Crònica. Volum III. Miquel Parets

10. salamons: «salomons», ‘canelobres de molts braços, sense peu, penjats del sostre’.

[7.] De la momaria¹ y sarau que se li féu a Llotja

Abans que sa alteza no arribàs en Barselona, les damas y cavallés consertaren una bella festa per dita senyora, a ont avían de fer sarau y momaria y tornetx. Y per a dita festa, no trobaren lloch més al propòsit y més espayós que fou la Llotja dels mercadés, que és lloch prou ample y prou espayós. Y axí, uns quans d[i]es abans, hi treballaren molts dies en adressar dit puesto: primerament estaven, dites parets y columnas, tot cubert de draps de rras, del modo que solen adresar dit lloch lo dia de Nostra Senyora de Setembre, quant los mercadés fan la festa; y aprés, al capdemunt de dita estànsia, allà a ont se sol fer lo altar, aquí feren los estrados per sas altezas —en un lloch alt de a ont se podia² veure, de cap a cap, tota la sala—, ab son doser; y des de allí fins en terra, una devallada de pots,³ totes cubertes de draps de rras, a ont podien estar asentades totes les damas del sarau. Los catafals que avían fets en dit lloch eren cosa de mirar, per a que, des de mitja paret de dita estànsia, avien fet un biax de esgraonades fins arribar en terra, que tocave a las columnas de dita sala, de la una part y altra, de tal modo que sols restave, per a fer dita festa, lo lloch que y ha entre les dues rengles de columnes, que és lo mitx de dita sala; tot lo demés, de una part y altra, tot eren catafals a ont hi podien estar deu mil presones.

      Avien posada dita sala, de salamons tan espessos, que ere més clar que lo mitx del dia. Per lo entorn de les columnes del mitx avien fetes unes trasses y encaxos de fusta que estaven totes rodades de atxes, les unes sobre les altres, fins a la cornisa, y, per lo mitx de dites atxes, molts siris grossos, de modo que s’i cremà molt gran cantitat de sera.

Consertà’s la diada de dita festa lo dia de Santa Eulària, que és als 12 de fabrer 1646, y era lo dilluns de Carnestoltes al vespre. Y la dita senyora vireyna anà a vèurer la [4v] solemna professó que la siutat té votada de fer, per tal diada, tots los anys. Y la anà a vèurer a casa de Jaume Bru,⁴ tresorer, que estave a la plaseta dels Sombrarés.⁵ Y lo virey seguia dita professó ab una entorxa en la mà. Y aprés que fou feta dita professó y agueren sopat, acudiren les dames y la gent a dit lloch: anaren-hi los consellés y diputats, y tot lo més prinsipal de Barselona, y tanta multitut de gent que, a la porta, se posaven jutjes de la Audiènsia ab espases nues y pistoles en les mans, y encara no·n podían ser senyós. Arribaren les dames de la momeria, ab sos cotxos, les quals eren ab dues quadrilles. Que de la una era lo cap, de les casadas, dona Lluïsa d’Ardena, muller de don Juseph d’Ardena,⁶ les quals anaven totes vestides de brillans de encarnat y plata, ab uns turbans del matex en lo cap, ab moltes plomes blanques y encarnades, ab molt or y perlas y pesses riques per dits turbans; anaven molt escollades,⁷ ab riquísimes gargantilles y arrecades, casi a tall⁸ de turchs; anaven tan ricament posades que no·s pot dir ab ploma. L’altra quadrilla, de les donzelles, també eren sis, y era lo cap d’elles dona Rafela Margarit, filla de don Juseph Margarit, governador de Catalunya; anaven del matex tall de les altres sis, sinó que los colós eren diferens, que los blillans eren de blau y plata. També anaven molt ricament posades de gargantilles y turbans, y les plomes també eren blau y blanc. Los cavallés que avían de fer la momaria y dansar ab dites damas també eren dues quadrilles: sis casats y sis fadrins, tots també vestits —cada cuadrilla— de les⁹ matexes colós y brillans; los fadrins avien de dansar ab les casades y los casats ab les donzelles; y lo cap dels casats ere¹⁰ don Juseph Margarit, governador, y lo cap dels fadrins ere¹¹ don Hieroni Tamarit;¹² anaven també ab turbans y plomes com les dames, ab moltes bronjas¹³ y pesses per los turbans. Aportaven, cada hu dels dotze cavallés y dames, una entorxa cada hu, daurades y pintades de la matexa color dels vestits. Ademés de les dites dames y cavallés de la momaria n’i avia molts de altros, vestides de molta gala y or —com ab altros saraus ordinaris—, també per a dansar.

En estar a punt tot, que fou a les vuyt ho nou ores de la nit, varen venir sas altezas: la vireyna entrà per la porta dels Tarongés,¹⁴ y lo virey entrà per part de darrera, que venia exí a l’endret del¹⁵ doser per una escala que avien feta de part darrera —una a cada part— a dues finestres que y ha de la part del General.¹⁶ Y axí, en ser asentats y posats ab sos estrados, bax del dosser, comensaren la festa. Estave aquella quadra tan plena de gent y ab tans de llums y ab tanta riquesa de damas tan ricament posades, que no y avia més que desijar. Y axí, primerament, fou lo sarau ab moltes danses, y un catafalet en lo mitx, arrimat a un pilar, per los músichs, los quals eren molts ab molta diversitat de instrumens, que, com lo lloch era gran, era manester que los músichs fosen molts. Aprés que agueren molt dansat, feren la momeria: los cavallés entraren, sis de cada part, per les dues escales que tinch dites que lo virey pujà, y les dotze damas entraren per l’altra part de l’ort, tots ab ses entorxes ensesas, y se vingueren a encontrar en lo mitx; y aprés de aver feta la deguda cortesia a sas altesas, comensaren lo ball, lo qual anaven tan brillans y resplandens, y ab les atxes que aportaven, que aparagué molt bé. Durà aquex ball serca de una grossa ora, y aprés tornaren altre vegada a proseguir les danses. Y los dits dotze cavallés de la momeria se n’entraren a armar-se, ab petos y seladas, ab molta ploma, y sis de cada part feren un rich tornetx. Y a l’últim, una famosa folla,¹⁷ ab sos tabals y trompetes, com si fosen los tornetx se solien fer altro tems en lo Born.

Lo millor de tota aquexa festa fou la col·lessió,¹⁸ que sa alteza prengué a son càrrech de fer-la fer y pagar-la; y per dit effecte manà fer quaranta robas de confitura càndida del millor offissial de Barcelona, que y avia de tota manera de comfitura y pastes reyals, y totes les comfitures comfitades en sucre que se sàpien anomenà, lo qual costave molt grandísims ducats. Y en lo mitx de dita festa, hisqueren molts cavallés en cos, ab ses basines, anant servint y galanteant les damas, que era cosa de mirar; y exien de dins la istànsia del Dret Nou, a ont se eren ordenades y posades a punt dites basines.

Seria may acabar aver de espasificar tota la dita festa,¹⁹ sols diré que, en Barselona, avia molts anys que no s’era feta una festa més bonica. Durà, dita festa, fins a les quatre oras de la matinada, que casi era dia, la qual anà ab molt gust y contento de tots. Y no s’i prengué ningun dany, per aver-i tan gran concurs de gent, si no fou un soldat de la guarda de sa alteza que, tenint la carrabina la culata en terra, se li desparà y li pagà a les barres, y va morir dins de una ora; y no s’i rebé altro dany. [5r]

1. momaria: «momeria», ‘dansa mímica’.

2.