Crònica. Volum III. Miquel Parets

y a bon tall.

Los sitiats, fins alesores, no avien fet sortides de consideratió —encara que sien ben fortificats—, perquè aquella que feren al quartel de Vilanoveta, que era governada, des de la mort del senyor compte Xavot, per lo senyor marquès de Gesures, lo qual, esent estat⁸ advertit que los enemichs eren exits ab cavalleria y infanteria, y que avien rechasada nostra guarda, se posà en estat de los carregar, fent promptament muntar a cavall lo que·s trobà de més prest; que los féu sustentar, de una part, del regiment de Baltazar, ab lo qual féu cargar als enemichs ab tal vigor y ab tan gran conducta que, encara que los enemichs eren molt superiors en número, ell los forçà de retirar-se, ab pèrdua de més de vint offisials o soldats que restaren sobre la plaça, y deu ho dotze presoners, dos dels quals aseguraren aver vist com se’n portaren don Gregorio de Brito,⁹ governador de Lleyda, nafrat de una mosquetada al través del cos. Però lo dit marquès, repusant¹⁰ ab tan gran valor als enemichs, fou mort de una mosquetada, juntament ab lo senyor Lecxignan, primer capità de son regiment de cavalleria, y dos ho tres altres soldats de cavall.¹¹

Aquex marquès de Gesures y de Vinebre¹² era homo molt [8v] prinsipal, molt més que lo compte Xavot, y de molt més rica casa; omo molt jove y ereu de la casa, que bé se conegué, que l’aportaren en Barcelona y, en Sant Francesc, li feren molt solemnes onres; y lo posaren dins una caxa de plon,¹³ sostinguda de altre caxa de fusta, y lo aportaren en França ab unes andas, que era cosa de gran cost.

Los enemichs de la campanya estaven a la vora de Sinca, entre Fraga y Monçó, en lo qual lloch juntaven llurs tropas, que treyen de llurs guarnisions de ses plaçes, y las llevas que feyen dins Navarra y Aragó, per ajuntar-se ab lo que·ls resta de l’exèrsit passat a fi de posar-se en estat de poder socórrer Lleyda, ho fer alguna diversió.¹⁴

1. Parets intercala aquest episodi puntual, que no apareix al fullet, i uns paràgrafs més avall reprendrà la relació del setge.

2. Philippe de La Mothe-Houdancourt, a qui ja ens hem referit en el Llibre Primer de la crònica de Parets.

3. Convent de Sant Francesc, a la part baixa de la Rambla, davant de les Drassanes.

4. cabots: peixos de la família dels gòbids (Gobius sp).

5. brundoneres: «brandoneres», ‘canelobres per a atxes’.

6. L’opinió expressada per Parets sobre el comte de Chabot és corroborada pels DGC (vol. VI, p. 143): «Esta mort causà molt gran tristor als cathalans, per ser persona molt volguda y amada d’ells, per sa bona naturalesa y amor gran que tenia a tots los cathalans».

7. A partir d’aquí es torna a recuperar el fil de la narració del fullet que seguim.

8. estat: al ms. «estats»; corregim d’acord amb el sentit.

9. Militar de nacionalitat portuguesa, designat governador de Lleida per Felip IV després de la capitulació de l’exèrcit francès el 31 de juliol de 1644. Sobre aquest militar al servei de la monarquia espanyola, vegeu Manuel Jiménez Catalá, Don Gregorio Brito, gobernador de las armas de Lérida (1646-1648), Madrid, 1919.

10. repusant: ‘repel·lint’ (cast. repujar).

11. El següent paràgraf no consta al fullet que seguim.

12. Parets es confon. En realitat es tracta dels marquesos de Gueres i de Vinebre, morts el 4 d’agost de 1646 al setge de Lleida.

13. plon: llegiu «plom».

14. Accions per atraure les forces de l’enemic a llocs diferents, per dividir-les i debilitar-les. Aquí s’acaba el fullet que hem seguit.

      [15.] De com aportaren en Barcelona los dos fills del compte Aucort, virey de assí

      Per a que nosaltros los catalans coneguésem la voluntat y affisió que lo serenísim compte de Aucourt, virey y capità general de aquesta provínsia, tenia en aquesta terra, no tan solament se acontentà de fer-i venir sa muller, la prinsesa, ni de establir ses armes per molts llochs de palàsio, avent fetas moltas obras en ell, y, per mostrar major voluntat en aquesta terra, volgué fer venir dos fills que tenia.

Y axí, entraren dins Barcelona dilluns, als 28 de maig 1646. Hisqueren-los a rebre alguns cavallés prinsipals de assí; avent-hi anat, ja abans, lo tresorer y altros per a rebre’ls en Perpinyà y acompanyar-los fins dins Barcelona. Y axí, entraren dit dia, ab ses carroças, molt acompanyats de cavallés de assí y fransesos. Éran dos minyons, que lo major tenia quatre anys y mitx, y l’altro, poch més de tres anys; anaven molt ben posats, vestits de espolí¹ de plata y encarnat, y aportaven cotetas² llargas ab mànegas de patge; y aportaven sos talaÿns³ y espasetas, ab les guarnisions de plata. Y eren uns bells minyons, ab bella fas de cara, que donaven molta semblansa a son pare. Y son pare era alesoras en campanya, y ells estigueren en lo palàsio, ab sa mare, fins a tant Déu fos servit dexar tornar a son pare de campanya, victoriós.

1. espolí: ‘tela de seda fabricada amb flors escampades i entreteixides a manera de brocats’ (DCVB, s. v. espolim).

2. cotetas: diminutiu de «cotes».

3. talaÿns: «talaí» o «taalí» és una corretja o cinta que, descansant damunt una espatlla, creua el cos fins a la cintura i sosté penjada l’espasa (DCVB, s. v. taalí).

[16.] Passa avant la continuasió del siti de Lleyda y lo que ha passat en la presa de Alguayre. Juntament va lo que ha passat al governador de Tarragona, Totavila,¹ en lo siti que intentà posar, en dit tems, a la vila de Monblanch; y la crueltat que feren, al lloch de La Guàrdia,² al retirarse en Tarragona