Micalet amb la col·laboració de la Universitat de València. El jurat va estar integrat per Lucrecia Cervelló, Jaime Linares, Begonya Tena, Pep Ricart i Pilar Almeria. L'autor situa l'acció en una trinxera de la serra de Pàndols durant l'estiu de 1938, en plena contraofensiva de l'exèrcit franquista obligat a recular posicions quan l'exèrcit republicà va travessar l'Ebre el 25 de juliol. Quatre soldats republicans d'edat, procedència i ideals diferents conviuen en aquesta situació de barbàrie i comparteixen les pors, les il·lusions, l'enyorança i els records mentre trenen imprescindibles relacions de confiança i amistat per poder sobreviure sota el foc enemic.
Amb aquesta obra, Toni-Lluís Reyes ha estat guardonat amb el Premi Micalet de Teatre (2015), convocat per la Societat Coral El Micalet. En Pep i na Marta són els dos encarregats d'un arxiu municipal d'un poble de Mallorca. Un matí quan na Marta arriba a la feina es troba el cos sense vida del seu company. Un suïcidi, diuen. En Jordi és el nou arxiver i serà l'encarregat de fer la feina d'en Pep: catalogar, analitzar i estudiar tota la documentació que arriba de l'arxiu central que va ser expropiada durant la guerra. La feina no li serà gens fàcil perquè hi ha documents que van desapareixent… però gràcies a l'astúcia, insistència i perseverança farà un descobriment que el posarà en conflicte amb la màfia política del moment.
Guardonat amb el Premi Micalet de Teatre (2014), convocat per la Societat Coral El Micalet. Un camí sense llambordes. Al final, una casa on viuen dues persones. Hostatgen una visita del passat… Aquest volum ens mostra l'aroma de l'espígol i de la incomunicació. El suau tacte d'un cos en moviment ballant amb l'aire, d'una banda, i la fredor dels barrots d'una presó, d'una altra. El gust agredolç dels besos que es fan des dels ulls, però que no arriben als llavis, i el tast amarg de les píndoles que pretenen curar la demència. Com a música de fons, el soroll de la mar, un piano i un violí. I al cel, la presència còmplice de la lluna, que guaita per la finestra per a empeltar d'argent aquesta estança llòbrega, habitada per tres ombres i un mocador fúcsia que no sap ballar.
Estimat públic, esteu convidats a la festa d'aniversari de la nostra benvolguda Marusxka. Sou uns familiars més en aquesta reunió. Podeu ballar, beure, riure i, en definitiva, jugar amb nosaltres. Un joc teatral que planteja un efecte de distanciament que ens ajuda a reflexionar, en traslladar una situació dels nostres dies a la Rússia tsarista de 1915: una tsarina vol arrasar un barri i la nostra família està en risc de desnonament. Una obra enginyosa i ben dialogada sobre la nostra política i la nostra societat. Acompanyeu-nos i brindeu amb nosaltres per Marusxka. Aquesta obra ha obtingut el Premi de Teatre El Micalet (2017), convocat per la Societat Coral El Micalet amb la col·laboració de la Universitat de València.
Migrantes a merced de traficantes, salones futuristas donde se anuncian seductores avances en alambradas, malvados que se aprovechan de la miseria y fragilidad de los más desvalidos: Matei Visniec en esta obra nos muestra con toda su crudeza el drama actual de la inmigración, recrudecido por el de los refugiados. Magia teatral que conmueve, disfrute para la imaginación y el pensamiento que, una vez acabada la obra, nos dejan una profunda amargura. Y tal vez, el deseo de hacer algo. Con su genio dramático, que nos lleva de lo grotesco a lo terrible, de lo irónico a lo poético, de lo real a lo fantástico, Matei Visniec, maestro del humor negro, nos hace hasta esbozar una sonrisa, una sonrisa muy amarga, ante la catástrofe humanitaria que nos presenta en esta obra hecha de cuadros dramáticos donde se alternan diferentes líneas argumentales.
