SOVIETAT MUTANTS. Fantasia divertida. СтаВл Зосимов Премудрословски

no va ser un somni?! – i va recordar el que va passar el dia abans i amb por va intentar arrossegar-se per l’esquena, el cap endavant, però va trepitjar alguna cosa. Es va mirar darrere de si mateix i va veure un gran ull que el mirava.

      – — Ahhhh!!! va cridar i va saltar amunt. Al seu voltant galopava a la pregària del matí, fragments, repetint la mateixa frase: “Maza Faka Sí Wow!..”. Va examinar i es va esvair. El general es va acostar i va donar un cop de peu al dit ja saltant, que va despertar Stasyan.

      – — Qui ets? – Va preguntar el crani Zasratovich i es va aturar, alçant el procediment de cant de l’himne a l’os de la cama.

      – — Stasyan no entenia res, però la seva veu interior es traduí de Galupsky a Sparrow. La seva veu interior El llenguatge era parlat per més de cinc mil milions de dialectes i dialectes diferents, inclosos els llenguatges de microbis i programació, virus i fins i tot partícules nano. A més: els llenguatges de planetes, estrelles, galàxies, etcètera.

      – — Sóc el pardal Stasyan d’Ayaguz. va respondre ell.

      Cherepuk Zasratych no va entendre el que deien els captius i va congelar una sorprenent gronxera, però ja les seves veus interiors, les veus dels altres membres de la part superior, van dir als seus propietaris el que algú havia dit. Així és com van aprendre a entendre’s els uns als altres sense aprendre les paraules dels altres. Parlaven i comprenien sinònims, paraules idèntiques de significat i diferents de so. Per exemple: “Maza faka si wow!..”, i per pardal sona: “Chirik, Chirik chik Chirik!”, I a l’humà us semblarà: “Que bonic és aquest món!”, I aquesta és la meva veu interior traduït, perquè les veus interiors no tenen diferents idiomes. Totes les veus interiors tenen un llenguatge. No sé si Déu o el dimoni, però ell és.. El llenguatge dels pensaments. Passa que més d’una vegada al cap em toca la música i és tan familiar, però no es pot cantar. Sona un vers o una prosa, però no pots pronunciar i estàs atormentat, et tens el cervell. Ja sabeu que un pensament gira al vostre cap, però no podeu citar; Ho enteneu, però no ho podeu explicar. Dius que un pensament et gira al cap.

      I només quan et distreguis, la ment subconscient tradueix i informa el francès a punt: en francès; Xinès: en xinès; per al gos – pel gos, raó per la qual entén la idea, no la síl·laba. Perquè el pensament és per a tots en un idioma. Digueu amb afecte el gos: “bestiar” i es pica la cua, i el francès i el xinès somriuen. I digueu: “noia intel·ligent”, mossegant-se les dents, el gos grinyola, i el francès i el xinès es miren i responent al sentit afectuós de la paraula cadascun respondrà al seu propi llenguatge obscè.

      I les expressions facials no hi tenen res a veure. Splash d’energia.

      Però jo, el meu lector molt atormentat, vaig absorbir aquesta veritable brossa, escrita no sota cap altra influència, sinó com una pura consciència sòbria, que en els nostres temps difícilment la podeu trobar i això és dolent. És a dir, la meva història és un producte ecològic anomenat “Toching Frog Belching”. Em comprometo a facilitar i traduir-ho jo mateix de Galupsky a Sparrow i, per descomptat, a través del llenguatge humà. I els posteriors en aquesta diarrea verbal, que, una vegada més, es va escriure purament en una consciència sobrisa i clara, també parlaran immediatament i respondran humanament, ja que tu i jo, el teu humil servent, no parlem una altra llengua. Sí, i es dedicarà menys temps a la lectura. Bé, ara interromprem la publicitat del setè sentiment i veurem com acaba aquest paràgraf en aquesta història.

