Fonts Històriques Valencianes
Скачать книги из серии Fonts Històriques ValencianesCartes de poblament valencianes modernes II
Aquest és el segon volum d'una obra que, de manera novedosa, edita exhaustivament les cartes de població valencianes dels segles XVI-XVIII. Les cartes pobles són els documents que utilitzà el poder feudal (monarquia, noblesa laica i eclesiàstica) per a dirigir els processos de repoblament i colonització. Durant el temps de les conquestes medievals de les terres d'Al-Àndalus foren un instrument usual en el marc del que anomenem la repoblació dels segles XII al XIV, i el mateix tornà a passar en un episodi crucial i traumàtic com l'expulsió dels moriscos valencians al principi del segle XVII. Però cal tenir en compte que també foren utilitzades per la noblesa o la corona al llarg dels segles en processos més locals de fundació de noves viles i localitats, de la posada en explotació de zones no cultivades fins aleshores i, en general, per regular o modificar les condicions de poblament dels vassalls d'una senyoria concreta.
Liber ordinum de la diòcesi de València (1463-1479)
El manuscrit que s'edita correspon a un 'Liber Ordinum' del bisbat de València en temps de Roderic de Borja com a titular d'aquesta diòcesi. Entre la documentació medieval emanada des dels bisbats, els 'Libri Ordinum' són els que recullen les ordenacions de clergues fetes pel bisbe de la diòcesi. En cadascuna s'inclouen dades concretes sobre els ordenats i el ministre de l'ordenació, sobre el tipus d'orde, lloc i temps, i sobre les condicions requerides als aspirants. Això ens permet conèixer la prosopografia del clergat, els seus efectius, les pràctiques i cursos seguits en l'accés a les ordes sacramentals, els orígens socials i familiars i, a més, les possibles expectatives quant a la carrera eclesiàstica, en aquest cas del bisbat de València a les darreries del segle XV.
Sexe i violència en la Corona d'Aragó
L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva centenars de plets que van recaure en la jurisdicció reial durant els segles XIV i XV. Entre aquests, se seleccionen i s'editen en aquesta obra una àmplia mostra de delictes sexuals i d'altres crims connexos: adulteris, estupre, violacions, prostitució, incest, agressions, raptes, intents d'enverinaments, homicidis i assassinats… La selecció, en aquest cas, s'ha orientat cap als protagonistes que no van ser grans personatges, sinó gent més o menys comuna. La tria valora el seu interès històric i, també, narratiu, és a dir, perquè els fets i els seus protagonistes apareixen ben caracteritzats i és possible aproximar-se al seu retrat psicològic. No s'han tingut en consideració, doncs, els processos que es referien a membres de la noblesa, excepte el d'Isabel Cornell, perquè hi poden intervenir d'altres consideracions de caràcter polític o social de major calat.
Joan Binimelis: Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles
Aquest volum, escrit per l'eclesiàstic Joan Binimelis (1538/9-1616), constitueix la primera edició crítica del Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca en la versió catalana que, com és sabut, és l'original. Sens dubte, aquesta part de l'obra, dedicada a la descripció geogràfica de Mallorca i de caràcter autònom respecte a la narració històrica i cronística, representa l'aportació més original de l'autor i la que manté més vigència i interès avui dia, tant per la modernitat del seu plantejament, com per la diversitat dels aspectes que són objecte de la seua metòdica atenció: situació geogràfica, afrontacions, proveïment d'aigua, cales i aptesa per a desembarcaments, cabuda i possibilitats d'ancoratge, demografia, dades econòmiques -produccions agrícoles i ramaderes–, dades històriques, règim jurídic, institucions, monuments i d'altres informacions rellevants de les poblacions illenques.
Els llibres de Consells de la vila de Vila-real I (1377-1394)
L'Arxiu Municipal de Vila-real conserva un total de seixanta-quatre Manuals de Consells que abasten des de l'any 1377 fins al 1521, cinc dels quals –els corresponents al segle XIV– són els transcrits en aquest volum (1377-1378; 1382-1383; 1383-1384; 1388-1389 i 1393-1394). Es tracta de documentació generada per la institució de govern local, el consell municipal i els seus representants, i és el resultat del seu aparell burocràtic que prefigura la conservació de la informació que es considerava pràctica, operativa i administrativa. Aquesta documentació reflecteix la quotidianeitat de l'activitat política municipal, que repercutia directament sobre els veïns mitjançant ordenances que regulaven totes les cares de la vida socioeconòmica, a més d'il·lustrar-nos sobre les relacions amb els nuclis propers o sobre altres temàtiques: intents de senyorialització de la vila, qüestions relacionades amb la ramaderia o el sistema de regs i els cultius, els membres de l'oligarquia municipal, els càrrecs, l'activitat creditícia i censal, etc.
