Crònica Volum II. Miquel Parets

los fransesos, alguns canons de batre y altres artillerias amagades ab rama; y disparant algunes de dites pesses de artilleria ab bales de mosquet mataren moltísims castellans, que·ls fou forçat de aver-se de retirar a Perpinyà, aportant-se’n catorze carros de morts y naf[r]ats.⁶ Y tingueren bona entrada.

Aprés anaren a batre Canet y la rendiren, la vila y lo castell, matant mols castellans.⁷ Y prengueren la vila de Argellés, y Palau, y la Rocha,⁸ que la bateren molt, matant mols [81r] castellans. Asistint, ab dit exèrsit de França, molta gent catalana,⁹ axí ab mantenimens com ab armes, ab molta puntualitat, que u feyen molt bé. Y avent vist,¹⁰ lo tinent del prínsep de Condé, lo quant valentment avien peleat los catalans en lo rendiment de la vila de Canet y castell de dita vila, à ordenat que·s donàs, a tots los catalans que servexen a dit exèrsit, un pa de monesió a quiscú d’ells, a costa del rey crestianísim y senyor nostre.¹¹

Anaren tanbé a Elna, a ont hi avia mil y do-sents napolitans y de altres nasions, los quals se donaren a pactes, donant-los la vida salva per anar a Perpinyà, lo qual ho feren.¹² Y no se’ls donave cosa de dexar-los anar a Perpinyà, perquè com més gent seria, més prest aurían acabat les provisions. Perquè lo intent del rey crestianísim no era altre sinó posar siti a Perpinyà, a la llarga, guardant que no y entràs ningun gènero de provisió, de mar ni de terra ni de ninguna part. Y axí fortificaren los fransesos molt bé a Elna, per estar al camí reyal de Coplliure, y fortificant tots los demés pasos. Y los castellans tot sovint feyen algunes exides, y sempre se avían de retirar ab pèrdua y mols danys. Y axí los nostros se feren senyós de la campanya, castigant molt bé als que trobaven que aportaven provisions a Perpinyà, axí fransesos com catalans. Déu nos hi vulla donar bon sucsés en totes aquestes coses.

1. de l’exèrsit: al ms. «del Rey exersit», amb «Rey» ratllat.

2. Vescomte Lluís d’Arpajon, marquès de Severn, militar que arribà a duc i par de França.

3. Parets segueix en dos paràgrafs, alterant l’ordre en què apareixen a l’imprès, el fullet Relació de la entrada del exercit del Christianissim Rey de França Señor Nostre en Rosselló, debaix lo govern del Princep de Condé, y son Llochtinent lo Marques de Arpejon, y los bons successos de la armada de aquellas parts y plaças que han rendidas, Barcelona, Jaume Matevat, 1641 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 5621).

4. El nostre cronista no és del tot precís, car l’entrada del príncep de Condé amb set mil soldats, mil cavalls i tres companyies de gent del país al Rosselló fou a primers de juny (el dia 2).

5. Castellrosselló, situat a l’esquerra de la Tet, i que correspon a l’antiga ciutat iberoromana de Ruscino.

6. Hisqueren los castellans ... y naf[r]ats: aquest és el primer paràgraf que Parets pren del fullet.

7. Canet fou ocupada i rendida el dia 3 de juny.

8. Argelers, Palau del Vidre i la Roca d’Albera, a l’actual comarca del Vallespir.

9. De fet, la participació catalana en aquesta campanya restà limitada a tres companyies que actuaven sota el comandament de Manuel de Aux, Francesc de Vilaplana i Gaspar de Llupià. Contra el que diu Parets, el príncep de Condé estava disgustat per l’escassa participació militar dels catalans (cf. J. Sanabre, La acción de Francia..., op. cit., p. 166).

10. vist: abans «pres», ratllat.

11. avent vist, lo tinent ... y senyor nostre: aquest és el segon i darrer paràgraf del fullet que Parets incorpora al seu text.

12. Elna es rendí als francesos el dia 29 de juny.

[119.] Del primer socorro que donaren les galeres de Espanya a la siutat de Terragona¹

Estant los sitiats de la siutat de Terragona molt apretats per mar y per terra, no dexant entrar ni exir ningú que no·l prenguesen la armada de mar, de una part, y la de terra, per altre; de modo que patien de molts mantenimens y de moltes coses. Y tenint avís lo rey de Castella lo apreto que tenien, determinà de fer una armada de galeres per a socórrer dita plaça, y ab ella ajuntà totes les galeres que pugué, que foren quarantauna, so és, catorze de Nàpols, y sis de Sisília, y set de Gènova, y catorze de Espanya,² y sinch bergantins. Estaven dites galeres ajuntades als Alfachs, aguardant una matinada de molta calma per a que los vaxells no puguesen jugar de veles, y com los Alfachs són³ prop Terragona, prest y varen ser.

Y axí, als 4 de juliol dit any 1641, veren lo tems ben posat y la mar molt calma, que eren mar blancha; y axí, aquex dia se resolgueren de donar lo socorro. Y axí vingueren totes al rem, ab molta fúria, entrantse’n ab molta promptitut, totes juntes, dins lo port de Terragona; entrant per la part a ont los vaxells los podien mancho danyar. Y axí sols tirà la Almirante, a l’entrar, per estar al cap de la ala, y tirà sols tres pesses a la Real de Espanya, tocant-la un poch a la popa. Aparegué al marquès de Villafrancha no estar segur en lo port; hisqué de prompte en companya de vint-i-vuyt galeres, una de les quals —anomenada Sant Diego, de Espanya— fou rendida per una galera de la nostra armada anomenada La Reyna, la qual anave carregada de do-sens sachs de bescuyt y algun poch de infanteria. Las que restaren dins lo port foren les que aportaven la provisió, que eren dotze —a compliment de les quaranta-una—, so és, set de Gènova y una de Nàpols, dues de Sisília y altra de Espanya⁴ —anomenada Santa Eulària, y n’era capità don Emanuel Meca, fill de Barcelona—;⁵ restaren en lo port de Terragona. Elles venien carregades: les set, de bescuyt, y les demés de molta infanteria al respecte, que totes quarantuna aportaven set mil infans.

La infanteria que era nostra, que estave al siti de Terragona, que tot assò mirave, restaren molt desconsolats de veure les dites galeres dins lo port. Però confiant en Déu, nostro senyor, [81v] que no seria cosa, manà lo exelentísim senyor monsiur de La Mota que tot lo exèrsit marxàs, com marxà; y féu alto a la torra de Mongons, a ont asistí lo senyor diputat, y conseller.⁶ Y mosur de La Mota, ab molta cavalleria catalana y fransesa, anà devés les Forques, ho Creu, junt a Terragona, per a enpedir que no desenbarcasen ninguns soldats per la part de Temarit.