La Vall d'Uixó en el temps de la lloctinència de l'infant Martí. AAVV

o sobreescrits a posteriori. Per reflectir fidelment aquell fenomen, el noms propis hispanoàrabs del diplomatari han estat transcrits seguint literalment l’original, amb totes les seues variants.

      ¶ ² Vegeu Honori GARCIA I GARCIA, «La gobernación foral deça lo riu d’Uxó», Boletín de la Sociedad Castellonenca de Cultura, XIV (1933), p. 426. ¶ ³ És conegut el passatge descrit en la crònica de Jaume I, vegeu els capítols 249 a 253 del Llibre dels feits del rei en Jaume. Edició a cura de Ferran Soldevila; revisió filològica de Jordi Bruguera; revisió històrica de Maria Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2007, pp. 318-320. ¶ ⁴ De fet la primera cita cronística d’Uixó és d’un poc abans en la presa d’Almassora, quan el rei comenta que a l’octubre (probablement de l’any 1234, tot i que hi ha discrepàncies entre historiadors) poc després d’una cavalcada a la Ribera del Xúquer, mentre feien embats i guerrejaven en Onda, Nules, Uixó i Almenara, no varen gosar endinsar-se a la serra d’Espadà. Vegeu el capítol 189 del Llibre dels feits..., p. 269 i nota 1208. ¶ ⁵ De les treves i tractats de rendicions en parla Robert I. BURNS a L’Islam sota els croats. Supervivència colonial en el segle XIII al Regne de València, València, Eliseu Climent, 1990, vol. 1, pp. 212-227, 266-272, fa referència a les condicions de capitulació pactada entre el rei en Jaume i els sarraïns d’Uixó.

      ¶ ⁶ Les cites estan extretes de l’edició mencionada del Llibre dels feits, pp. 318-319. ¶ ⁷ La institucionalització de la batllia ve descrita a la rúbrica XVIII del Furs: «Batle e la Cort», cfr. Furs de València, a cura de Germà Colom i Arcadi Garcia, Barcelona, Barcino, 1970, vol. 1, pp. 162-164. Vegeu Leopoldo PILES ROS, Estudio documental sobre el Bayle general de Valencia, su autoridad y jurisdicción, València, Institució Alfons el Magnànim, 1970, a les pp. 36-48 detalla les àmplies facultats legals del batlle general sobre la comunitat musulmana. Els volums de la batllia custodiats a l’Arxiu del Regne de València testimonien la intervenció directa del batlle general de València en els assumptes dels oficials, alamí i jurats de l’aljama d’Uixó.

      ¶ ⁸ Vegeu Honori GARCIA I GARCIA: «Carta puebla de la Vall de Uxó por don Jaime I en agosto de 1250», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XIII (1932), pp. 168-176; Enric GUINOT, Cartes de repoblament medieval valencianes, València, Generalitat Valenciana, 1991, pp. 224-226; Vicent GARCIA EDO, La carta pobla de 1250 i el dret dels musulmans de la Vall d’Uixó, Vall d’Uixó, CEV, 2000, pp. 36-47 i 77-84. ¶ ⁹ Les restriccions dels moviments en són una prova. En el diplomatari es palesa en el cas de Çaat Almacet, moro d’Almacet, que ha de suplicar a l’infant permís per a traslladar-se a viure a la Vall d’Uixó, que li fou concedit (doc. 162 i doc. 209). Veure els permisos i llicències aconseguides per aquests mudèjars d’Uixó estudiats en Rosa Maria GREGORI ROIG, «Emfranchimus et franchos et inmunes facimus vos»: aproximació a la vida dels mudèjars d’Uixó a través d’uns privilegis de franquesa (segles XIVXV), Aigualit: Revista del Centre d’Estudis Vallers, núm. 15 (2017), pp. 165-211. ¶ ¹⁰ L’infant Martí fou emancipat el 7 d’agost de 1358, cfr. ACA, Reial Cancelleria (a partir d’ara: RC), Registre 1547, f. 5r-5v. Un cop emancipat l’infant queda sota la tutela de la seua mare Elionor de Sicília, per ordre del rei Pere el Cerimoniós, cfr. ACA, RC, Registre 1547, ff. 6r-7r. Vegeu la biografia feta per M. Teresa FERRER I MALLOL, «Martí I l’Humà (1396-1410), el darrer rei de la dinastia barcelonina», en Martí l’Humà. El darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). L’Interregne i el Compromís de Casp, Barcelona, IEC, 2015, pp. 11-48, especialment per a la infantesa de Martí p. 15, nota 23. ¶ ¹¹ Na Maria era la primogènita del comte de Luna, Lope de Luna, a qui el rei havia premiat, per la seua lluita contra la Unió aragonesa, amb la creació d’aquell comtat (1348) i la governació vitalícia d’Aragó. Vegeu Áurea L. JAVIERRE MUR, María de Luna, reina de Aragón, Madrid, CSIC, Instituto Jerónimo Zurita, 1942, pp. 8-9. ¶ ¹² Les esposalles foren signades a Saragossa el 1361, ACA, RC, Registre 1547, ff. 38v-43v; i el casament a Barcelona el 1372, ACA, RC, Registre 1554, ff. 32r-36v, editat per A. L. JAVIERRE, Maria de Luna..., pp. 182-189. ¶ ¹³ Crònica de Pere III el Cerimoniós. Edició a cura de Ferran Soldevila; revisió filològica de Jordi Bruguera; revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2014, vol. 4, p. 403. El 6 de juliol de 1372 s’escripturà a Barcelona, tant el matrimoni de l’infant Martí amb Maria, comtessa de Luna, com la respectiva concessió del dot per la Casa Reial, que incloïa, entre d’altres, la Serra d’Eslida i la Vall d’Uixó (que comprenia Castro i Alfondeguilla), cfr. ACA, RC, Registre 1554, ff. 32r-36r i 36v-38r.

