Dejuni intermitent saludable. Carla Zaplana

      Sembla que no podem passar un dia sense sentir a parlar del dejuni intermitent. Ha estat una de les tendències nutricionals més buscades a internet durant els anys 2019 i 2020 en molts països occidentalitzats. Molts esportistes d’elit i celebritats ho han incorporat al seu pla d’alimentació i parlen d’una gran millora en la seva salut física i emocional. També és un tema de conversa habitual en el món del benestar físic i les dietes, així com als gimnasos, ja sigui per guanyar energia, perdre pes o definir més la musculatura. I és que se li atribueixen beneficis per a la salut que poden arribar a semblar miraculosos: millora de la funció cognitiva, pèrdua de pes, més energia i vitalitat, etcètera. Fins i tot es postula com el secret per a l’«eterna joventut».

      Però hi ha tanta sobreinformació, tantes versions, tants comentaris en contra, que podem arribar a estar molt confusos o indecisos de com, o fins i tot de si començar. El cert és que els estudis científics sobre el dejuni intermitent encara són molt recents, però dit això, molts experts i professionals de la salut en parlen amb potencials beneficis per a la salut sempre que es practiqui de forma responsable i d’acord amb les metes i necessitats de cadascú.

      Aquest llibre no és una defensa o un al·legat en contra d’aquesta tècnica, sinó que és una eina per apropar-te al dejuni intermitent i perquè tu puguis valorar si és per tu o no, en quins moments fer-ho i en quins altres no, i com posar-ho en pràctica. I desitjo que sigui tan profitós i aclaridor per a tu com ho ha estat per a mi la seva elaboració.

      Aquesta guia es basa en la meva pròpia experiència, en la dels meus clients que l’han posat en pràctica i en els estudis revisats. Sota cap concepte és una prescripció mèdica, així que, si tens qualsevol dubte personal, l’has de consultar amb un professional de la salut especialitzat en aquest tema. I posar-lo en pràctica serà al cent per cent responsabilitat teva.

      La meva història

      

      Als països mediterranis tenim el mal costum de sopar tard i d’anar a dormir encara més tard. Això ens porta al llit amb l’estómac ple, en plena digestió, ens impedeix descansar tan profundament com podríem i ens fa despertar amb falta d’energia o amb la panxa inflada. Jo n’era una víctima…

      Tot va començar, i encara segueix, amb l’autoconeixement, amb l’escolta i observació de què és allò que se li posa millor al meu cos físic, mental i energètic. Després d’acabar la carrera de Nutrició vaig creuar l’Atlàntic i vaig viure uns quants anys als Estats Units, on vaig continuar formant-me a l’Institut de Nutrició Integrativa de Nova York i vaig participar en seminaris de l’Optimum Health Institute, una reconeguda clínica de teràpies alternatives per al càncer i altres malalties greus a San Diego (Califòrnia). A més de descobrir més de mil teories dietètiques, viure en aquest país em va portar, sense adonar-me’n, a començar a avançar els meus horaris de menjar, ja que allí és costum sopar aviat, entre les sis i les vuit de la tarda com a màxim. Així vaig poder experimentar el canvi orgànicament i veure la diferència entre sopar aviat o molt tard a la nit. Aquí vaig començar a identificar i experimentar els beneficis en mi mateixa. Com que les arrels de la infantesa són molt profundes i costa canviar-les, era molt fàcil tornar enrere, i hi havia dies en què sopava a hores intempestives, tot i que això només servia per continuar reafirmant la importància de sopar aviat; la sensació en el meu cos era una resposta òbvia i clara.

      Va ser també als Estats Units on vaig sentir a parlar per primer cop del dejuni intermitent (ja sabem que moltes de les noves tendències nutricionals esclaten en aquest país abans d’expandir-se per la resta del món). Vaig descobrir aquest concepte seguint doctors i professionals de la salut que en parlaven als seus blogs, en conferències i en cursos. Més endavant, quan vaig col·laborar com a experta en nutrició en el programa «Un nuevo día» del canal Telemundo a Miami, vaig investigar més a fons sobre el dejuni intermitent per exposar-lo davant dels milions de teleespectadors que veien el programa. Al final de la meva etapa en aquest país em vaig convertir en una experta en els beneficis i modalitats d’aquesta pràctica.

