Crònica. Volum III. Miquel Parets

a mòurer les dites coses de les paus, la reyna tornà a enviar a demanar que li enviasen altra persona per a poder tractar los negosis, y defensar lo de Catalunya quant se vindria que tractasen d’ella, per a que la reyna no volia fer ni cloure ninguna cosa sense consentiment nostro.

Y axí, per a tractar dits negossis, se anomenà que y anàs la presona de misser Martí,³ fill de misser Martí,⁴ que alesores era jutje de l’Audiènsia, ome molt jove y inteligent en aquexas matèrias. Y axí, se li donaren les instructions, y també que seguís, en tot, lo parer de les instructions de don Juseph d’Ardena, governador de la cavalleria catalana que alesores era en París —que se n’era anat de assí lo dia de Sant Andreu passat,⁵ a la tarda, que y era anat per a besar la mà a la reyna, de algunes mersès que li avían fetes—; y també la Diputatió li donaren algunes instrucsions per a poder tractar alguns negosis de la provínsia. Y per lo tant, feren que lo dit misser Martí y ell tractasen les coses de aquesta provínsia.

Y lo dit misser Martí partí, de assí de Barcelona, divendres, als 16 de abril 1646. Y per avall se dirà, en cartes [...],⁶ lo que resultà de dita anada, y lo mal que avien fet envers aquesta provínsia.

1. Münster.

2. En realitat, el desembre de 1644 la reina regent Anna d’Àustria ordenà a Josep Fontanella d’abandonar Münster i retornar a Catalunya. Sobre aquesta ambaixada, vegeu Jaume Costa, Artur Quintana i Eva Serra, «El viatge a Münster dels germans Josep i Francesc Fontanella per a tractar les paus de Catalunya», dins Brigitte Schlieben-Lange i Axel Schönberger (eds.), Polyglotte Romania. Homenatge a Tilbert Dídac Stegmann, vol. I, Frankfurt, 1991, pp. 257-294; també Fernando Sánchez Marcos, «El futuro de Cataluña: un sujet brûlant en las negociaciones de Münster», Pedralbes. Revista de Historia Moderna, 19 (1999), pp. 95-116.

3. Francesc Martí Viladamor (Puigcerdà, 1616 Perpinyà, 1689), jutge de l’Audiència de Catalunya i cronista reial. Sembla que en l’elecció de Martí com a representant de les institucions catalanes a Münster fou decisiva la intervenció de Pèire de Marca.

4. Francesc Martí i Viladamor (pare), doctor en dret i també afecte a la causa francesa.

5. 30 de novembre de 1645.

6. Espai en blanc al ms.; es refereix al f. 10 (cap. 17).

      [10.] De com los castellans prengueren lo fortí de Térmens

Ja auran llegit en lo altro llibre, en lo siti y rendiment de Balaguer,¹ que, per conveniènsia de poder pendre dita siutat ho vila y per a poder lo nostro exèrsit tenir comunicasió de desà y de dellà lo riu, féu fer sa alteza un grandísim fort, entre Lleyda y Balaguer, a un lloch que, de dasà lo riu, era Térmens, y de dallà, era Menargues. Y lo dit fort era tot de terra y fexina, fet ab molts redutos y puntas de diamans, ab molts fosos y valls rodats de aygua del riu, de modo que era una gran fortaleza, que lo tems que sa alteza tingué dit siti, tenia aquí sa plaça de armas y tot son manester, y, a un manester, li servia de retirada, lo qual ho tenia molt [7r] ben guardat.² Y aprés, guanyada que tingué la plaça de Balaguer, ja·n féu retirar la artilleria y molt bagatje, y quant los camps se retiraren, també hi dexave guarnisió; y axí, ho conservave per a rahó de estat y tanbé per a posar lo siti a Lleyda, la primavera vinent, a bé que ja tenia lo pas del riu per Balaguer.

Però als castellans de dins Lleyda los feya una gran nosa, que·n tenían un gran padrasto;³ y sabent que y avia pocha guarnisió, traçaren, ab un sargant fransès, de que la entregàs, lo qual se digué que lo estrenaren⁴ molt bé. Y axí, un vespre que lo dit sargant entrà de guarda, que fou als primés de abril 1646,⁵ féu la trasió de aquesta manera: que ell estaria de guarda a la porta de dit fort, y que ells, a boca de nit, que partisen de Lleyda dos ho tres mil hòmens, y que abans del dia serían a dit fort, y que ell los donaria lo nom —que lo sargento, dies avia, l’avia donat als castellans. Y aquexa nit, a la matinada, va donar a les postes lo nom que ell estave consert ab los castellans.

      Y axí, abans del dia, los castellans entraren per la porta de dit fortín ab lo nom, y quant foren dintre trobaren la de més gent adormida; y axí, a cop de espasa, mataren-ne alguns, y altros se n’escalaren, y altros que·n prengueren, y, de aquex modo, rendiren dit fort; avie-y tanbé algun tèrsio del batalló, que també ne varen patir molts. Y axí, rendit que·l tingueren, se n’aportaren totes les provisions y munisions, y moltes altres coses que y avia, a Lleyda; y lo fort, tot lo espatllaren y arrasaren, perquè los estave molt mal, per éser tan prop de Lleyda.

1. Vegeu caps. 199-200 del Llibre Primer (ff. 138r-139r).

2. El fort de Térmens havia estat construït pels francesos l’estiu de 1645 per reforçar la defensa de Balaguer i, alhora, ser una base per atacar Lleida.

3. padrasto: «padrastre», ‘destorb’.

4. estrenaren: ‘gratificaren’.

5. La conquesta de Térmens per les tropes espanyoles dels generals Brito i Sabach es produí el dia 7 d’abril de 1646. Uns vuit-cents soldats francesos foren fets presoners.

      [11.] De com beneÿren la terra

      A petisió dels ortolans de la present siutat, los quals enviaren a sercar un jubileu del Sant Pare per a beneyr la terra, que·ls aparexia que no donave lo fruyt que avia de donar; y axí, per medi de las orations de algunes bones ànimes, fos servit Nostre Senyor de donar la benedictió a la terra.

Y axí, lo jubileu fou de aquesta manera: que dimecres, als 11 de abril 1646, totom dejunà —no que fos forsadament, sinó per molta devotió— y an๠a la església: que volien-y pregar allà que Nostro Senyor volgués donar sa benedictió sobre la terra; y guanyaven jubileu plenísim.

Y aprés, lo diumenja vinent, que comptàvem als 15 de abril 1646, se féu una solemne professó per anar a beneyr la terra al lloch acostumat, que és lo portal dels Tallés, partint de la Seu ab moltes lluminàries de confraries, ab moltes devosions, anant-hi los consellés y sa alteza; y com no y avia bisbe, la va beneý lo dagà, Pau del Rrosso.² Y axí, la terra restà beneÿda.