Mes enlla de l'emoció. Marta Povo Audenis

es tracta de tenir en compte aquest fenomen del reflex en tot moment, de saber emprar aquest mecanisme psicosocial, aquesta trama, aquesta gran xarxa d’interconnexió, una trama energètica i anímica que té moltes funcions. Una de les funcions més importants d’aquesta xarxa de connexió unificadora és la d’ajudar-nos a créixer, de possibilitar conèixer-nos, educar-nos, ja que ajuda a transformar-nos en millors persones, a transcendir-nos a nosaltres mateixos. Som miralls. Però no ho sabem. O potser sí que ho sabem, perquè ho hem llegit mil vegades, però és un concepte que tal vegada està en forma de teoria i no el practiquem a consciència.

      Suggereixo que observem, i ens entrenem a emprar, aquest fenomen natural amb més finor, amb més assiduïtat, amb més humilitat, amb més coherència i profit. El fenomen és concretament observar què és el que nosaltres reflectim als altres, i què és el que els altres reflecteixen de nosaltres. Per finalitzar aquest tema, recordem les delicioses paraules d’Edith Wharton: “Hi ha dues maneres de difondre la llum… ser tu el llum que l’emet, o ser el mirall que la reflecteix”.

      Ego i ànima

      L’ésser humà és molt complex, ho sabem, perquè més enllà del cos visible està compost simultàniament de dues grans realitats evidents: la nostra essència i la nostra personalitat. Prefereixo dir personalitat que ego, per la càrrega negativa que té aquesta paraula (que popularment sempre s’associa a egoisme). I també trio i prefereixo denominar l’ànima o l’esperit com la nostra essència. Però definim en poques paraules aquests dos conceptes dels quals tant s’ha escrit: l’essència és la força innata en l’home i la personalitat és tot allò adquirit.

      La personalitat pot ser modificada, pot anar canviant amb el temps, sempre està subjecta al pas del temps, la cultura i les circumstàncies. L’essència és infinita i intrínseca, no es pot canviar o modelar tan fàcilment com la personalitat egoica. Aquestes dues realitats existencials, ego i ànima, conviuen en nosaltres durant tota la vida, des del primer fins a l’últim dia i totes dues realitats habiten en el cos. Aquest pack sencer és la nostra “petjada” i la nostra presència en el món.

      Quan parlem d’essència (alguns prefereixen anomenar-ho “consciència’) també ens referim als valors innats, al potencial, al to natural, freqüència o camp energètic de cadascun. Per exemple, algú que per naturalesa té una facultat artística concreta o una gran oïda musical, o una facilitat per parlar moltes llengües, o una clara capacitat d’escoltar, de comunicar i empatitzar, o una gran capacitat de càlcul i abstracció, o una gran agilitat en balls o esports… Tot això són coses que procedeixen de la nostra essència, són qualitats innates, facultats naturals, fortaleses, potencials de base, sempre és alguna cosa que ens surt només, que ens surt fàcil, alguna cosa que és natural en cadascun. En realitat amb aquests exemples rememoro les múltiples intel·ligències, un concepte de neurociència del qual parlarem àmpliament en un capítol posterior.

      Per contra, la nostra personalitat en realitat es podria definir com tot l’après, encara que molt sovint sigui après o adquirit inconscientment, o per pura imitació. La nostra personalitat és un cúmul d’aprenentatges i influències rebudes, són els nostres gustos i aversions, són hàbits i mimesis, són les etiquetes i les creences, és tot el que hem anat adquirint des que vam néixer. No és realment el nostre color o to innat, és tan sol una pintura superficial, un vernís tenyit de mil influències (pares, escoles, país, idees, creences, contagis culturals i socials...) adquirides gradualment des del naixement o fins i tot des de l’etapa prenatal.

      El més interessant a observar, segons el meu parer, és que la personalitat és més educable que l’ànima. De fet, són modelables els dos aspectes del nostre ésser, essència i personalitat; però un depèn de l’altre. La personalitat, aquest personatge que procedeix de tot l’après, és susceptible de continuar aprenent coses, de renovar-se i reciclar-se, amb la finalitat de corregir mals hàbits, aversions, patrons malaltissos, etc. Podem anar modelant la nostra personalitat, especialment per estar més saludables psico-energèticament, per a sentir-nos més en pau amb nosaltres mateixos, per ser més coherents amb la nostra essència, amb la nostra divinitat. Això per descomptat requereix un gran treball d’autoconeixement, un discerniment clar de tot el que “no volem ser” i requereix sobretot una determinada voluntat de canvi.