      ¶ ¹⁴ La donació del comtat de Besalú incloïa la vila de Camprodon i el vescomtat de Bas, cfr. ACA, RC, Registre 1547, ff. 91v-92v i també 97r-100v, hem d’agrair a la companyera arxivera Beatriz Canellas l’estudi i totes les informacions i referències documentals relatives als títols de l’infant i posterior rei, Martí. Vegeu també ACA, RC, Registre 1578, ff. 145r-149v i 2026, ff. 7r-10r. ¶ ¹⁵ ACA, RC, Registre 1554, ff. 21r-24v, 66v-67v i 2102, ff. 5v-8r. ¶ ¹⁶ ACA, RC, Registre 1554, ff. 53v-55v, 55v-60v, 61r-62r i 109r-111v; i 1557, ff. 2v-4r. ¶ ¹⁷ ACA, RC, Registre 2102, ff. 12r-15v. ¶ ¹⁸ Enumerant tan sols les possessions atorgades al Regne de València, Martí posseïa, des dels dos anys Elx, amb el seu port del cap de l’Aljub i Crevillent (8 d’agost de 1358, ACA, RC, Registre 1547, ff. 7v-10v i 11r-13v; puntualitzant la donació anys després el 22 de gener de 1366, cfr. ACA, RC, Registre 2102, ff. 5v-8r). Després vingué el comtat de Xèrica (1372), senyoria formada per l’antiga baronia de Xèrica (Pina, el Toro, Suera, Fanzara, Veo i Eslida). A les quals el rei uní Xelva, Altura, les Alcubles, Gaibiel, el castell i vall d’Uixó (inclosa l’alqueria d’Alfondeguilla, s’adjuntarien Viver i Caudiel, un cop redimides l’any 1377, amb els rèdits del comtat de Besalú). I agregant-se l’heretat de sa mare, Elionor de Sicília (Alcoi, Llíria, Gorga i les valls de Seta i Travadell) i Penàguila, es conformà definitivament un patrimoni digne d’un infant del Casal reial. Rescabalant-lo dels diversos comtats que el rei intentà erigir al seu favor, sense èxit. Que foren els de Morella (1357-1366), que incloïa les seues aldees, Borriana i Suera a Aragó; el de la Plana (1368), que neix d’un heretament anterior fallit: el comtat d’Uixó (1356-1367: format per possessions a Aragó, Catalunya i a València pel castell i vall d’Uixó, Borriana, Castelló de Borriana, Vila-real i Nules), el nou comtat, dit de la Plana, incloïa Castelló, Vila-real, el castell i vall d’Uixó, drets i castell de Nules, Borriol, Onda, Artana, Betxí, Xilxes i Moncofa. La resistència i avalots de castellonencs i vila-realencs per no perdre la senyoria reial, comportà que no és consolidés el comtat de la Plana, i finalment, el rei atorgà al primogènit Joan, Vila-real, el castell i vall d’Uixó i els drets reials de Nules, permutant-los per uns territoris a Catalunya constituïts com a comtat de Besalú (1368-1377) a favor de l’infant Martí, com ja hem esmentat. Vegeu M. T. FERRER I MALLOL, «Martí I l’Humà (1396-1410), el darrer rei...», pp. 16-23. ¶ ¹⁹ ACA, RC, Registre 1547, ff. 103r-106r. ¶ ²⁰ ACA, RC, Registre 1263, ff. 3v i 4r. ¶ ²¹ L’onze de maig Joan I el nomenà governador, cfr. ACA, RC, Registre 2102, ff. 15v-16v, i Registre 2026, ff. 19v-20v, tot augmentant les seues atribucions jurisdiccionals el 9 d’octubre de 1389, cfr. ACA, RC, Registre 2102, ff. 27v-28v i 2026, ff. 37r-38r. I el 6 de juliol lloctinent, cfr. ACA, RC, Registre 2102, ff. 16v-17v i 17v-18r; igualment ACA, RC, Registre 2026, ff. 20v-21v i 22r-v.

      ¶ ²² Una selecció de cites cronístiques sobre el rei Martí en M. Teresa FERRER I MALLOL, «El rei Martí i el seu regnat a través de textos de cròniques», en Martí l’Humà: el darrer rei..., pp. 901-962. ¶ ²³ Vegeu Honori GARCIA I GARCIA, Los orígenes del ducado de Segorbe, Castelló, Sociedad Castellonense de Cultura, 1933, p. 17, nota 1. ¶ ²⁴ Vegeu el document de les esposalles datades el 4 de juliol de 1361 i el de casament registrat el 7 de juliol de 1372, a més de dos documents datats el 6 de juliol de 1372, sobre el dot atorgat a na Maria, cfr. ACA, RC, Registre 1554, ff. 36v-38r i l’assignació de la seua cambra, Registre 1554, ff. 38v-41r. Sobre l’extensíssima base feudal patrimonial dels infants pactada des del 1361 al 1372 vegeu Francisco Javier CERVANTES PERIS, La herencia de