Crònica. Volum III. Miquel Parets

y tanbé hi avia un doser ab una cadira desota, que també menjave bax de dit doser; estave tan ben adornada que era cosa de mirar. Que també féu fer aquella galeria llarga que hix al pla de Sant Fransesch, ab set finestres, tota rajola valentiana per terra, y lo sostro fet a modo de alcova, y tot molt blanch. Y aver de dir les hobres que dit senyor manà fer en dita casa, seria may acabar.

      En estar la dita casa a punt per a que la dita senyora pug[u]és aposentar-s’i, se consertà la diada de la entrada, que fou als dimecres, als 7 de fabrer 1646. La qual senyora passà molts grans frets y moltes neus per lo camí, que féu un ivern molt fret, y venint de camí tan lluny y aver de passar terres tan fredes, és sert que avían de sentir molt fret. Abans que ella no entràs en Catalunya, ja se n’anaren moltes dames de assí a rebre-la en Perpinyà, ab moltes gales y vestits riquísims, y molts cavallers; y axí, la reberen en Perpinyà, a ont se li feren moltas festes, y per totes les siutats y llochs que passave tanbé se li feyen moltas festes y molts presens. Lo virey li anà a fer la primera visita a Ostalrich, a ont vingué ab ella fins a Granollés, y ap[r]és vingué en Barcelona. Y lo dia abans no entràs assí, també la anà a veure en Sant Andreu, a ont la rebé; y, aprés de éser-se folgat un bon rato ab ella, pujà a cavall, ab altros cavallés que l’acompanyaven y lo governador, y se n’entrà en siutat.

Y lo endamà, com tinch dit, que fou als 7 de fabrer 1646, fou lo dia que entrà en Barselona. Avia desliberat la Siutat de que se li fes la matexa entrada com a son marit. Y entrà per lo portal de l’Àngel. Avien avisat, per dita entrada, tots los quatre tèrsios de les companyes de la Siutat, que són los ofisials d’ella, y des de la Creu de Jesús,⁵ tot lo camí y carrés, tots estaven posats en ala, y per les plaçes y llochs amples avien formats escuadrons. Isqueren-la a rebre, a la Creu de Jesús, los senyós consellés y diputats y demés tribunals, com si entrave lo matex virey, acompanyantla fins a son palàtio.

Lo modo que ella entrà fou: que anaven devant los tres trompetes de sa alteza, ab ses llureyes, y aprés, quatre alacaios grans, ab sa llureya blava y ses visarmes;⁶ aprés venien dotze azèmilas carregades ab los rebostés de sa alteza; aprés venían molts cavallés catalans y fransesos, que, com alesores les campanyes estaven retirades, se trobaven molts cavallés y offisials de guerra dins Barcelona, los quals avían tretes unes riquísimes galas, tan catalans com fransesos, los quals eren molts; aprés venien los senyós consellés, ab sos cavalls y ab sa acostumada senyoria. Y lo conseller en cap, don Fransesch Sorribes, anave lo últim de tots, al costat de la vireyna, la qual anave⁷ ab una llitera de vellut carmesí, tota taxonada [3v] de tatxes daurades, ab molts sarrells y pasamans de or; y anave, la llitera, tota descuberta de dal, com la que entrà en Barselona la reyna de Ungria,⁸ de modo que totom la podia ben vèurer: era una delicada senyora, molt polida, y una cara molt onesta, y jove, ab una cara molt alegre demostrant voler molt aquesta terra. Anaven, entorn de dita llitera, molts patjes de sa alteza que aportaven la llureya blava y calsatirats, que és de la matexa llureya del rey, que, com ell és cavallerís major del rey, lo rey li avie donats 24 alacayos de sa llureya; anaven-i també molts soldats de cavall de la guarda de sa alteza, y son capità de la guarda. Y tras⁹ de la llitera de sa alteza venia la sua carroça, ab sis riquísims cavalls blanchs, y era tota de vellut carmesí: lo cobertor y portaleras, y dintre y fora; y estave, per sobre de dita carroça, tota guarnida de unes franges de or y plata que tenían tres dits de ample, y uns sarrells, per dintre y fora, que tenían més de un palm de llarch; la guarnisió que y avia dintre era cosa que pasmave; y era molt grandísima y era molt millor que la que aportave lo rey de Castella ni la reyna de Ungria en Barselona. Dins de dita carroça anave la aya y les damas de dita senyora, les quals eren molt gentils dones: avie-n’hi sis ho vuyt. Y aprés venia altra carroça ab altres criades. Y aprés, les carroças de les damas de assí que les eren anadas a rebre, que no la dexaren fins que fou a palàtio.

