L'any 1344 es promulgaven les Ordinacions fetes per lo molt alt senyor en Pere terç, rey d'Aragó, amb les quals es regulava el funcionament de tots els oficials reials. En realitat es tractava de la traducció catalana de les Leges palatinae, que el mateix monarca va revisar i corregir. Al segle XVIII, el manuscrit s'envià des de l'Arxiu Reial de Barcelona a la cort de Madrid, i restà desaparegut fins que fou localitzat, ja al segle XX, en la Universitat de València. Fins ara, les úniques edicions modernes s'havien fet a partir d'una còpia del Set-cents. Afortunadament, l'edició que ara es publica recull íntegre el text de les Ordinacions i el protocol de la coronació utilitzant l'original del segle XIV, amb la identificació de les correccions i esmenes efectuades pel rei i un estudi introductori on es reconstrueix la història completa del manuscrit.
La documentació sobre el noble Hug de Cardona, senyor del Real i Beniopa, alqueries de l'horta de Gandia, ha estat localitzada i editada després d'una exhaustiva recerca en diversos arxius, fonamentalment l'Arxiu del Regne de València, el Archivo Histórico Nacional i l'Arxiu de Protocols Notarials del Patriarca de València. En conjunt, es recullen 357 peces documentals que abasten bona part del segle xv, aproximadament la meitat de les quals es publiquen en aquest segon volum de l'obra. Es tracta, doncs, d'una aportació de relleu per al coneixement de la història social de la noblesa valenciana en una època -el segle XV- plena de significacions, però també per la història del dret, atesa la rica informació sobre plets, sentències i altres actuacions judicials en el marc del règim foral vigent fins a la Nova Planta.
L'expulsió dels moriscos valencians el 1609 va causar una gran impressió en els contemporanis, que, des del punt de vista de la societat cristiana dominant, no tardarien a redactar escrits apologètics, com els textos cronístics que es recullen en aquesta obra. El primer, de Maximilià Cerdà de Tallada, havia restat inèdit fins ara, i a banda del seu valor historiogràfic, té l'interès d'estar escrit en la llengua del país en un moment ja de forta castellanització cultural. Els altres textos -d'Antonio del Corral, Juan Méndez de Vasconcelos, Vicent Pérez de Culla, Juan Ripoll i Cosimo Gaci, aquest darrer en italià- aporten una vasta informació tant sobre els fets concrets de l'expulsió com sobre la visió que d'aquest desterrament en tenien els sectors afins a la Monarquia hispànica. Es tracta, doncs, de cròniques 'menors' que complementen les grans obres més conegudes i obren noves perspectives d'anàlisi.
Aquest és el tercer volum que renuneix la documentació sobre el noble Hug de Cardona, senyor del Real i Beniopa, alqueries de l'horta de Gandia, localitzada i editada després d'una exhaustiva recerca en diversos arxius, fonamentalment l'Arxiu del Regne de València, el Archivo Histórico Nacional i l'Arxiu de Protocols Notarials del Patriarca de València. En conjunt, es recullen més de 1.300 peces documentals que abasten el primer quart del segle XV. Es tracta, doncs, d'una aportació de relleu per al coneixement de la història social de la noblesa valenciana en una època -el Quatre-cents- plena de significacions, però també per la història del dret, atesa la rica informació sobre plets, sentències i altres actuacions judicials en el marc del règim foral vigent fins a la Nova Planta.
Este manuscrito fue copiado por Nadal Yvanyes, monje cartujo del monasterio de Valldecrist, a mediados del siglo XV. Se trata de una obra miscelánea destinada a recoger todas las oraciones que necesitaban los monjes de la Cartuja. Un libro susceptible de ser utilizado en cualquier momento y lugar, con objeto de poder cumplir las obligaciones litúrgicas allá dónde los monjes pudieran encontrarse.
Heus ací el tercer lliurament d'un projecte ambiciós: reunir i publicar tots els documents relatius a la pintura valenciana anterior a l'època contemporània. El lector hi trobarà més d'un miler de documents sobre pintors i pintures. Aquest corpus documental continua i completa una tasca duta a terme per grans historiadors com Roc Chabàs, Lluís Tramoyeres, Josep Sanchis Sivera, Manuel Betí o Lluís Cerveró. En aquest volum, coordinat per Ferran Garcia-Oliver i dirigit per Ximo Company, Lluïsa Tolosa i Joan Aliaga, al capdavant d'un ampli equip d'investigació, no sols s'ha reunit, revisat i novament compilat tot el que ja es coneixia, sinó que s'hi han aportat nombrosos documents inèdits, exhumats després d'una llarga i pacient investigació en nombrosos arxius valencians, des dels grans dipòsits de la ciutat de València (Arxiu del Regne, Arxiu Municipal, Arxiu de la Catedral, Arxiu de Protocols del Patriarca) fins als arxius locals d'altres poblacions valencianes i l'Arxiu Històric Nacional de Madrid.