Crònica. Volum III. Miquel Parets

França al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700), Catarroja-Barcelona, 2006, i Daniel Aznar, Cataluña y el rey. Representaciones y prácticas de la Magestad durante el cambio de soberanía (1640-1655), tesi doctoral, UB, 2015, pp. 343-351.

5. Sobre aquestes negociacions francoespanyoles que amenaçaven amb la segregació del territori català, vegeu Antoni Simon i Tarrés, «L’entrada de Catalunya en el joc de la política internacional europea del segle XVII. Lectures polítiques del primer intent de segregació del territori català», dins Òscar Jané (ed.), Del Tractat dels Pirineus..., op. cit., pp. 221-232.

6. Concretament, Josep d’Ardena arribà a Barcelona el dimarts 12 de juny de 1646. Vegeu DGC, vol. VI, p. 144.

7. llevàs: repetit al ms. després d’un canvi de ratlla.

8. En la reunió del Consell de Cent de 19 de juny es deliberà revocar a Francesc Martí i Viladamor del càrrec de batlle general, essent habilitat per a tal lloc Dídac Cisteller. Així mateix, Josep d’Ardena fou desinsaculat per a tots els càrrecs municipals (MNA, vol. XIV, pp. 186 i seg.). Josep Capdeferro ha reconstruït amb detall el procés incoat a Martí i Viladamor a «Francesc Martí i Viladamor (1617-1689): un catalan (trop?) fidèle au roi de France», dins Yves-Marie Bercé (ed.), Les procès politiques (XIVe-XVIIe siècle), Roma, 2007, pp. 425-449.

9. El dia 20 de juny de 1646 Francesc Puiggener, donzell del braç militar, fou escollit pel Consell de Cent per anar a París, i sis dies més tard jurà el càrrec d’ambaixador (MNA, vol. XIV, p. 190). Sobre la seva legació, vegeu Manuel Calvo Rodríguez, «L’ambaixada catalana de Francesc Puigjaner a París: de juliol de 1646 a març de 1647», Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 18-II (1998), pp. 81-88.

10. Al ms., al marge esquerre, la mateixa mà anota «altro enbaxador en París».

[18.] Còpia de una carta (de un capítol de una carta) escrita per mosiur Teller,¹ del Consell del Rey nostro senyor y secretari de Estat, enviada a l’ilustrísim senyor de Marcha, llegida als molt ilustres senyós consellés y Consell de Sent de aquesta ciutat² de Barcelona

Senyor, los espanyols, per a posar disensió entre lo rey y los confederats, avien fet entendre, als enbaxadós dels prínseps medianers de la pau en Monster,³ que lo rey catòlich avia⁴ remeses las condisions de la pau a la voluntat del rey nostro senyor, y, en lo matex tems, feren entendre —contra tota veritat— als olandesos que lo rey catòlich estave concordat ab França, ab condisió que lo rey nostro senyor se casaria ab la infanta de Espanya, la qual aportaria en dot los Països de Flandes mediant la restitutió de Catalunya; de tot lo qual és sert no se n’à tractat ninguna cosa, ni en tot ni en part.

      Després, la reyna nostra senyora, avent feta la resposta als ministres dels prínseps medianers de la pau, que sa magestat remetia las condisions a la magestat catòlica, ab tal que considerasen lo estat present de las cosas, las ventatjes que la França tenia de totas parts, y los progresos que sas armas podían fer durant la continuatió de la guerra.

      Lo rey catòlich ha consedit, per a alcansar la pau, de consentir que França detinga quatre vilas en los Països de Flandes, és a saber: Bapauma, He[s]din, Sanser, y altra, ab condisió que li à de restituir las [11r] provínsias senseras y un gran número de siutats y plaças fortas que la França ha conquistadas contra ell; y que las fortificasiones del Casal seran arrazadas; y que [l]a França fassa lliga ofensiva y defensiva ab ell.

      Aquesta proposisió ha estranyat a sas magestats, los quals pènsan que ells pretenían que avían de dexar Catalunya, a la qual protectió y defensa no faltaran jamés. De manera que, los de aquest Prinsipat, no tenen que témer que·s fasa cosa, en lo tractat de la pau, que·ls sia ab perjudisi algú, suposat que, a més de la inclinatió que sas magestats tenen de defensar y amparar-los sens interès algú, no podran abandonar-las sens rebre un notable dany y gran perjudisi per sos estats.

      Firma: Monsiur de Teller, dels consellés del rey nostro senyor y secretari de Estat

1. Michel Le Tellier (1603-1685), polític francès. El 1643 fou nomenat secretari d’Estat de la Guerra.

2. ciutat: «Ci» corregeix «de».

3. Münster.

4. avia: al ms. «avian»; corregim d’acord amb el sentit.

[19.] Carta que anvià la reyna,¹ ho la magestat chrestianísima, que Déu guart, al serenísim senyor compte de Aucourt, virey y capità general en lo Prinsipat de Catalunya, tocant al tractat de la pau general entre los prínseps crestians, en Münster. Còpia²

Mon cosí, vós veureu, per la memòria que va ab aquesta, lo que se ha estat proposat y negossiat, fins al present, en Münster, per lo tractat de la pau general, a las cosas que pertanexen a esta corona y ab los de Catalunya. Y perquè jo he cregut que ninguna persona no donaria millor a conèxer, al[s] diputats del Prinsipat y als consellés de Barselona, las bonas intensions de la reyna regenta, madama ma mare, y los matexos per los avantatjes de Catalunya en aquest subjecte, que don Joseph d’Ardena, llur enbaxador, à estat molt content de trobar-se ab disposisió de anar per la posta a Barselona, prinsipalment per aquest fi. Y, sense assò, jo lo he fet molt particularment informar, de una viva veu, de tot lo que se ha passat en dit negossi, y que la dita memòria conté tot lo que se ha negossiat. Jo he volgut fer-vos aquesta lletra, per lo avís de la reyna regenta, ma dita dama y mare, per dir-vos que ma intensió és (no obstant lo que me asegura que lo dit don Joseph farà molt bé y ab fidelitat tot lo que se li és estat encomanat sobre dit cas) que ajau de donar bé a entendre, als dits dos consistoris y a tots los que vós conexereu que sia al propòsit, la sinseritat de mas intensions en aquest subjecte, del modo de proseir de mos plenipotensiaris per la pau, y los interesos de Catalunya y los de ma corona són la matexa cosa; no y ha ninguna cosa que·m puga obligar a me desaparar³ dels justos drets de aquesta corona sobre la dita provínsia, y los aventatjes que aquest estat rebrà per sa conservasió.

      Vós donareu bé a entendre, dins los esperits de tots, aquesta opinió, y lo matex fareu al poble, de manera que ningú no u puga duptar; donant-los a conèxer que las treves de llarchs anys que són estades proposades per lo matex efecte per a retenir a Catalunya, com si fóra un tractat de pau. De lo que me descansaré sobre vostra prudènsia y afisió acostumada, y donant orde al senyor de Marcha de hi ajustar sos cuydados ab los vostros per lo matex fi, com de un negossi que no s’i sabria aportar prou aplicasió. Jo no tinch que dir-vos més sinó pregar a Déu que Ell vos tinga, mon cosí, en sa santa y digna guarda.

      Escrita a Compigne, als 18 de maig 1646.

      Louis

      Aquexa