Vet aquí que una vegada hi havia un jardí molt bonic, ple duna herba suau, grans flors i dotze presseguers que a la primavera somplien de poncelles de color rosa, i a lestiu, de fruites dolces. Els nens de la zona, en tornar descola, entraven al jardí i shi quedaven a jugar
Hi havia una vegada una nena que vivía amb la mare en un poblet. L'àvia, que vivia al bosc a mitja hora de camí, se l'estimava molt, i li havia regalat una caputxa de vellut de color vermell. Aquella caputxa li agradava tant, a la nena, que sempre la duia posada…
Hi havia una vegada un home que tenia un vell ase, amb el qual havia portat durant molts anys els sacs de farina al molí. Un día, l'home se'l va mirar tot pensant: "Estás cansat, ruquet meu. Demá em desfaré de tu. "Peró els burros són intel·ligents, i quan el nostre ase va veure aquella mirada, no va esperar l'endemá.
Un llenyataire vivia en un gran bosc amb la segona dona i dos fills de la primera dona, que era morta. Eren molt pobres, i no en tenien prou per menjar tots quatre. «Porta els nens al bosc i abandona'ls» suggeria de nit la madrasta al marit.
Hi havia una família de porquets que cada any creixia, perqué naixien porquets nous. Un any, com que havien nascut uns altres porquets, la mare va cridar els tres més grans, que es deien Pombo, Golli i Fonfon. «Fills meus, aquí ja no hi cabeu» va dir. «Heu de sortir a voltar món. Bona sort.»
Hi havia una vegada un rei vidu que tenia una filla anomenada Blancaneus. Un dia es va casar amb una dona bonica, però dolenta. La nova reina, que a més era bruixa, cada vespre li demanava al mirall: Qui és la més bella, mirallet? Si no em complaus et faré a trossets.
Hi havia una vegada un bon fuster anomenat Geppetto. Un bon dia, en Geppetto va a trobar una branca de fusta i va decidir que en faria un titella. «Es dirá Pinotxo!» deia mentre treballava. «Será un titella que saltará i parbará!»
Hi havia una vegada un cigala que, asseguda tranquil·lament sobre una fulla, prenent el sol de l'estiu, cantava tot el dia. Si passava un ratolinet o una rateta buscant llavors, la cigala cantava: "Ai rateta, quants afanys, Quanta feina tens tot l'any. Quants afanys, ratolinet. Tant feina i tu, desfet
Una vegada, fa molts anys, hi havia un nen que no tenia por de res. Li deien en Pere Sense Por. Un dia va dir: Marxo a veure món, potser així trobaré alguna cosa que em faci por, i va marxar.
Fa molts i molts anys, hi havia un llenyataire que tenia set fills, tots nens. El més petit i espavilat era tan alt com un polze, i per això li deien Polzet. La família cada cop era més pobra i no tenien prou menjar per a tots. Així va ser que el llenyataire va decidir dabandonar els fills. Un matí els va portar al bell mig del bosc, i els hi va deixar.