Un conte a la butxaca
Скачать книги из серии Un conte a la butxacaLa princesa i el pèsol
Temps era temps, hi havia un príncep que volia casar-se, però no volia una noia qualsevol. Va buscar a les terres veïnes, sense trobar-ne mai cap que li fes el pes. «Vull una princesa que no sigui de nyigui-nyogui, una mitja princesa, o una princesa així així. Jo vull una princesa de debò!», deia al rei i a la reina.
Les set cabretes i el llop
Una cabra i les seves set cabretes vivien en una caseta al bosc. Un dia va cridar-les totes set i els va dir: Vaig a collir baies. No obriu la porta a ningú. Penseu que el llop pot venir disfressat…
La galeta de gingebre
Una velleta que vivia al camp en una casa molt bonica va fer una galeta de gingebre amb forma de ninot. El ulls els va fer amb panses i els botons amb nabius. La velleta va coure la galeta uns minuts i quan li va semblar que ja estava cuita, va obrir el forn i la va treure.
La sireneta
Al fons dun mar daigua blava com els lliris, en un castell amb parets de corall, vidrieres d àmbar i teulades de petxines de colors, vivia el Rei del mar. Havia perdut la seva esposa feia anys, i vivia amb la mare, una sirena velleta…
El soldat de plom
Era una vegada vint-i-cinc soldadets de plom, tots iguals, amb uniforme vermell, el fusell a lespatlla i la mirada al front. Només nhi havia un diferent: un que tenia una sola cama. Es veu que en el moment de fabricar-lo, el plom es va acabar i no li van poder fer laltra cama.
Aladí i la llàntia meravellosa
El jove Aladí no feia altra cosa que divertir-se. Un dia, un mag astut el va convèncer perquè lacompanyés al camp. El mag va encendre un foc. Després va llençar-hi una polsina màgica i sels va aparèixer una porta de pedra enorme. El mag va dir: Només tu pots alçar la porta que amaga el tresor. Però no toquis res, només agafa una llàntia.
La petita venedora de llumins
L'última nit de l'any, la nit de San Silvestre, nevava i feia molt de fred. Una nena petita caminava pel carrer sense sabates: havia perdut les sabatilles creuant ràpidament el carrer per evitar ser atropellada per un carruatge que anava molt de pressa. No va aconseguir trobar una de les sabatilles…
La Reina de les neus
Temps era temps, el diable va fabricar un mirall màgic que deformava les coses. Tot allò que era bonic el mirall ho reflectia lleig, i tot allò que era lleig ho tornava horrible. El diable es divertia mirant el món en el seu mirall màgic. Però un dia el mirall es va trencar i els bocins van caure a la Terra.
Polzeta
Hi havia una vegada una dona que volia tenir un fill, però no podia. Va anar a veure una bruixa i va demanar-li ajuda. La bruixa va donar-li una llavor dordi i va dir-li que la plantés en un test. La flor que en va sortir era semblant a una tulipa, i dins dels pètals la dona va trobar una nena alta com un dit gros.
La volta al món en 80 dies
Phileas Fogg era un ric gentleman britànic, metòdic i sedentari fins a lavorriment. Precisament per aquest motiu, de seguida va agradar molt a Passapertot, el nou criat acabat de contractar. Després duna vida moguda, en la qual havia fet de músic ambulant, de genet en un circ, dequilibrista i fins i tot de bomber, Passapertot buscava una feina tranquilla. Phileas Fogg, però, tenia un defecte: li agradaven les apostes.