      En anar modelant la nostra personalitat, al mateix temps que anem modificant el nostre ego o personatge, anem adquirint més qualitats o potencialitats, tal vegada més bondat, lucidesa, amorositat; i tot això és exactament el que després perviu i s’instal·la en la nostra essència. És a dir, en educar la nostra personalitat, de forma natural eduquem i transformem a la nostra ànima o essència espiritual, l’amplifiquem, l’expandim, li donem més valors, més qualitat. Educar, modelar i transformar l’ego, és l’únic mitjà pel qual amplifiquem els valors i la qualitat de la nostra ànima. L’ego i el cos són vehicles, són realitats passatgeres per poder modelar l’ànima i expandir la seva llum.

      Tan mateix, per a reeducar la nostra personalitat en aspectes més positius o menys malaltissos, és molt necessari reconèixer i atendre a cadascuna de les emocions que ens provoquen aquest “canvi”. Conèixer-se a si mateix va ser un dels principis de base de l’antiga psicologia. No podem ignorar o reprimir les nostres emocions; són completament necessàries i molt útils, tan útil com ho és el raciocini. Recordem que e-moció significa moviment, canvis, passos, no estancar-se, avançar. Canvi és renovació i transformació. Res canvia sense moviment o desplaçament.

      La personalitat, així com el cos, són tan necessaris per al desenvolupament de l’home com la seva essència o ànima. Som un pack de tres components, que sempre van plegats, cos, ego i ànima. Però igual que la matèria té les seves lleis (les del cos i la seva fisiologia) també la personalitat, les relacions i la psicologia també té les seves pròpies lleis i mecanismes específics.

      Podríem establir un ordre jeràrquic de les tres realitats existencials; a nivell d’importància o subtilesa, en primer lloc estaria l’essència, el nostre esperit únic, ànima o divinitat peculiar. En segon lloc estaria el nostre tipus de personalitat, les nostres qualitats-defectes en trànsit de transformació constant. En tercer lloc estaria el cos i el seu motlle energètic (cos etèric o bio-elèctric) amb els seus instints vitals, que és la “realitat” de la nostra matèria densa. És a dir, tenim un organisme visible, en el qual s’allotja el nostre ego, i posseïm aquesta ànima que també habita en el nostre cos.

      La confusió d’aquesta jerarquia (confondre el lloc director de l’ànima, i donar lloc i poder als desitjos de la personalitat o als dictats del cos) procedeix de confondre una cosa clau: a qui li donem la prioritat, a l’ego o a l’ànima? La confusió també procedeix de la falta d’autoconeixement i d’observació. Recordem que aquesta falta de coneixement de nosaltres mateixos ha augmentat molt fa pocs segles, exactament des que a partir del segle xix li vam donar més importància a la raó i a la matèria que als sentiments i les emocions.

      Cadascuna de les tres realitats de la nostra persona té les seves funcions específiques; de la mateixa manera que necessitem saber una mica del nostre cos i el funcionament dels seus òrgans per tenir una bona salut, també necessitem conèixer la qualitat de les nostres emocions, el mecanisme dels sentiments que s’instal·len a partir d’elles, i necessitem, així mateix, observar els nostres pensaments, raonaments, idees i intencions. A més, així podrem veure també com manegem tot això en les nostres relacions amb altres éssers sensibles, que a la vegada, com a individus també tenen aquestes tres realitats en constant funcionament.

      Experiència personal després de la lectura de la primera part:

      1/ Partint de la lectura atenta de la primera part, comparteix les idees o frases que hagis subratllat o assenyalat, i expressa (si pot ser, en grup) per què allò és rellevant per a tu.

      2/ De les teves emocions viscudes fins ara, tant si són agradables com desagradables, tria’n només dues, i intenta veure quin ensenyament n’has, com les has processat i què han comportat en la teva vida futura, la que vius ara. En els capítols següents podràs recordar més emocions diferents i podràs ampliar aquest exercici, però de moment enfoca’t