Nunc dimittis. AAVV

valencians: panorama històric», dins Ferrando/Nicolás (eds.), La configuració social de la norma lingüística a l’Europa llatina, Alacant, IIFV, pp. 189-251.

      — (2006b): «L’ideal idiomàtic de Manuel Sanchis Guarner», dins Manuel Sanchis Guarner: un humanista valencià del segle XX, València, AVL, pp. 94-125.

      — (2007a): «Ressenya a Manuel Sanchis Guarner, La llengua dels valencians (València, L’Estel, 1933)», dins J. Palomero / L. Messeguer (eds.), Els escriptors castellonencs del primer terç del segle XX i les Normes del 32, València, AVL, pp. 328-329.

      — (2007b): «Ressenya a Carles Salvador i Gimeno, Lliçons de Gramàtica valenciana amb exercicis pràctics (Valencia, Lletres Valencianes, 1951)», dins J. Palomero / L. Messeguer (eds.), Els escriptors castellonencs del primer terç del segle XX i les Normes del 32, València, AVL, pp. 370-371.

      — (2008): «La llengua dels valencians, pedra angular del mestratge de Manuel Sanchis Guarner (1911-1981)», dins Elena Pineda (ed.), Passió pel valencià, passió pel seu poble. En el 75é aniversari de La llengua dels valencians, recordem a Manuel Sanchis Guarner, Alzira, UGT-PV, pp. 33-48.

      — (2009): «Pròleg», dins M. Sanchis Guarner, La llengua dels valencians, València, Tres i Quatre, 24a ed., pp. 9-33.

      — (2010a): «Una qüestió de justícia i de pastoral. El valencià en la litúrgia», Cresol, 93, pp. 60-62.

      — (2010b): «La tasca de traducció dels textos litúrgics. En memòria de don Ramon Arnau», Cresol, 97, p. 9.

      — (2011): «Elio Antonio de Nebrija i Jeroni Pau: fortuna diversa de dos humanistes interessats pels seus respectius vulgars», dins J. Butinyà / A. Cortijo (eds.), L’Humanisme a la Corona d’Aragó (en el seu context hispànic i europeu), Potomac (Maryland), Scripta Humanistica, pp. 144-182.

      — (2013): «La llengua cancelleresca de la Corona d’Aragó», dins M. Rodrigo (ed.), Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d’Aragó (1291-1420), València, PUV, col. Fonts Històriques Valencianes, vol. 56A, pp. 13-52.

      FERRANDO, A.; M. NICOLÁS (2011): Història de la llengua catalana, Barcelona, Editorial UOC.

      IEC (1996): Documents normatius III, Barcelona, IEC.

      IIFV (2002): Guia d’usos lingüístics. Aspectes gramaticals, València/Alacant,IIFV.

      NADAL, J. M.; M. PRATS (1982): Història de la llengua catalana: dels orígens al segle XV, Barcelona, Edicions 62.

      RAFANELL, A. (2000): El català modern, Barcelona, Empúries.

      RAMOS, J. R. (en premsa): «Variació lingüística i model de llengua: necessitat d’un pluricentrisme cooperatiu», dins B. Meisnitzer / J. Martines (eds.), La batalla de les identitats: discursos de centre i de perifèria, Leipzig, Leipziger Universitätsverlag.

      RIQUER, M. (1983): Història de la literatura catalana. II, Barcelona, Ariel.

      ROSSICH, A. (2006): «El model ortològic del català modern», dins Ferrando/Nicolás (eds.), La configuració social de la norma lingüística a l’Europa llatina, Alacant, IIFV, pp. 126-153.

      SANCHIS GUARNER, M. (1993 [1950]): Gramàtica Valenciana, Barcelona, Alta Fulla.

      — et al. (1983 [1977]): «Una codificació policèntrica però convergent», dins Congrés de Cultura Catalana. Àmbit de Llengua, València, Fundació Congrés de Cultura Catalana, pp. 1-8. [Reproduït a Saó, 64 (1983), pp. 20-21, d’on citem].

      1. Aquestes propostes foren publicades a començament de la dècada dels noranta: Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I, Fonètica (1990); Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II, Morfologia (1992). Veg. també la intervenció de Ferrando (1992) sobre la proposta d’estàndard oral i el català nord-occidental, reivindicant la presència d’aquesta varietat en els mitjans de comunicació de Catalunya.

      2. Val a dir, però, que no és possible fer una comparança exacta amb les propostes de Sanchis ([1950] 1993), perquè aquest no establia de manera sistemàtica una distinció de registres i les circumstàncies sociolingüístiques eren evidentment diferents. De fet, en aquest sentit, avui en dia cridaria l’atenció acceptar els acabaments en -ada o -ador sense la d, solució admissible en aquella època per a Sanchis Guarner ([1950] 1993: 82), que es guanyà la crítica de Josep Giner (Ferrando 1993b: XLV-XLVI).

      3. Crida l’atenció que l’acord de l’IEC, donant-ho com a vàlid en l’escriptura i en l’oralitat, siga posar primer la solució servix/serveix, i en canvi, com veurem més avall, en la Guia d’usos de l’IIFV aparega primer serveix.

      4. Convé recordar que Ferrando va ser director de l’IFV des de 1983 fins a finals de 2001, i director del Departament de Lingüística Valenciana, convertit el 1986 en Departament de Filologia Catalana, de 1983 a 1992.

      5. Vegeu també Ferrando (2004), en la laudatio academica amb motiu del nomenament de doctor honoris causa per la UV al professor Badia i Margarit, com fa esment d’aquest assetjament a la llengua i del paper de Badia com a mitjancer del conflicte davant del Ministeri d’Educació i de la Real Academia de la Lengua Española.

      6. El contingut gramatical de l’AVL apareix fonamentalment en la Gramàtica normativa valenciana (2006) i en la Gramàtica normativa bàsica (2016). L’aportació lèxica s’arreplega en el seu Diccionari normatiu valencià, que apareix en línia a partir de 2014.

      7. Per a una explicació més detallada de les característiques gramaticals del model de llengua de l’AVL i un contrast amb la normativa fabriana, el model de l’IIFV i l’aparició recent de la Gramàtica de l’IEC, veg. Ramos (en premsa). Pel que fa al lèxic, pot ser interessant la consulta de l’informe que feu l’IIFV l’any 2014 (en línia): <https://web.ua.es/iifv/documents/comunicat_IIFV_sobre_DNV.pdf>.

      8. En aquest sentit, val a dir que l’AVL ha assumit recentment, en el Ple de l’1 de juny de 2018, aquests retocs ortogràfics, i s’ha obert el camí cap a una cooperació entre l’AVL i l’IEC.