      Però quan realment vaig començar a implementar-lo d’una manera molt més constant i conscient va ser al març de 2020, quan la pandèmia de la covid-19 i el confinament em van deixar «atrapada» al Perú. Allí vaig conviure durant uns quants mesos amb la Martha, algú que es convertiria en un ésser molt especial per mi. La Martha portava ja uns quants anys practicant el dejuni intermitent, així que vaig decidir «solidaritzar-me» amb ella i fer-ho juntes, sense saber que en realitat era ella qui m’estava acompanyant a mi en una cosa bona, molt bona, per a la meva salut. A més a més, en trobar-nos a una altitud de gairebé tres mil metres, les digestions eren més lentes, de manera que fer aquest descans digestiu, sobretot abans d’anar a dormir, era de gran ajut. Viure en primera persona els grans beneficis del dejuni intermitent em va portar a compartir els meus coneixements i la meva experiència amb els meus clients, a les meves xarxes i a través dels meus podcasts, i finalment a escriure aquest llibret sobre el tema, ja que les preguntes i l’interès del públic eren creixents.

      Cap a un estil de vida saludable

      

      Com a professional de la nutrició que soc, et diria que el primer pas, bàsic i fonamental per millorar la teva salut, és fixar-te en les coses que li dones al teu cos, al teu temple, i a posteriori agregar altres tècniques i eines que hi poden ajudar, com el dejuni intermitent. Per tant, abans d’entrar en matèria i parlar-te del dejuni intermitent perquè puguis prendre una decisió a consciència, és imprescindible fer un canvi d’alimentació.

      A continuació et resumeixo els pilars de «menjar net», la filosofia a què he dedicat gran part de la meva vida professional i que he convertit també en la meva forma de vida:

      * Elimina processats i altres aliments envasats a l’etiqueta dels quals hi figuri algun component que desconeguis. O bé identifiques substàncies químiques com conservants, colorants, saboritzants, espessidors, etcètera, que siguin artificials.

      * Evita ingerir farines refinades. Presents en pastes, pastissos, brioixeria i pa blanc, així com sucres refinats com el sucre blanc de taula, galetes industrials i cereals envasats. Evita també tot tipus d’edulcorants artificials, com l’aspartam present a la sacarina.

      * Redueix moltíssim, o elimina, el consum de làctics (llet, iogurts, formatges i altres postres derivades) procedents de vaca. Els d’ovella o cabra segueixen deixant un residu àcid en l’organisme i contenen hormones de creixement; per això és preferible que tampoc en consumeixis.

      * Redueix o elimina el consum de productes d’origen animal (sobretot de carns, tant vermelles com blanques). En cas de consumir-los, procura que siguin de qualitat, lliures d’antibiòtics i hormones artificials. Opta per ous orgànics.

      * Hidrata’t. No oblidis que al voltant del 70% del nostre cos és aigua. Tria aigua de qualitat amb què reemplaçar la que tens dins del teu cos, ja que d’ella es componen gran part de cada una de les seves més de tres mil milions de cèl·lules. Si no li dones aigua al teu cos, es guardarà la poqueta que n’hi dones, de manera que augmentarà la probabilitat de presentar retenció de líquids.

      Jo bec aigua Kangen, avalada per molts metges, entre ells el doctor Hiromi Shinya, autor del reconegut bestseller L’enzim prodigiós. Es tracta d’una aigua amb una altíssima capacitat antioxidant; el seu potencial de reducció de l’oxidació pot ser de –400 a –800, molt superior al del te verd i la vitamina C. Això ajuda a frenar el deteriorament i envelliment de les cèl·lules, el conegut efecte antienvelliment. També té un alt poder d’hidratació, ja que s’estructura en grups de 4-6 molècules, enfront a 15-26 en l’aigua comuna. Com que és una estructura relativament més diminuta, la