Lo camí que féu dita senyora, des del portal fins a palàtio, fou aquest: que entrà per lo portal de l’Àngel, com tinch dit, y per la plaça de Sant·Ana y casa del marquès de Aytona,¹⁰ y per lo carrer dels Botés y plaça Nova, y devant lo Palau del Bisbe y per lo pla de la Seu, y devant lo Palau del Rey y plaça del Rey, y Bòria, y capella d’En Marqús, y per lo carrer de Moncada y Born y Vedriaria, y devant la Sala de les Armes y Clavaguera de Llotja, y se n’entrà per los Canvis y hisqué al carrer Ample, y dret a palàtio, a ont lo virey la estave aguardant. Però lo virey ja l’anà a vèurer sobre lo portal de l’Àngel, dins la capella de l’Àngel Custodi,¹¹ per vèurer-la entrar; no que estàs que totom lo pogués vèurer, sinó que la volgué vèurer entrar, y vèurer lo gran concurs de gent que y avia acudida, que no·s pot encarir ab lletra la gran gent que y avia acudida; y com la vireyna fou entrada, lo virey se posà en lo cotxo y per altra via se n’anà a palàtio, aguardant-la fins que entrà en casa.

En lo punt que sa alteza entrà, tirà tota la artilleria que per aquex efecte avien posada per tota aquella muralla, y aprés, seg[u]idament, de una part y altra, tiraren tots los baluarts y torres, y per tot lo camí dit que dita senyora passà, sempre estaven desparant los¹² mosquets y arcabusos, que tot se n’entrava; y a l’entrar de sa casa, allà al baluart de Sant Francesc, també hi avían posades moltas artilleries y molts mascles que tots despararen, de tal manera que, de contínua, no parexia sinó que tot era un tro. De aquex modo arribà en son palàtio. Déu los déxia estar molts anys en aquesta terra, que, si Déu li dóna vida al virey, ell nos traurà la guerra de Catalunya.

      Y axí, fou una entrada tan regosijada y tan aplaudida de tot lo poble com fins assí se’n sia feta en Barcelona.

1. Margarida de Lorena.

2. La relació de Parets es pot contrastar i ampliar amb la que ofereix Magí Sivillà, «De la llegada en Barcelona de la Sereníssima Condesa de Harcourt en Perpiñán, Gerona y Barcelona, y de la fiesta que la Deputación en su Casa y el governador de Cataluña en la Llotja de Barcelona, le dieron ostentosas», Historia General..., op. cit., pp. 842-847.

3. regola: llegiu «rajola».

4. quadra: ‘sala gran’.

5. Prop del portal de l’Àngel. Vegeu Agustí Duran i Sanpere, Barcelona i la seva història, 3 vols., Barcelona, 1972-1975, vol. I, p. 617.

6. La visarma es considera l’antecedent de l’alabarda.

7. anave: seguit de «al cos», ratllat.

8. Es refereix a Maria d’Àustria, filla de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria. Casada amb Ferran III, rei d’Hongria, vingué a Barcelona, el febrer de 1630, per embarcar-se. Vegeu el cap. 30 del Llibre Primer (ff. 26v i seg.).

9. tras: al ms. «tros»; corregim d’acord amb el sentit.