Assaig
Скачать книги из серии AssaigIdees i paraules
Per què anem als cementeris? Queden encara llibreters? Per què se'ns vol classificar sempre com a membres d'un grup? Per què se'ns neguen drets culturals bàsics? Qüestions com aquestes i d'altres més abstractes, com ara per què ens fa por pensar o per què ja no som capaços de posar noms a les coses noves i ens limitem a emprar descripcions (telèfon mòbil) o sigles i prou (USB, GPS), constitueixen per a l'autor esperons per posar-se a escriure, en aquest cas en forma de textos breus, incisius, irònics. Uns textos que volen ser alhora entretinguts i entenedors i donar motiu per a la reflexió, intents de mostrar el caràcter de la nostra època. Des de la pròpia experiència, aquestes «càpsules de pensament» aborden situacions i personatges que el lector pot reconèixer fàcilment. Un assaig que vol il·luminar aspectes no sempre suficientment considerats i, per això, sovint sorprenents.
Assumptes pendents
El compromís cívic del filòsof, és a dir, el compromís cívic de qualsevol de nosaltres; l'abandó d'allò sagrat sense renunciar al misteri de l'existència del món; les experiències de la mort al voltant de situacions límit com la pena de mort, el suïcidi o l'eutanàsia, tot tenint present que la vida no és quelcom sagrat; els drets dels animals com una extensió dels drets que els humans ens atorguem a nosaltres mateixos; la qüestió de la nostra identitat com a persones; els problemes de les identitats sexuals a l'hora de formar una família, són els «assumptes pendents», és a dir, els problemes oberts tractats en aquest llibre. La reflexió que susciten apunta a una comprensió més pertinent de la condició humana, que destaca la responsabilitat individual, basada en el raonament informat, com a element clau, en la mesura que l'ésser humà s'enfronta a un ventall de possibilitats i ha de triar.
Identitat, (2a ed.)
«Identitat» és un concepte elusiu però central i omnipresent en tota mena de discursos sobre l'existència social i individual. Es parla d'identitat nacional, cultural, de grup, personal, col·lectiva, de la identitat d'un país, d'una ciutat, d'Europa, de la identitat corporativa… Fins i tot, de vegades, es fa l'elogi d'una mena de no identitat, que no deixa de ser una altra forma d'identitat. Però, sobretot, poques vegades s'aclareix el contingut precís del terme. En aquest llibre en forma de diàleg amb el periodista italià Benedetto Vecchi (director de Il Manifesto), el sociòleg Zygmunt Bauman explora el contingut i les transformacions d'aquesta noció al món modern, en un context de grans canvis 'relacionats amb el que en diu la modernitat líquida' en què les identitats esdevenen cada vegada més precàries i provisionals, sense deixar però de tenir una enorme significació, com a font de lligams necessaris i també com a espai de conflicte. La identitat, tot i el seu caràcter vague i ambivalent, esdevé un concepte clau per a entendre l'evolució de la vida social i personal en l'època contemporània, de creixent inseguretat i disgregació de vincles de sentit.
L'ofici de raonar
Aquest llibre recull un conjunt ampli d'articles i textos publicats per Vicent Soler -generalment a la premsa- al llarg dels darrers catorze anys, en els quals la societat valenciana ha viscut un període peculiar d'expansió econòmica amb data de caducitat, de grans projectes avui en crisi, d'hegemonia de la dreta, de convulsions judicials derivades de la corrupció i d'ajornament sistemàtic de la solució dels problemes reals. Vicent Soler aporta les seues reflexions i anàlisis sobre el país, l'economia, la política, l'Arc Mediterrani o l'Espanya plural, a partir d'un compromís valencianista i progressista sense defallença, marcat per la defensa del civisme, la raó i l'actitud constructiva. Aquestes pàgines recullen les motivacions més imperioses de l'autor, el desig de divulgar el seu pensament i l'esperança que servirà per a fer progressar el seu país.
La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan F. Mira
La rellevància de Joan F. Mira dins el món de la literatura i la cultura catalanes es fonamenta en una raó òbvia i evident: l'envergadura de la seua obra literària i intel·lectual, la massa de feina 'molt àmplia i sòlida' que ha fet durant quaranta anys. Tanmateix, potser el que més el singularitza és la seua condició d'escriptor i pensador tot terreny, que se sap moure, sense contradicció, entre els extrems del compromís ideològic i de l'erudició solitària, i el qual és capaç de sentir-se igualment còmode tant si fa un discurs en un míting polític com si remena, furga i investiga entre les lleixes de la biblioteca del Vaticà. Al llarg de sis dies de conversa, el periodista i escriptor Pere Antoni Pons aconsegueix un retrat fresc i acolorit, exhaustiu i apassionant de Joan F. Mira, el seu món i la seua època, explicat per ell mateix.