      Oh!!.. Però ells, els empresaris i el pardal, no estan en aquest lloc on em van distreure i m’explicaven sobre els idiomes?! On són? I aquí, i no allà. Mentre us escrivien, es van bolcar. Ahh! Hi són, les meves glopes, asseguts i parlant. Ho sento, ho sento, vaig oblidar que la Terra gira al voltant del seu eix no només realment sota els nostres peus, sinó també pràcticament sota els nostres peus. I han passat més ràpid, de manera que han rodat per l’horitzó de fantasies, i de peu sobre punta i s’agafen el coll, de seguida les he trobat…

      – — Aquí, Stasyan, en general, és tot … – amb tristesa amb una llàgrima als seus ulls, Zeka va acabar la història sobre el problema de Galupiya i el propòsit del seu viatge de negocis. – Necessitem trobar alguna cosa que substitueixi els aliments, com la radiació és radioactiva.

      – — Mdaaaa. – Stasyan es va ratllar el cap calb amb una ala calba.

      – — Però si us empren la radiació, aleshores, on podrem trobar menjar al llarg del camí?! No arribarem a la meta i no salvarà Galupia. I el nostre poble morirà per una mort brutal famolenta. – va continuar el general Zasratich.

      – — Sí, i ens dobleguem de la fam. – va afegir Cherevich Chmor Iko.

      – — Pell. el crani es va ladrar i va dibuixar un quadrat a la sorra amb un os. – penses en la panxa. – No m’agradava la plaça, i ell dibuixava un cercle al mig. – criatura del gabinet.

      Cherevich no ho va poder suportar i va córrer al general. Es va aturar i el va empènyer amb força. El general es va apartar. Chko Iko es va menjar tota la vida més i un per un era clarament més fort que qualsevol fragment. Va seure al lloc de Zasratich i va dibuixar un triangle al mig del cercle, un paral·lelepíped a la seva filla. Cherepuk va recuperar la consciència, es va aixecar i només va voler atacar a Cherevich, ja que va intervenir Kazulia.

      – — Tranquil, tranquil… Calma’t! – i ella va sortir i va esborrar els dibuixos amb un crit.

      – — Sé què fer. – va dir Stasyan estúpidament.

      – — Què? – es van demanar tots en cor.

      – — I el fet que tothom necessita unir-se i entendre que tots morirem a la terra igual. Destruint-nos mútuament, inhibim el desenvolupament i, quan ens multipliquem, ens enganyem. I només la gent no entendrà a qui escoltar i a qui escoltar. Però no seria més fàcil reunir-se i pensar en tot, i fer que el món se’n convertís dos en un.

      De fet, en principi, aquells i les persones tenen uns lladres honestos i honrats. La pregunta és el nombre d’aquests o d’aquests?! Aquí sou Galups honrats, esteu matant lladres i esteu robant, i el que ha creat tot no entendrà qui destruir i qui sortir. Al cap i a la fi, des de l’esquerra tornarà a passar el mateix. Trenqueu aquest cercle, perdoneu-vos i uneu-vos. Convertir-se en pioner no enveja, sinó donant suport. Ja que estava cansat d’esperar per aparèixer-vos…

      – — I què fer? – després d’una pausa, el desè va preguntar i va tornar a quedar sord i adormit.

      – — Necessiteu córrer!! Endavant i només endavant i no torneu, no repetiu els errors dels avantpassats!!

      – — No t’entenc en absolut, li vaig pentinar algunes tonteries. – va expressar Zasratich. – Explica directament què cal fer?

      – — Fuga! – El pardal es va saltar a les potes. – Córrer i córrer només sense tornar.

      – — De debò?! – Aclamada Casulia Zacka.

      – — Bé, glòria al Senyor, resolta!! – es va alegrar Cherevich Chmor Iko i dirigint-se al general. – i alguns no es van molestar a disculpar-se.

      – — Wait Shish.. – va ladrar Zasratich.

      – — Hooray!! Al forat holeaaaa!! – van cridar fragments i van cantar la seva cançó: “Hai, hi hilaek, bir julomas birlaek”. Malauradament, això no es tradueix en paraules humanes, però sensacionalment és com… Uh … “va menjar una taronja madura”, aquesta és la sensació de la cançó.

      – — Espereu!!! Espereu!! – va cridar estrictament Casulia Zeka. Tothom es va congelar: qui a la terra i qui a l’aire en salt. Simplement eren antitrabats i la gravetat no els importava, com les SMScams o els paquets digitals que volen arreu del món. Cherevich es va congelar sobre les banyes, i el crani, saltant