La cerimònia del Cant de la Sibil·la era celebrada, durant l'edat mitjana, amb variants més o menys locals i, sense dubte, amb diferències provinents de la tradició de cada lloc, des de Barcelona fins a l'Alguer, tot passant per Mallorca i Tarragona. Aquella cerimònia era posada en escena la nit de Nadal: en companyia dels profetes bíblics, la Sibil·la cantava i anunciava la vinguda de Crist i, encara, el Judici Final, tan temut i tan present en aquella època. El Cant de la Sibil·la a la Seu de València és una tradició valenciana que estem en condicions de reivindicar i conservar com una manifestació més de la nostra cultura local i compartida amb altres terres de la nostra geografia històrica. La interpretació que, de fa uns anys, posa en escena la Capella de Ministrers, dirigida per Carles Magraner, és l'evidència de la seua vitalitat, que fa prefigurar un bon futur valencià per a aquesta representació d'origen medieval. En aquest volum s'ha intentat aportar més llum al passat del Cant de la Sibil·la a la Seu de València, donar testimoni del seu present i potenciar-la en el seu recorregut futur.
Matei Visniec se dio a conocer al gran público con su teatro escrito en francés unos años después de su exilio voluntario en 1987. No obstante, desde muy pronto, durante los años de la dictadura de Ceauşescu, había escrito en rumano otras obras que, en su inmensa mayoría, no se representaron entonces en Rumanía, lo que no es de extrañar por los dardos críticos que lanzaba al régimen, a menudo falsamente disimulados en lo irónico o lo sugerido.Las tres obras que reúne este volumen pertenecen a ese periodo y comparten, además, dos rasgos: son relativamente cortas y el animal tiene un papel importante en ellas: el perro, el caballo y la araña, respectivamente. «El bolsillo del pan» pone en escena a dos hombres que discuten inútilmente sobre cómo salvar a un perro abandonado en un pozo. «Caballos en la ventana» muestra la inquietante conducta de unos caballos mientras asistimos a tres diálogos sobre la guerra –vivida o por vivir."La araña en la herida" nos traslada a la escena de la crucifixión, lo que permite al autor indagar sobre los seres humanos en una situación extrema. En las tres obras se despliega el genio artístico de Matei Visniec para hacernos esbozar una amarga sonrisa. Y una inquietud vital, nacida de la angustia de vivir en un régimen autoritario, pero también de la propia condición humana.
Dels contes que segueixen, sis no són estrictament inèdits. Aparegueren, amb petites variants en la majoria dels casos, publicats en revistes. Són els titulats «Un conte cruel» (publicat a La Relia, n° 2, hivern del 1984), «Plat únic i postres», «Al·lèrgia», «A la deriva», «Disputes conjugals» i «Ombres esvalotades» (publicats a L'Espill, n° 21, juny del 1985). Trobe que mantenen una unitat certa amb la resta i per això estan ací.
Els (tres) textos ací presentats, pertanyen al llibre que Xosé Luis Méndez Ferrin publicà sota el títol genèric d'«Amor de Artur». La traducció al català ha estat realitzada tenint com a base el text de la segona edició, açò és, la de 1983.
Un xic i una xica joves, o potser no tan joves, vestits de nuvis, rememoren el dia en què tot va començar. Tot allò que els porta hui ací per a iniciar un viatge al passat recent dinàmic, tendre i amb humor. Una història familiar, quasi real, en la qual els nuvis juguen i conviden a jugar, a ballar i a somriure, per bé que tot el que té un inici segurament ha de tenir un final. Esteu convidats i convidades a la cerimònia. 'Els Nuvis' és Premi Micalet de Teatre 2019 i Premio Teatro Autor Exprés 2019 de la Fundación SGAE en la traducció al castellà, realitzada pel mateix autor.