Hug de Cardona
La documentación sobre el noble Hug de Cardona, señor del Real y Beniopa, alquerías de la huerta de Gandia, ha sido localizada y editada después de una exhaustiva búsqueda en varios archivos, fundamentalmente en el Archivo del Reino de València, el Archivo Histórico Nacional y el Archivo de Protocolos Notariales del Patriarca de València. En conjunto, se recogen 357 piezas documentales que abarcan buena parte del siglo xv, aproximadamente la mitad de las cuales se publican en este primer volumen de la obra. Se trata, pues, de una aportación de relieve para el conocimiento de la historia social de la nobleza valenciana en una época -el siglo XV- llena de significaciones, pero también por la historia del derecho, debido a la rica información sobre pleitos, sentencias y otras actuaciones judiciales en el marco del régimen foral vigente hasta la Nueva Planta.
Martí de Viciana: Libro tercero de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino
En esta parte de su Crónica, editada el 1564, Martí de Viciana, doctorado en Derecho en Valencia, notario de la corte del alcalde y justicia de Burriana, elabora una descripción topográfica de las poblaciones valencianas. El historiador escribió su obra en catalán, pese a que la publicó en castellano. Se trata de uno de los testigos más importantes de la época de las Germanías.
Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349)
La guerra de la Unión ha sido secularmente un episodio muy mal conocido de la historia del reino de Valencia, que se mantenía en sombras, erróneamente interpretado por asimilación a las Uniones aragonesas, aun así de carácter bastante diferente. La colección documental que ahora se publica, tiene su origen en la tesis doctoral del autor, investigación pionera que estableció el carácter propio de este movimiento político, el de mayor relevo ?y gravedad? en el País Valenciano medieval. Los documentos de la mencionada tesis doctoral, con alguna supresión, y sustancialmente incrementados por la incorporación de nuevos textos provenientes de la investigación posterior al Archivo de la Corona de Aragón, forman una compilación de 184 piezas, que alcanzan un segmento cronológico entre los años 1345 y 1356, dividido, de acuerdo con las fases significativas en el curso de la revuelta, en nuevo capítulos.
Els registres notarials de Miquel Llagària
Aquest volum conté la documentació generada pel notari Miquel Llagària, una activitat que es prolongà durant vint anys, des de la dècada de 1540 fins a l'any 1561. Procedent de Xàtiva, s'establí a Sueca, una comunitat rural de l'orde de Montesa que vivia un moment d'expansió agrària. A través d'aquestes actes es pot seguir la vida quotidiana d'una població formada sobretot per llauradors. Tota la vida social i econòmica de les famílies camperoles es reflecteix en els registres notarials, des dels capítols matrimonials fins als testaments i inventaris post mortem, passant per les compravendes, les cessions, l'endeutament o les procuradories. Fins i tot les actuacions del govern local de Sueca i les de la senyoria han deixat un rastre documental que inclou la recaptació d'impostos com la peita o el sequiatge i l'arrendament de drets senyorials, com ara el molí o la carnisseria.
Martí de Viciana: Libro segundo de la crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino
Los volúmenes que integran esta crónica nos han llegado a pesar de las trabas y las dificultades históricas. De los cuatro libros que conforman la obra, tan sólo quedan tres libros, puesto que el Libro primero, dedicado supuestamente en la ciudad de Valencia, sólo es conocido a través de las numerosas alusiones incluidas por Viciana en los otros libros cronísticos. En cambio, se conservan numerosas copias manuscritas del Libro segundo dedicado a la nobleza, a pesar de ser el libro más perseguido de la producción vicianesca. Se trata de una historia de los linajes aristocráticos valencianos que bien pronto suscitó el interés de historiadores y bibliófilos por la rareza de los ejemplares, la dificultad de reunir la obra íntegra y las trabas que se interpusieron entre la firme voluntad de publicación del autor y el estorbo que produjo entre la nobleza del País Valenciano.