Acadèmia dels nocturns
Скачать книги из серии Acadèmia dels nocturnsPols de roses
Aquesta és una obra colpidora i tràgica que qüestiona la capacitat d'estimar de l'ésser humà, sobretot quan es troba en circumstàncies difícils. Una reflexió sobre la vida i la mort, l'escepticisme i les creences religioses, tot reivindicant l'amor homosexual des de la universalitat i la força dels sentiments profunds i autèntics. Aleix està decidit a fer fora de casa i de la seua vida Marc, amb qui conviu de fa cinc anys. El motiu no és precisament la falta d'estima; ben al contrari, n'està més enamorat que mai i per això vol estalviar-li el patiment de veure'l morir. La negativa de Marc a abandonar-lo en els pitjors moments condueix a destapar conflictes, fortaleses i pors, records i rancúnies i… els vertaders sentiments. Una rosa i la pols de roses seran tot el què Aleix necessitarà per a descobrir que potser l'amor és més durador que la pròpia vida.
Llum de lluna
Sempre s'ha dit que la lluna influeix d'alguna manera en tot el que fem. La lluna nova, per exemple, és el pitjor moment per començar una història d'amor; per contra, en lluna creixent és el moment més adient. En lluna plena es consolida fins que, com la mateixa lluna, comença a minvar. I sempre, sempre, amb un punt de misteri en cadascuna de les històries, ocult en la cara eternament amagada de l'astre. Fins que tot torna a començar una altra vegada… Per això, de vegades, les històries d'amor acaben com la lluna… Plenes, noves, en augment, extingint-se o, senzillament, desapareixent sota el mantell d'un cel negre…
Ni en cap mapa ni en cap història y otros escritos
Aquest llibre no és només un intent de reparar la injustícia que representa el desconeixement de Gori Muñoz en les seues diferents facetes creatives: la d'escenògraf, dibuixant, pintor i, la que ací es recupera, la d'escriptor. Aquests tres textos són també documents de primera mà sobre la sensibilitat de l'artista cap al seu passat, cap a la vida i l'art. Pertanyen a tres etapes vitals diferents: «Daumier» correspon a la seua joventut, quan s'havia instaurat la Segona República i l'escenògraf va rebre una beca de la Junta d'Ampliació d'Estudis per anar a París; «Pequeño itinerario bélico del hambre» va ser escrit en la maduresa, i està format per diversos relats ambientats en la Guerra Civil espanyola, i, finalment, «Ni en cap mapa, ni en cap història», escrit per un Gori sexagenari i probablement malalt, evoca la València que va deixar en la seua infantesa, la del primer quart del segle xx. En tots ells destaca el to descriptiu i minuciós de l'escenògraf que revela el secret de les coses, que indaga en la psicologia dels personatges, dels espais o de les situacions de l'època que li va tocar viure. També ens permeten apreciar el que poden significar els records des d'un exili interminable. Gori Muñoz (Benicalap, 1906-Buenos Aires, 1978) va ser un conegut dibuixant durant la Segona República i la Guerra Civil espanyola, i responsable del taller de decoració del Pavelló d'Espanya en l'Exposició Internacional de París de 1937. Després, en el seu exili forçós a Buenos Aires, va consolidar una prestigiosa carrera professional en l'escenografia teatral i cinematogràfica. Va realitzar més de 190 decorats per a pel·lícules del cinema argentí i gran part de les escenografies de les estrenes de les companyies espanyoles de l'exili republicà, entre elles la de Margarita Xirgu, tant a Buenos Aires com a Montevideo. Rosa Peralta Gilabert (Arboleas, 1962), investigadora i escenògrafa, va realitzar la seua tesi doctoral sobre l'escenògraf Gori Muñoz a la Facultat de Belles Arts de València. Ha publicat diversos estudis sobre l'escena i l'art en l'exili de la Segona República espanyola, i els llibres La escenografia de l'exili de Gori Muñoz (2002) i Manuel Fontanals escenògraf. Teatre, cinema i exili (2007). És membre del Grup d'Estudis de l'Exili Literari i del Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica, ambdós vinculats a la Universitat Autònoma de Barcelona.